Equilibri. Igualtat de condicions. Mateixes regles de joc. Són les diferents maneres en què el sector del retail demana que els drets i els deures dels diferents actors del comerç siguin els mateixos. En definitiva, que les oportunitats siguin iguals per a tots. Ho han reclamat aquest dijous en un debat organitzat per VIA Empresa i Ibercaja en què han participat tant representants d’empreses de comerç com d’entitats i de l’administració pública. Alguns sense dir-ho i d’altres referint-s’hi directament, acusen Amazon –i altres grans multinacionals de l'ecommerce– de "joc brut" i de perjudicar amb les seves pràctiques les botigues físiques. Qui hi ha de posar remei? La col·laboració publicoprivada ha de prevaldre.
“Per superar la pandèmia i encarar el futur amb garanties, hem d’establir un equilibri entre comerç físic i online”, ha explicat la regidora de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ballarín, durant el debat, que ha moderat el director de la càtedra Escenaris de Futur Retail, Turisme i Serveis de la UPF-BSM i col·laborador de VIA Empresa, Josep-Francesc Valls. De fet, Ballarín creu que el petit comerç hauria de poder aprofitar totes les oportunitats que ofereix la venda per internet, ja que “l’omnicanalitat és la millor manera de donar servei a les persones consumidores”.
Jordi Torrades (director general de Comerç): "A Europa, hi ha molt debat, tothom s'ho ha plantejat, però ningú ha legislat ni ha posat impostos als gegants"
Des de Foment Comerç, Roger Gaspa assegura que “Europa ens ensenya que cal treballar per la igualtat de condicions” i, en la mateixa línia que la regidora socialista del consistori, que la pandèmia ha portat cap a un consum híbrid: “Sobretot, hi ha hagut una transformació cap a la multicanalitat del comprador”. Traduït a xifres, una de cada quatre persones compra de tant en tant a través d’internet.
Gravar els gegants
El primer punt, doncs, ha estat establir aquesta realitat com a punt de partida –que la tendència de l’ecommerce seguirà creixent–. Després, ve el diagnòstic, de mans del president de RetailCat, Joan Carles Calbet: “El problema ve pel desequilibri que es produeix en certs canals; no pot ser que l’única diferència entre comprar online o a les botigues sigui el preu”. A partir d’aquí, què cal fer per evitar la desaparició del petit comerç davant les grans plataformes d’ecomerce? Calbet ho té clar: “El sector públic ha de regular per tal que tots juguem amb les mateixes condicions”.
Joan Carles Calbet (RetailCat): "El problema ve pel desequilibri que es produeix en certs canals; no pot ser que l'única diferència entre comprar online o a les botigues sigui el preu"
La resposta de l’administració ha vingut de part del director general de Comerç de la Generalitat, Jordi Torrades: “A Europa, hi ha molt debat, tothom s’ho ha plantejat, però ningú ha legislat ni ha posat impostos als gegants”. Això no vol dir que no estigui d’acord en què cal algun tipus de normativa que limiti certes pràctiques de multinacionals com Amazon. “Hem de regular l’impacte que té portar coses als domicilis, a nivell de trànsit i contaminació, per exemple”, ha indicat. Pel que fa a la vessant tributària, creu que també és necessari actuar, però no queda clara la proposta. S’ha parlat de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) i sobre grans superfícies, però també de la taxa Google, que Calbet opina que “era una bona idea”. Segons el president de PimeComerç, Alex Goñi, “només hi ha un camí per fer pagar a les grans operadores tot això que estan fent: la sostenibilitat”.
Però també s’ha parlat de la possibilitat d’introduir un tribut al comprador. “Si el client decideix comprar per internet en lloc d’anar al comerç de proximitat, potser ha de pagar alguna cosa per l’impacte que té”, segons Torrades. Hi està d’acord Goñi: “La comoditat costa diners”. No obstant això, el director de relacions externes de Mercadona a Catalunya, Bernat Morales, recorda que un 40% de la població de Catalunya viu dispersa: “Barcelona no és Catalunya ni Catalunya no és Barcelona; hi ha una part de la població a la qual portar-li les coses a casa és més sostenible que no que les vagi a buscar en cotxe”. En l’àmbit municipal, les competències sobre aquest tema són molt limitades. Ballarín ha afirmat que “l’únic que podem fer és gravar l’impacte en la mobilitat de la distribució final a domicili”, és a dir, l’última milla. Però no és fàcil: “Hi ha molts problemes jurídics i no volem fer el ridícul de fer una taxa i que el dia següent arribi als tribunals”, ha afegit la regidora.
