A la dècada de 1960, Jamaica va posar potes enlaire la indústria de la música. A aquesta petita illa, amb la seva escena sound system, va tenir lloc una nova forma de celebració musical. Ens va convidar a ballar, i a compartir, al so d'un nou ritme, eclipsant la, fins aleshores, tendència de gaudir d'un intèrpret únic i popular.
Situem-nos. Any 1968. Estudi de Treasure Isle, a Kingston, Jamaica. Rudolph "Ruddy" Redwood crea, per accident, el primer tall dub de la història amb la cançó de reggae On The Beach de The Paragons, una producció de Duke Reid. La peça musical va ser un èxit absolut, cridant fins i tot l'atenció del prestigiós artista Bunny Lee, que va demanar a King Tubby, un enginyer electrònic i tècnic de so, cançons amb només instruments. Aquest va anar més enllà i es va posar a innovar. Variacions a la veu, al so dels instruments i, per descomptat, al mateix ritme, per després unir-ho tot en una sola peça.
Tubby va crear així un nou so i va posar el seu granet de sorra en el desenvolupament del nou panorama musical, on els tècnics de so van començar a crear les seves pròpies versions, amb barreges diferents de l'original (els famosos remix). Així, el dub, com es va nomenar el nou gènere, va viatjar per tot el món influint en artistes i cultures, donant lloc a la música Disco, Drum'n'Bass, Techno o Dubstep, entre d'altres.
Audio Merge construeix un pont entre els orígens del dub i la música actual
Des dels primers esdeveniments, ja hi havia un interès especial per l'enginyeria que es trobava darrere de cada equip, sempre ha estat essencial les freqüències que componien una obra musical. Ara, amb el pas del temps, gairebé cinquanta-cinc anys després de la seva creació, Audio Merge construeix un pont entre aquesta música i l'actual.
La catalana emergent es concep, a finals del 2019, quan dos amics enginyers, Xavier Lizarraga i Arnau Muñoz, parlen sobre la possibilitat d'adquirir un clon de l'Altec 9069B, un equalitzador de so dels anys 60. Les prestacions que buscaven eren tan concretes que el mercat no satisfeia les necessitats. "Estàvem buscant més un projecte que un producte", expliquen. Així, es van adonar que els era molt més fàcil i rendible fabricar el KTBK (nom amb què han anomenat el seu producte per ser les sigles de King Tubby's Big Knob, l'aparell original) ells mateixos.
"Estàvem buscant més un projecte que un producte"
Arriba aleshores la pandèmia, que es presenta com la millor de les oportunitats per desenvolupar el projecte, ja que l'activitat econòmica es va veure dràsticament frenada. Amb poc més d'un mes ja tenien el primer prototip construït i, el setembre del 2020, acabaven el tercer i un programari de control de so, per analitzar que realment obtenien el que estaven buscant.
Amb tot, el projecte continua creixent: toca ampliar horitzons (originalment només durien a terme el projecte per a Lizarraga) i buscar finançament. El crowdfunding es presenta com una manera de "promocionar-se i no haver de fer un gran desemborsament inicial" i, a través de l'Oficina d'Innovació del Ajuntament de Terrassa, es presenten a un bootcamp de formació i assessorament orientat a entrar al mercat.
"Créixer és difícil. És un sector molt competitiu que es concentra, majoritàriament, als Estats Units i al Regne Unit"
Amb el recaptat, que supera ostensiblement les expectatives inicials, es produeix el primer lot d'unitats. El muntant restant es reinverteix a l'empresa, cosa que permet continuar produint i venent. Tot plegat sense deixar de banda l'expansió internacional, per això entren a col·laborar amb Barcelona Activa. "Créixer és difícil. És un sector molt competitiu que es concentra, majoritàriament, als Estats Units i al Regne Unit", reconeixen. Tot i això, Lizarraga i Muñoz tenen clar el camí: el seu públic objectiu són productors musicals que, com ells, tenen interessos molt concrets i particulars.
"Anem contra la tendència", expliquen, perquè totes les indústries s'estan endinsant cada cop més al món digital. Això no obstant, si s'aprofundeix en la professionalització del sector, el hardware s'està mantenint. Com està passant amb els vinils, la gent torna a buscar unes qualitats sòniques que la digitalització no satisfà, però el món i els aparells vintage sí. "No apel·lem a la nostàlgia, però, òbviament, sentir certs sons evoca l'oient a temps pretèrits".
No apel·lem a la nostàlgia, però, òbviament, sentir certs sons evoca l'oient a temps pretèrits"
L'aposta és ferma. S'està invertint en una campanya definitiva de llançament del projecte. A l'octubre faran el salt a una store virtual americana i, paral·lelament, s'està treballant en el desenvolupament de dos productes nous que s'esperen a principis del pròxim any. És moment de consolidar el producte al mercat, potenciar-ne la venda, automatitzar-la i, qui sap, si externalitzar-la.
