Oscillum, l’etiqueta que diu si un aliment es pot menjar per evitar el balafiament

La startup alacantina treballa amb la indústria agroalimentària per incorporar un plàstic biodegradable amb colors que s’inclourà primer als envasos de carn i peix per allargar la seua vida

Equip d'Oscillum Equip d'Oscillum

Són moltes les dades que demostren que el balafiament d’aliments és un problema mundial. Tirem molt de menjar a les escombraries, massa. Un informe de la Comissió Europea de 2016 sentencia que a les llars és on es produeix el desaprofitament més gran i que, a més, seria evitable, ja que més del 50% es descarten per la confusió que generen els sistemes actuals d’etiquetatge i més del 10% dels europeus rebutgen aliments per no entendre la data de consum preferent i per falta d’informació del seu estat. És ací on entra una innovadora startup, Oscillum, arrelada al Parc Científic de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx i que compta amb el suport de l’acceleradora europea Climate-KIC. 

Oscillum ha desenvolupat una etiqueta per a carn i peix fresc que analitza com es descompon, com explica el seu CEO, Pablo Sosa: “A partir d’una petjada metabòlica i en un plàstic biodegradable, s’afegeixen uns indicadors químics capaços de reaccionar en funció dels compostos que es produeixen en el procés natural de la descomposició”. El que veu el client és molt més senzill i intuïtiu: el color de l’etiqueta va passant del groc al verd (encara segur d’ingerir), i del verd al morat (deixa de ser recomanable menjar-lo). El sistema, que han presentat aquesta darrera setmana al FTalk's celebrat a València, funciona tant per a productes envasats, com per a aquells que ja han estat oberts. “D’aquesta manera, la indústria i els retailers poden tenir una anàlisi detallada per producte, traient més profit, i els consumidors no deixen de tenir una informació una vegada l’han obert i poden seguir sabent com està el producte”, sosté.

CLIM PLATOS 01

Exemple de l'evolució de l'etiqueta en menjar fresc | Oscillum 

El projecte va néixer, com tants, d’una necessitat detectada a una situació quotidiana. Sosa recorda que va tenir una “xicoteta discussió” a casa amb Pilar Granado -també fundadora i CTO d’Oscillum-, sobre si es podia menjar un tros de carn que portava obert uns cinc dies. Ell assegura que no tenia res més per menjar i ella va intentar llevar-li la idea del cap pel color i per l’olor que desprenia. Els dos són biotecnòlegs, així que ell va tirar de la teoria apresa a la Universitat: “Saps perfectament que les característiques que estàs dient no demostren que la carn estiga en bon estat o no”. Així es van adonar de la quantitat de productes que rebutjaven a les escombraries “sense saber si estaven bé o no”.

En 2019 els espanyols van malgastar més de 55 quilos de menjar: cada quilo que no es consumeix equival a alliberar un de CO₂ a l’atmosfera

“La dita ‘val més evitar que curar’ ens ha fet tirar moltíssim menjar. Ens vam posar a investigar, per curiositat, quants aliments es descarten per culpa d’eixa falta d’informació i vam descobrir dades sorprenents”, assegura Sosa. Entre elles, que en 2019 els espanyols van malgastar més de 55 quilos de menjar i que cada quilo que no es consumeix equival a alliberar un quilo de CO₂ a l’atmosfera. Això també té una repercussió econòmica a les butxaques: segons dades de la FAO, a l’estat espanyol es tiren més de 7 milions de tones de menjar i prop del 40% correspon a carns i peix fresc. És a dir, els productes més cars de la cistella de la compra, el que suposa, de mitjana, tirar a la brossa uns 300 euros anuals.

Busquen entre 500.000 i 600.000 euros

Al projecte de Pablo Sosa i Pilar Granado es va unir un tercer company de la carrera, Luis Chimeno, fundador i CMO. El CEO conta que arran d’aquesta anècdota domèstica van “decidir emprendre i desenvolupar una tecnologia per ajudar no solament al consumidor”, sinó també crear “una ferramenta d’eco-innovació i de seguretat alimentària per a tota la cadena agroalimentària”. Era 2018 i van aportar, entre els tres, una inversió inicial de 6.000 euros.

Ara, gràcies a diferents premis i subvencions que han rebut, ja han aconseguit vora 100.000 euros i tenen previst fer una ronda d’inversió amb “clients que estan interessats” per arreplegar entre 500.000 i 600.000 euros. “Un client meu em demana al dia 90.000 etiquetes només per a un tipus de producte. Al laboratori som capaços de fer entre 500 i 600 al dia. Estem fent una prova pilot per escalar la producció i poder abastir-los”, justifica Sosa.

