Dones davant el precipici

Les empreses opten per situar a directives per revertir situacions crítiques. Reconeixement del talent femení o regal enverinat?

Amb tot, l'escala professional segueix acabant-se abans per a les dones
Amb tot, l'escala professional segueix acabant-se abans per a les dones

A finals de 2012, la Comissió Europea va fixar l’objectiu d’arribar al 40% de dones presents en els consells empresarials. Un xifra ambiciosa si tenim present que el 2003, la presència femenina en aquests consells era només del 8,5%. Avui dia, l’objectiu encara està d’assolir-se, ja que el percentatge només ha pujat fins a un 23,30%. La baixa presència de les dones a les posicions dirigents és una realitat ben estudiada. Tot i això, sembla que la tendència canvia en una situació concreta: la de crisis extremes. Les empreses i organitzacions aposten per les dones per comandar contextos de difícil solució. Dones davant el precipici. Un fenomen batejat com a ‘Precipici de vidre’.

No deixa de ser paradigmàtic que aquesta situació es comencés a estudiar per rebatre un article del 2003 de The Times, que mostrava com les empreses britàniques amb dones directives van tenir pitjors resultats en Borsa que les dirigides per homes. La realitat al darrere de les xifres va sortir amb un estudi de la Universitat d’Exeter, que posava en relleu com aquestes companyies ja anaven pel camí del pedregar des d’anys i abans i que, de fet, moltes d’elles havien optat per ampliar la presència de dones en els llocs de posició per corregir situacions desesperades.

No cal una gran investigació per trobar exemples d’aquest ‘Precipici de vidre’, fins i tot en la política. Islàndia va optar, entre el 2009 i el 2013, per la primera ministra Jóhanna Sigurdardottir per reconduir un país ofegat per la caiguda dels seus bancs. Al Regne Unit, Theresa May va acabar amb 26 primers ministres masculins per dirigir la sortida de l’estat de la Unió Europea. En l'àmbit empresarial també hem vist com la directiva María Carceller ha estat la responsable de salvar la cadena de restaurants madrilenya Rodilla. 

Què explica la tendència a situar líders femenines en situacions de crisis? “Les dones tendeixen a tenir un model de lideratge més transformacional, que té més present els beneficis a mitjà i llarg termini. És un mètode més eficient per remuntar en contextos de dificultats”, explica la consultora especialitzada en gènere, Mar Gaya. La psicòloga recorda la Lehman Sisters Hypothesis, l’estudi que analitza com l’aplicació d’un model de lideratge femení hauria reduït el risc de col·lapse de la companyia.

No es tracta de simples plantejaments teòrics. L’informe Les competències del futur. Les dones i el nou perfil directiu de les empreses, de l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona indica que la probabilitat de prendre riscos economicofinancers en una empresa baixa del 36% al 31% pel simple fet d’incorporar una dona als consells d’administració.

Solució contra les crisis o conscienciació?

La qüestió de fons que planteja el ‘Precipici de vidre’ és si les empreses aposten pel lideratge femení per convicció en les seves capacitats o simplement com a última opció. La resposta no és esperançadora. “Si la voluntat real fos apostar per tenir més dones en la direcció d’empreses, aquestes dirigents continuarien al capdavant després de lidiar amb les dificultats. Malauradament, la norma és que els homes tornen quan les coses es recondueixen”, argumenta Gaya.

Gaya: "La norma és que els homes tornen quan les coses es recondueixen”

La consultora considera que el que s’acaba fent és “passar una patata calenta” a les líders i això pot contribuir a crear una mala reputació del lideratge femení. “A les dones se’ns exigeix més a la feina. Només cal veure com elles només promocionen pel que han demostrat en la seva carrera, mentre que els homes ho fan segons el que prometen que poden fer. Un cop al capdavant, les líders segueixen en un examen constant, i, si les coses van mal dades, es qüestiona la seva tasca sense mirar el context".

Una amenaça a la reputació

En opinió dels experts, el precipici de vidre és més una amenaça a la reputació de les dones directives que no pas una oportunitat per normalitzar la seva presència en llocs de responsabilitat. La millor mostra és la infrarepresentació que encara avui tenen les treballadores a mesura que escalem en l’escala jeràrquica de les organitzacions. Tot i tenir una formació superior a la dels seus companys –el 60% de l’alumnat universitari és femení-, la seva presència no arriba al 30% en posicions intermèdies i se situa entre el 15% i el 20% en càrrecs directius.

En aquest cas, parlem del ‘Sostre de vidre’, tots els estereotips de lideratge vinculats amb la masculinitat i que suposen un obstacle en el creixement professional de les dones. Per Gaya, l’única alternativa per trencar aquest sostre és el que anomena 'acció positiva'. “La implantació de quotes femenines en càrrecs directius per llei és l’única manera de normalitzar la situació, però per fer-ho cal acceptar la discriminació per gènere que actualment existeix en els processos de selecció”.

En l’actualitat, però, l’únic context amb capacitat de trencar aquest ‘Sostre de vidre’ són les situacions de crisis. I el que espera a les dones líders després d’aquest sostre és un precipici.

Més informació
Sostre de vidre: es mou però no es trenca
Només el 5% dels consellers delegats d'empreses són dones
Ara és l'hora de les dones
Avui et destaquem
Comentaris