"La gent no s'imagina mai que té un detectiu al darrere"

Parlen els investigadors confidencials, professionals experts en la troballa de proves d'utilitat per guanyar processos judicials i, sobretot, per facilitar informació empresarial de la competència

En l'era del Whatsapp, espiar en la vida real va més enllà del clàssic detectiu de novel·la policíaca. Amb les noves tecnologies, el control de la informació i les comunicacions ha quedat clar que és una de les prioritats dels governs i grans companyies i, en contra del que es pot pensar, en el món de l'empresa les investigacions privades estan a l'ordre del dia. A Catalunya principalment s'investiguen assumptes relacionats amb patents, marques i competència deslleial, però també deutes personals i baixes laborals. Ho explica David Sanmartín, secretari de l'Associació Professional de Detectius d'Espanya (APDPE) i representant a Catalunya, on -pel seu teixit industrial- "hi ha un auge en la demanda de serveis de localització de persones per solucionar deutes".

També ho confirma Àngela Martí, directora de l'agència catalana Global Risk Detectives, qui reconeix que "saber què fa la competència és el que més investiguem. Moltes vegades es posa un infiltrat en l'empresa contrària, que s'usa tant per saber si un roba en una empresa com per saber què en fa aquesta companyia", detalla. "El sistema jurídic ens coneix molt bé perquè les proves són necessàries en els judicis, però encara és una professió desconeguda", apunta Sanmartín.

Ambdós expliquen a VIA Empresa com aquesta és una professió poc coneguda, lligada a l'imaginari col·lectiu arran personatges com Colombo o Sherlock Holmes i més relacionada a qüestions personals com infidelitats i divorcis. "Som persones tan normals que la gent no s'imagina mai que té un detectiu al darrere i després, quan anem a judici a declarar, se sorprenen moltíssim", explica Martí. "El sistema jurídic ens coneix molt bé perquè les proves són necessàries en els judicis però la nostra és encara una professió desconeguda", apunta el secretari de l'Associació Professional de Detectius d'Espanya.

Competència deslleial i baixes dels treballadors, amb lupa
I tot perquè, amb l'objectiu d'aconseguir la informació requerida, utilitzen tot tipus de sistemes. Des de fer-se passar per un repartidor i fotografiar la cara de qui rep el paquet fins a infiltrar-se en l'empresa de la competència i assabentar-se de què fan, com i per què. "Als supermercats passa molt sovint que els empleats 'agafen' coses i es contracta un detectiu que treballi amb ells al magatzem per saber qui és qui roba", explica Martí.

Com molt clarament explica Martí, "vostè compra el diari per saber què passa al món, però si vol saber què fa el seu fill, com està econòmicament una empresa o si l'accident aquell ha estat provocat o no per cobrar l'assegurança, ve a nosaltres". I és que a més de l'àmbit empresarial, el terreny personal també genera gran quantitat d'investigacions al sector. "Moltes famílies volen saber on van els fills, si es droguen, si no es droguen, on van, amb qui es veuen... Sobretot fa uns anys quan hi havia un consum massiu de drogues. Abans també investigàvem moltes infidelitats però ara, com que els divorcis sense una causa objectiva poden fer-se ràpidament, és menys freqüent fer investigacions d'aquest tipus", enumera la directora de Global Risk.

Sanmartín va més enllà i explica l'evolució dels casos segons els territoris, de manera que assegura que "a Andalusia hi ha moltíssima activitat i des dels últims anys hi ha una incidència en reclamacions a companyies d'assegurances per un gran volum de fraus; en matèria laboral i competència destaquen Catalunya i Madrid, que capitalitzen una part important, tot i que el sector industrial de València també és impressionant", reconeix. I una curiositat: "Hi ha menys investigacions d'infidelitats a Catalunya que al sud d'Espanya".

Què vol saber l'empresari
També les baixes laborals els donen feina. "Els empresaris solen voler saber què fa un treballador quan està de baixa, si és una baixa fingida o no", apunta Martí. Baixes laborals i competència deslleial són, en resum, el que més feina dóna a aquests professionals que en el conjunt de l'Estat espanyol són vora 2.000, 400 dels quals estan associats a l'entitat que representa Sanmartín. "Habitualment s'associa un detectiu per despatx, per tant cobrim vora el 90% dels despatxos d'Espanya". Tot i l'intrusisme que existeix i la confusió amb la feina que desenvolupen els perits, hi ha uns requisits tancats per poder vestir la seva popular gavardina. Els indispensables són mancar d'antecedents penals i tenir un títol universitari oficial de grau en l'àmbit de la investigació privada o haver realitzat un curs reconegut pel Ministeri de l'Interior.

Els detectius poden investigar tot el relatiu a l'àmbit econòmic, laboral, mercantil, financer i, en general, a la vida personal, familiar o social, exceptuada la que es desenvolupi als domicilis o llocs reservats i poden obtenir informació tendent a garantir el normal desenvolupament de les activitats que tinguin lloc en fires, hotels, exposicions, espectacles, certàmens, convencions, grans superfícies comercials, locals públics de gran concurrència o àmbits anàlegs. També poden realitzar esbrinaments i obtenció d'informació i proves relatives a delictes només perseguides a instàncies de part per encàrrec dels subjectes legitimats en el procés penal. En general quan apareix un delicte, marxen. "A Espanya solament caben dues forces de seguretat: les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i nosaltres, ja que tenim competència exclusiva per investigar tot allò que no és delicte com a tal", recorda Sanmartín.

La foto de Facebook, l'ajut del detectiu
Amb Internet moltes rutines dels detectius han canviat, expliquen. "Una cosa que ens facilita molt les coses és que la gent és tan ximple que posa la seva foto a qualsevol lloc. Abans per saber la cara que tenia un investigat, havíem d'anar a fer com que li lliuràvem un paquet amb una càmera. Ara no, ara mires per qualsevol lloc i te la trobes", raona Àngela Martí. "El que és cert és que Internet és una font de coneixement, igual que ho és per a les empreses de reclutament, etc. però darrere d'una recerca en Internet, ha d'haver-hi una corroboració de les dades perquè tinguin validesa en una investigació", apunta Sanmartín.

També les fonts d'informació s'han digitalitzat, el que redueix molt el temps de les investigacions. "El Registre Mercantil, el Registre de la Propietat, la DGT... Tot això que abans exigia haver de desplaçar-nos, ara ho fem per Internet on tenim tota la informació comercial, de propietats i de trànsit", enumera Àngela Martí. "Ara és molt més fàcil treballar en un despatx tot el dia, i fer seguiments de tant en tant amb una moto per saber què fa, on va i si compleix amb el que se li ha encomanat fer", conclou. Per això, recordi girar-se de tant en tant, no sigui que porti un detectiu al darrere.
Avui et destaquem
El més llegit