Més info: El menú innovador de l'alimentació

Apunta que “la innovació a la indústria agroalimentària comença pel cofinançament amb ajuda pública” per “veure si té funcionalitat”; malgrat ser una xicoteta empresa, el projecte és de gran envergadura: “La indústria agroalimentària mou uns lots de producció impressionant, necessitem molts diners per implementar qualsevol canvi a tota la seua cadena”. Per això, s’han presentat a diferents convocatòries estatals i europees de la mà d’empreses interessades.

Oscillum està desenvolupant el producte a escala de control intern per a la indústria i ja estan facturant per oferir-los serveis d’assessoria i sensoritzacions (com per exemple, detecció d’anisakis al peix o toxoplasmes a la carn). Estan a l’espera de superar un procés de certificació de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) per arribar al consumidor.

Com seria la comercialització? Sosa sosté que la “idea inicial” és que siga la mateixa indústria alimentària qui incorpore les etiquetes als seus envasos, com els coixinets que veiem a la carn, “un factor més dins de l’envàs”. “Som una empresa xicoteta i apostem per una tecnologia nova i disruptiva a la qual el consumidor pot tardar a adaptar-se. Per això volem que acudisca a la seua marca de confiança, conega la tecnologia i amb el temps, confie en nosaltres”, apunta el CEO. Així, en un futur, es plantegen afegir una altra línia de venda directa al consumidor final, “perquè ell mateix vaja a la seua xarcuteria i peixateria de tota la vida i l’afegisca les nostres etiquetes”.

Ampliaran el mercat amb etiquetes per a la fruita i lactis, i en un futur, per a productes precuinats

Pablo Sosa no pot concretar amb quines empreses estan treballant perquè tenen “cartes de confidencialitat”. Sí que revela que són de la indústria càrnia, pesquera i hortofructícola. Precisament diu que els següents productes als quals volen aplicar la seua tecnologia seran les fruites i als lactis. També tenen al cap entrar en el mercat dels productes precuinats, però admeten que té més complexitat: “Els productes frescos són més estàndard que els precuinats, on cadascú afegeix el que vol i són més específics”. Amb aquesta excepció, assegura que “la tecnologia es pot adaptar fàcilment” d’una indústria alimentària a una altra.

El CEO d’Oscillum admet que hi ha més interés a Europa que a l’estat espanyol, especialment als països escandinaus i als del Benelux. La startup està en diversos hubs d’innovació a Europa i són les mateixes empreses les que pregunten i s’interessen pel producte: “A Espanya hem d’anar a mostrar-lo”. També han atret empreses del Canadà, Llatinoamèrica i els EUA, però de moment volen centrar-se en Europa per “la conscienciació social i mediambiental” que n’hi ha i “per les barreres legislatives”.

Sosa: “Són una ferramenta d’informació i no substituiran mai les dates de consum preferent ni de caducitat”

Sobre la part legal, Sosa matisa que les etiquetes d’Oscillum s’aplicaran en productes amb “consum preferent”, ja que la “data de caducitat s’estipula per ser inamovible”. El primer acostuma a dir que una vegada obert el producte, dura dos dies. “Però, per què? Sobre la base de què? S’ha fet un estudi per demostrar-ho? Quan s’obre no saps com es descompondrà el producte a la teua casa i nosaltres volem aportar eixa informació perquè el consumidor decidisca”, afirma el CEO. En tot cas, subratlla que les etiquetes “són una ferramenta d’informació i no substituiran mai les dates de consum preferent ni de caducitat”.

CLIM PRODUCT 01

Altre exemple de les etiquetes d'Oscillum 

I està la societat preparada per fer-li més cas a una etiqueta que als sentits de la vista i de l’olfacte? “La societat espanyola, de moment, potser no tant. Però hem viscut a l’estranger i a països com Alemanya, em vaig trobar que la gent no mirava tant l’aspecte del menjar. Un dia volia a tirar un filet de pollastre perquè s’havia posat groc i olorava fort i els meus companys es van sorprendre perquè l’havia obert el dia anterior i defensaven que estava bo. I tenien raó: el pollastre fa eixa olor forta ràpidament perquè té un compost que s’allibera prompte i la genera. Però no és insegur menjar-se’l”, sosté Sosa.

Ara, amb la tecnologia d’Oscillum, explica que aconsegueixen augmentar la vida de la carn uns cinc dies respecte a la data de consum preferent de manera segura per a la salut (així i tot, assegura que encara seria saludable allargar-la dos dies més, però prefereixen evitar riscos). “Quan un producte està blau possiblement encara està bo, però ja no és recomanable perquè ja n’hi ha molts bacteris. Cal prevenir”, rasa.

Més informació
Olorar i tastar els aliments futurs en temps de mascareta
Avui et destaquem
El més llegit