Imagina't una pista de tennis abandonada en un dia de boira. O, millor, no cal que te l'imaginis, la trobaràs al catàleg de Meloc. Ara, el temps que hauries perdut en buscar la localització per al teu projecte audiovisual el pots invertir en qualsevol altra tasca. Per exemple, en pensar què hi gravaràs, en aquesta pista abandonada. Però, abans, què és Meloc? És una startup ideada per fer molt més àgil el procés de cerca de localitzacions per gravacions de pel·lícules, sèries, anuncis comercials o sessions de fotografia. Coneixedors de la feinada que representa per a productors i directors trobar els espais perfectes per dur a terme els seus rodatges, els creadors de la startup posen a uns quants clics de distància la contractació dels espais del seu ampli catàleg.
Qui va tenir la idea de fundar l'startup va ser Aida Bresolí. El 2017, va portar el projecte al European Coworkings Program, on es va començar a desenvolupar l'empresa. Més tard, es va incorporar Alba Bresolí, que s'encarrega de gestionar les relacions amb productores tant de Barcelona com de Madrid i, el 2018, Matthew McClean i Oguzhan Yayla. El primer és dissenyador i, el segon, s'encarrega de la plataforma online.
"Tots nosaltres hem treballat en el sector audiovisual i sabem tan difícil com és trobar un bon espai per gravar qualsevol cosa", assegura la creadora de Meloc. "Nosaltres oferim un catàleg ampli que es pot consultar en qualsevol moment i que és molt fàcil de fer servir". Meloc aposta per espais especials i amb personalitat, no es conforma amb estudis de gravació o platós. Per això, al seu web es pot trobar des de la pista de tennis abandonada de la qual es parla al primer paràgraf, fins a apartaments al costat del mar, restaurants, estudis d'artistes o –encara que sembli inversemblant– laberints enmig del bosc.
Meloc: tants espais, com històries es poden imaginar
Tots els espais que figuren al seu catàleg tenen marcat el preu. Tal com diu Bresolí, se'n poden trobar des dels 500 euros al dia, fins als 6.000. Cap de les localitzacions pertany a l'empresa, sinó que són propietat de particulars que decideixen pujar-les a la plataforma per oferir-les per gravacions i, així, rendibilitzar el seu pis, casa, instal·lació o estudi. D'aquesta manera, els interessats en gravar en algun dels espais pagaran el preu que marqui el propietari i Meloc s'emportarà el 10% dels diners.
Per cada contracte que es fa entre un propietari i un client, Meloc es queda un 10% del preu
Ara, però, encara no es pot parlar de facturació, ja que, tal com apunta Aida Bresolí, l'startup, que està incubada a Barcelona Activa, "va néixer al desembre i encara és massa d'hora per parlar d'aquesta qüestió". Ara bé, de projectes sí que es pot parlar. Meloc ja ha treballat amb la revista de moda alemanya Grazia i amb estudiants d'escoles de cine com l'Escac o Bande à Part. De fet, els estudiants troben en els preus reduïts de moltes de les localitzacions de Meloc una oportunitat per dur a terme els seus primers projectes. Actualment, l'empresa està treballant en una sèrie de ficció de la qual no es pot dir el nom i, a més, en una campanya amb la revista Elle.
Aquest és un apartament al costat del port que es troba al Garraf
Tot i que l'Aida, l'Alba, el Matthew i l'Oguzhan estan convençuts que a Catalunya i Espanya tenen unes possibilitats infinites per créixer, també volen expandir-se i aconseguir localitzacions a altres llocs d'Europa i el món. Sense anar més lluny, l'startup va ser present en el festival de Cannes, deixant palesa una clara intenció d'aconseguir els contactes que li permetin obrir fronteres.
Encara que els membres de l'equip de Meloc creuen molt en el potencial de Catalunya i Espanya, volen expandir-se a altres llocs d'Europa i el món
Això és Meloc, una startup que ha nascut sense cap mena d'inversió externa i que, a poc a poc, va creixent i trobant el seu espai en la indústria audiovisual. Per cert, si encara continues pensant en la pista abandonada i el que se t'acut és rodar una pel·lícula amb tenistes zombis, deixa-ho córrer, entra a Meloc i tria un altre espai. Com diu l'Aida Bresolí, n'hi ha tants, d'espais, com històries un director de cine es pot imaginar.
