Avets de Nadal plantats al Maresme per sobreviure al declivi de l'agricultura

La família de Josep Jo va veure com el cultiu de verdures queixa en picat per l'arribada de productes d'altres territoris i van buscar alternatives

Josep Jo en el seu camp d'avets | Cedida Josep Jo en el seu camp d'avets | Cedida

La família del Josep Jo es dedicava a l'agricultura amb terres de conreu al Maresme. La globalització va acabar amb bona part del seu negoci i van decidir buscar alternatives. I el Josep va pensar en cultivar avets de Nadal per vendre'ls a particulars i distribuïdors. Va ser el 1984 i actualment en distribueixen milers cada temporada. Arbres naturals per portar la màgia nadalenca a les llars.

"Volíem viure de l'agricultura", explica Josep Jo. Els seus pares cultivaven mongeta tendra, patata i verdura en general: "La globalització ho va matar". "El fet que un camió amb set hores pugui venir d'Andalusia en va fer perdre tota la competitivitat", detalla.

I es van veure obligats a buscar alternatives per poder seguir vivint del camp: "Va ser en un bar, fent la típica cervesa, quan va sorgir la idea de fer avets de Nadal. I ens hi vam posar". Encara mantenien cultius de mongetes del ganxet i de llavors, però van destinar un racó a plantar 10.000 avets. La primera dificultat és que els avets triguen cinc o sis anys a créixer prou per poder-los vendre, però van tirar endavant.

Cultiu al Maresme

La plantació de la família Jo es troba a Dosrius, en plena muntanya del Maresme. Els avets de Nadal es cultiven majoritàriament en altres indrets, com el Montseny. Fer-ho al Maresme els hi aporta altres propietats: "Creixen més lent perquè fa més calor, però són molt més tupits".

I van anar sembrant avets cada any, fins que van aconseguir ser una empresa reconeguda dins del sector amb camps de fins a 35.000 arbres. Jo explica el canvi de cultivar mongeta a avets: "No va ser complicat. Els meus pares eren pagesos i jo vaig continuar fent de pagès, tot i que no volia ser-ho quan tenia 14 o 15 anys. Però un any vaig fer una sembrada i vaig al·lucinar".

Un negoci per fer-se ric

Tot i vendre milers d'avets cada temporada de Nadal, Josep Jo explica que no és un negoci del qual es pot viure tot l'any. Durant els mesos d'octubre, novembre i desembre, la feina és frenètica, però la resta de l'any no reclama una gran dedicació. "Has de tenir altres ingressos o feines", assenyala.

De fet, normalment hi ha cicles de tres o quatre anys molt bons i un altre cicle més dolent: "Hi ha moltes terres de cultiu que estan a l'expectativa i en anys bons sembren avets i s'ensorren els mercats. I després diuen que no és rendible i ho deixen tres o quatre anys".

"He tingut altres feines que m'han donat la subsistència, però mai he volgut deixar els avets. Ara ja estic jubilat i aquest és el meu hobby", explica Jo, destacant la seva passió per la terra i afegint: "Quan és octubre, penses per què t'hi has posat. Però quan acaba la temporada, sempre diem que aguantarem un any més".

Actualment, els seus avets van principalment a tres canals: particulars, grans productors que exporten arreu i comerciants que venen al detall. També disposen de parada al mercat de la flor de Vilassar de Mar i han exportat a França o Andorra.

Josep Jo: "Continuarem perquè he comprovat que ens uneix a la família"

A més, més enllà de ser un negoci, és també un projecte familiar. Lluny d'imatges d'empreses que trenquen famílies, a l'estil Succession, el seu cas és el contrari: "Continuarem perquè he comprovat que ens uneix a la família. Els meus fills se'n cuiden d'internet i alguns dies em venen a ajudar. I el contacte amb la terra és fabulós". A més, també donen feina a quatre o cinc persones cada temporada.

I, per damunt de tot, la satisfacció de veure la il·lusió de famílies i infants que van a recollir els seus arbres per Nadal: "És una experiència molt agradable, la gent està en mode de festa".

Josep Jo: "Per Nadal, arbre natural. I el verd de plàstic l'intentem erradicar"

Des que van començar el negoci, el sector dels arbres de Nadal ha viscut una revolució important amb el plàstic, que cada vegada és més habitual a les cases. "És una gran pena", lamenta Jo, que recorda que són productes contaminants que sorgeixen del petroli.

Mentre aquests van proliferar, els avets naturals van patir una certa demonització: "A algú li va passar pel cap que l'arbre de les cases ve de l'espoliació dels boscos: és una aberració. No hi ha cap arbre en un bosc que es comercialitzi. És un cultiu més, com mongetes o patates".

Josep Jo creu que la gent ho comença a entendre. A més, els cultius són essencials per mantenir la gent al territori i garantir la preservació de l'entorn natural. Un camp d'avets afavoreix la fauna i, al mateix temps, talla la continuïtat de massa forestal, que és un gran perill pels incendis. "Aquests cultius són el millor que podem fer pel medi ambient". Per això, acaba amb un missatge: "Per Nadal, arbre natural. I el verd de plàstic l'intentem erradicar".

Els tions

Darrerament, han sumat al projecte la venda de tions: "És una manera de canviar, fer el mateix cada any ens avorreix". Aconsegueixen suro per fer troncs i, després, els porten a casa d'artistes que els vesteixen i els posen els detalls. "Cap tió és igual", apunta. I, per arrodonir-ho, ofereixen activitats de caça de tions als camps dels avets on capten la "il·lusió" dels nens.

Avui et destaquem
El més llegit