Nascuda en Godelleta i farmacèutica de formació, Carlota Súria és la gerent d’una de les bodegues que en les últimes dècades han posat de moda el cava valencià. En 2002 va co-fundar Pago de Tharsys a Requena, a la comarca de la Plana d’Utiel. La comarca és una zona amb una forta història vitivinícola però amb poca tradició per les begudes embotellades. Ací és on els creadors de Pago de Tharsys van fer el seu primer encert: apostar pel cava. Carlota tenia clar que volia treballar amb aquest producte i Vicente García, l’altre co-fundador, és evident que també doncs quan va ser enòleg de l’empresa Torreoria va esdevindre un dels impulsors perquè Requena entrara dins de la denominació d’origen cava.
Tot i això, Carlota va arribar al món dels vins una mica de retruc, ja que seguint la tradició familiar es va formar en farmàcia. Més tard però, va estudiar un Màster en Tecnologia dels Aliments que la va portar a entrar a treballar en la bodega Covivex, una cooperativa experimental que es va inaugurar a Xiva l’any 1991. Aquesta primera experiència com tècnica fent les analítiques de laboratori per les vinyes, li va contagiar la passió pel món del vi. Com ella diu, i parafrasejant al pintor Pablo Picasso, “les muses la van enxampar treballant”.
Els caves de Pago de Tharsys s’exporten a 25 països
Així, junt amb Vicente García, van comprar una antiga bodega de 12 hectàrees datada de 1808 però que portava ja unes dècades en desús i van començar el seu projecte Pago de Tharsys que arrancà amb les primeres produccions l’any 2002. Ara com ara Pago de Tharsys ven el seu cava en més de 25 països. Tot i això Carlota explica que és complicat fer-se un lloc en el mercat perquè com argumenta: “No estem reconeguts com la DO Rioja o el Ribera de Duero. Portem menys anys venent els nostres vins. La qualitat ja la fem, ara cal fer promoció dels vins i caves valencians en l’exterior”.
Súria: “La gent va començar a consumir i voler provar el cava valencià, després ens hem quedat perquè tenim qualitat”
Carlota opina que a més de la passió, la inspiració i el treball que han dedicat a Pago de Tharsys també intervé la sort perquè hi ha factors que canvien cada any i que són difícils de preveure. Els departaments d'exportació, com diu, preguen per un any “normal”, ja que en els darrers anys la pandèmia, la pujada de preus o la falta de proveïment provocada per endarreriments en la cadena de subministraments estan complicant l’escenari.
Això però, hi ha hagut altres moments en què aquestes situacions alienes els han pogut beneficiar. Un exemple és que arran dels diferents boicots a productes catalans, incloent-hi el cava, el consum de cava valencià es va incrementar: “la gent va començar a consumir i voler provar el cava valencià, després ens hem quedat perquè tenim qualitat”, conclou Súria.
La campanya de nadal i la lluita per la sostenibilitat
Les previsions de la gerent de Pago de Tharsys per aquest nadal són molt optimistes: “Confie que tindrem una campanya molt bona. L’any passat va ser molt dur i vam tindre un nadal molt atípic. Aquest any si les xifres de la pandèmia ens ho permeten, i crec que potser és el cas perquè tenim molta gent vacunada, crec que tindrem una bona campanya”. L’època del nadal és un moment clau per les bodegues i en especial per les productores de cava perquè és el moment de l’any en què “fan l’agost”. Ara bé, Carlota defensa que s’ha d’avançar cap a la desestacionalització d’aquest producte.
"La producció en ecològic necessita més atencions, i això es tradueix en mà d’obra i en temps de dedicació"
Una altra de les lluites obertes que té Carlota com gerent de l’empresa és la de contribuir a la sostenibilitat del planeta: “Nosaltres tenim la sostenibilitat molt interioritzada i està en el nostre ADN”. Per això, tots els vins de la seua bodega són ecològics i entre el 30% i el 40% d’aquell raïm que compren a altres productors de Requena també ho és.
“El consumidor espanyol de vi en general no sé si té molt interioritzat el fet de pagar una mica més per l’ecològic com ho poden tindre els consumidors del mercat alemany o dels països del nord. Nosaltres, com que controlem tot el procés fins i tot l’embotellament i la venda al consumidor ens ho podem permetre. Jo sempre dic que la producció en ecològic el que necessita són més atencions i això es tradueix en mà d’obra i en temps de dedicació i això és el més car que hi ha actualment. Aleshores, a un agricultor que ven el seu producte sense transformar és difícil que li’l paguen al preu que haurien de pagar-li’l”, aclareix Súria.
30 anys en el sector del vi
La combinació entre el valor de la terra on es cultiva, el clima, la tradició, un punt d’innovació i molta cura i atenció són les claus d’aquests 20 anys de Pago de Tharsys, segons Carlota. Ella, com a gerent, s’encarrega de liderar les 25 persones que conformen l’equip de Pago de Tharsys. I, com que és una empresa xicoteta treballa en tots els àmbits des de la gestió fins al seguiment de costos.
En els 30 anys que porta dedicada al sector del vi, primer com a tècnica de Covivexa i després com gerent i empresària, ha passat per diferents etapes i ha pogut conéixer molt bé el sector de primera mà. En aquestes tres dècades ha notat també molts canvis en el sector del vi. Com a dona, explica que quan ella va començar el sector estava molt masculinitzat però que ara hi ha moltes més dones en posicions tècniques o com enòlogues, però també en càrrecs com és el seu cas: “en gerència hi ha menys però ja comencem a ser un nombre important, això passa en tots els sectors i hem d’anar canviant-ho”.