Digitalitzar el comerç físic
Tota la transformació a què està immersa el sector retail –inclosa l’empenta de l’ecommerce– ve motivada pels canvis en els hàbits de consum dels ciutadans. Així doncs, el comerç s’ha “d’adaptar a les actuals preferències i costums”, apunten des d’Ibercaja, coorganitzadors del debat. El director del centre de negocis d’empreses de l’entitat, Carlos Gil Valls, assegura que el que més estan canviant les empreses són “els productes i serveis, els canals de contacte amb els clients i també la formació dels empleats”.
En aquest sentit, el CEO d’Abacus, Miquel Àngel Oliva, avisa que “haurem de dedicar molts recursos perquè els treballadors estiguin formats en aquestes noves tecnologies i no se sentin amenaçats per aquestes”. Hi ha estat d’acord el CEO de Macson, Domingo Obradors, que ha explicat com les botigues de la marca han traslladat el tracte amb el client que hi ha als establiments a canals com Whatsapp o les videotrucades. A Ibercaja volen evitar caure en “visions apocalíptiques” i asseguren que el canal físic mantindrà la importància. Així doncs, la recepta que ofereix el banc és la combinació d’allò online i allò offline, la relació entre la presencialitat i la digitalització.
El client, al centre?
El que sí que pot fer el consistori és impulsar ajudes per a la transformació digital, la formació i la professionalització del sector, col·laborar amb el sector privat i apostar per la proximitat, per exemple, els mercats, indica Ballarín. Precisament la proximitat, segons Gaspa, "ha estat un valor a l’alça; la gent va descobrir que tenia botigues al costat de casa, que l’atenien molt bé i, a més, l’assessoraven". El CEO d'Abacus ha recordat que "tot el que fem és pels nostres consumidors". A més de la proximitat, els clients valoren altres elements: "Si ets una empresa respectuosa i amb un nivell alt de responsabilitat social, el client ho ha de valorar més", ha indicat Morales, de Mercadona. Així doncs, proximitat, responsabilitat social i encara un altre: humanisme. "No podem deixar de banda l’element humà als petits comerços", segons Goñi.
Al cap i a la fi, qui decideix si compra al petit comerç o a les grans plataformes d'ecommerce és el ciutadà. Oliva ha posat un exemple del poder dels clients. A França, la campanya del black friday es va retardar fins a principis de desembre, ja que les restriccions per frenar la propagació de la pandèmia mantenia tancats els comerços fins a finals de novembre. Amazon s'hi va resistir al principi, però finalment hi va accedir. L'incident no va acabar aquí, sinó que l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va animar la població a no comprar a Amazon per evitar "matar el petit comerç". El resultat d'això va ser una reducció d'un 40% de les vendes d'Amazon durant la campanya. "Si no es poden posar impostos, no es poden posar, però posar en evidència tot això que està passant és fàcil", ha considerat Oliva.
Montserrat Ballarín (regidora de Comerç): "La primera campanya després de la pandèmia era "Compra a prop", que és el mateix que "no compris a Amazon"; el compromís hi és"
Ballarín s'ha sentit interpel·lada i ha contestat tot seguit: "La primera campanya que vam fer en sortir de la pandèmia era “Compra a prop”, que és el mateix que dir "no compris a Amazon"; el compromís hi és, però estem jugant en un desequilibri de condicions molt elevat". En aquest sentit, la regidora ha recordat que l'ajuntament ha creat un marketplace a Barcelona per competir d'alguna manera amb la multinacional de Jeff Bezos. De moment, s'hi han adherit 3.063 establiments. És un pas més en la transformació del comerç, que "va a una velocitat que ens ha traspassat a tots", segons Gaspa.
La desigualtat de condicions entre els gegants de l'ecommerce i les botigues físiques encara és rellevant. La pregunta que ha pronunciat Calbet és: "Per què els preus són més barats a internet que a les botigues físiques?". I el president de RetailCat hi troba dues possibles respostes: "O perden diners o fan frau". Tant els actors del sector com l'administració pública són conscients que cal fer-hi alguna cosa i que han d'actuar tant els comerços –adaptant-se a les necessitats i exigències dels clients– com els poders públics –afavorint el comerç de proximitat i establint els mateixos deures per a tots–. De moment, "continua la màxima impunitat".