Entremig de les eleccions municipals, generals i europees, també hi haurà lloc per a les eleccions de les 13 Cambres de Comerç de Catalunya a principis de maig i en concret, la cursa més disputada es corre a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona amb cinc candidatures diferents. Amb l'excepció dels autobusos de campanya, en aquestes eleccions tampoc falten debats com el de VIA Empresa al Pier 01, un J'accuse d'Émile Zola versió cameral i mítings per convèncer els 423.146 potencials electors.
Aquesta nit de dijous ha estat el torn del tàndem format per Enric Crous i José Maria Torres que han viscut el seu particular bany de masses electoral en un acte celebrat a la Masia d'Esplugues. I ho han aprofitat per fer pujar el to la campanya. L'entrevista de VIA Empresa a Carles Tusquets on s'erigia com a guanyador "si tot es fa com Déu mana i no hi ha trampes" ha portat cua...
Torres: "Les úniques trampes que es fan és la candidatura del senyor Tusquets, que utilitza recursos de la Cambra que paguem entre tots per fer la seva campanya"
Tant és així que Torres ha començat el seu discurs fent referència a l'entrevista de VIA Empresa i ha criticat que "les úniques trampes que es fan és la candidatura del senyor Tusquets, que utilitza recursos de la Cambra que paguem entre tots per fer la seva campanya". El J'accuse no s'ha quedat aquí i el president de Numintec ha denunciat, alt i clar, "les trampes", "el joc brut" i la voluntat de "desanimar" alguns dels seus 40 principals.
"Se'ns acusa de ser secessionistes. És clar que tenim candidats independentistes, i també candidats que no ho són. No és cap delicte ser independentista, a la nostra llista hi ha de tot", ha reblat. Crous ha agafat el fil, més combatiu que mai, i ha reivindicat: "Ens diuen que som una candidatura independentista... És mentida, som una candidatura de país".
El lema era el de sempre: "Si tu no votes, res no canviarà". De fet, l'exdirector general de Damm i Cacaolat s'ha compromès a fer que el 8 de maig sigui "el dia de l'heroi" com a reconeixement a tots aquells que votin a les eleccions camerals. "Hem tingut una Cambra de Barcelona absolutament dormida i volem donar-li la volta al mitjó", ha insistit.
I de nou, s'ha contraatacat la candidatura Creem futur de Tusquets: "La Cambra és de Comerç, Indústria i Navegació. Que sigui governada per un banquer... Home, la banca no ha ajudat massa a les empreses". O encara més: "La del senyor Tusquets és una candidatura de banquer, i a diferència de la seva, totes les empreses de la nostra llista tenen la seu social a Catalunya".
El discurs d'una Cambra "renovada, oberta i al servei de tot el territori i de totes les empreses, pimes i autònoms" també s'ha mantingut intacte: "Necessitem una Cambra que tingui una presència activa en el món econòmic i social per facilitar el dia a dia dels ciutadans" i "posarem tot el potencial de la Cambra al servei de les pimes".
Crous: "Ens diuen que som una candidatura independentista... És mentida, som una candidatura de país"
Sense oblidar tampoc alguns dels grans clàssics com són la gota malaia de les infraestructures ("Serem la gota malaïa en defensa del Corredor Mediterrani, la necessitat de comptar amb un model aeroportuari descentralitzat, la denúncia de la falta crònica d'inversions en Rodalies, així com el sobrecost de l'energia que resta competitivitat a les empreses catalanes"), la conspiració público-privada o de nou, l'heroïcitat de votar en aquestes eleccions.
"L'hora del canvi arriba a la Cambra: ara o mai. No defallirem", ha conclòs Crous davant l'atenta mirada de fins a 600 empresaris. Al costat del pont d'Esplugues, per fer valdre amb fets i no paraules que la llista de Crous i Torres inclou un 40% d'empreses del territori, un 70% de pimes, més d'un terç dels membres amb menys de 50 anys i un terç de dones.
"Heu fet de poli bueno i poli malo", bromejaven alguns dels assistents a Crous i Torres després d'escoltar els discusos. No quedava clar qui era el bo i qui el dolent... Però sí que el Joc de Trons de la Cambra de Comerç de Barcelona està més viu que mai. I que el J'accuse! d'Émile Zola a favor del capità Alfred Dreyfus no és només una carta referent de la literatura més combativa sinó també una estratègia cameral. Ara o mai.