Traçar el perfil d'Emili Rousaud no és una tasca fàcil. Es tracta d'una història més aviat antiga que suposa una rèplica de molts fills de la burgesia barcelonesa nascuts als anys seixanta, plena de tòpics i de moments èpics ja viscuts pel Sr. Esteve.
Emili o Emilio Rousaud, com així vol que se li dirigeixin quan tracta amb Madrid, pertany a una família de la burgesia barcelonesa, de les que organitzen festes de llarg per les filles quan fan divuit anys; esdeveniments que asseguren l'endogàmia de classe i poder. Família de metges, advocats, empresaris... Trobem històries d'èxit empresarial -botigues Nelly- molt abans de la del nostre personatge. Sobre el seu avi, tot depèn també amb qui i on està, explica que era republicà i independentista. No hi ha dades de la versemblança d'aquesta informació.
El seu pas pels Jesuïtes de Sarrià forjà un tipus dur i poc donat a deixar-se portar per les emocions. Al Sant Ignasi va fer amistats que anirà retrobant durant la seva vida professional, segons li convingui, i procurant sempre que la relació personal sigui mínima.
A ESADE va cursar la doble titulació de Llicenciatura en Administració d'Empreses i MBA. De la seva promoció és Enrique Tombas Navarro, al qui després va retrobar a la directiva del FCB (i al qual va reclutar pel cop de mà contra Bartomeu d'aquesta primavera).
Rousaud va crear Energy Factory Group els anys 90 amb el seu germà Roman i Jordi Ricou
Al finalitzar els seus estudis a ESADE, va començar a treballar al sector publicitari, a l'empresa Bates, on va acabar ocupant la posició de director financer de l'oficina de Barcelona. Ha explicat en reiterades ocasions que sent becari va salvar el compte d'un important client fent-se càrrec de l'organització i execució de l'àudio d'una campanya, donant així detalls de com sense saber res va ser capaç de fer-ho tot. Aquest relat dóna una visió bastant exacte del seu tarannà: li agrada recordar que a ell li resulta fàcil fer coses que costen molt o no es poden fer.
La seva trajectòria empresarial comença a finals dels anys 90, quan, a l'empara de la liberalització del mercat elèctric, crea Energy Factory Group amb el seu germà Roman i Jordi Ricou, convertint-se en la primera comercialitzadora elèctrica independent en operar al mercat espanyol. Llança la marca factorenergia l'abril de 2000, quan tanca el finançament de l'aventura emprenedora donant entrada a Copcisa a l'accionariat de la companyia.
Al desembre de 2004 deixa de ser "comercialitzadora independent" donant entrada al seu capital a Iberdrola, que compra la meitat de la participació de Copcisa i la meitat dels socis fundadors. En aquell moment el valor de la companyia era de 600.000 euros i amb 3.000 clients facturava uns 25 milions d'euros. El pas d'Iberdrola per factorenergia no dóna el fruits esperats i Copcisa recompra la seva participació l’any 2007, que torna a vendre al 2012, ara al fons d'inversions londinenc JZI.
Des de 2017, l'empresa és propietat del fons canadenc amb seu a Ontàrio, que va comprar per 70 milions d'euros una participació majoritària de la companyia. Rousaud conservaria un 15% de la propietat, aproximadament, i JZI un 10%. No obstant això, les fons consultades no es posen d'acord i algunes eleven la participació de Rousaud al 25%.
Des del 2017, un fons canadenc té la participació majoritària de l'empresa de Rousaud
Per últim, el darrer any va tancar amb una facturació de 392 milions d'euros, 272 milions de Factor Energia, S.A amb seu a Barcelona, i 120 milions de Factor Energia España. S.A. amb seu a Madrid. Equidistància capital.
Soci del Barça des de fa quaranta anys segons ell mateix recorda no es va fer notar fins a principis de 2015, quan es va presentar al despatx de Bartomeu oferint-se per anar a la seva llista. Tot gràcies al consell que li van donar un petit grup d'amics i coneguts als quals els hi havia demanat ajuda per organitzar una precandidatura.
Durant quatre anys, el seu pas com a directiu ha sigut més aviat discret, responsable de les obres de millora d'accés a l'Estadi per a les persones amb mobilitat reduïda, formava part de la tercera línia de directius del Club quan, a principis d'aquest any, de forma sorprenent va ser nomenat vicepresident i successor de Bartomeu.
La història a partir d'aquest punt és públicament coneguda: el Barçagate; el seu pols a Bartomeu amb cinc directius més exigint la seva dimissió; el seu cessament fulminant, el seu periple per redaccions de diaris, emissores de ràdio i TV3 insinuant que algú havia "ficat la mà a la caixa" i un darrer per redaccions i emissores de ràdio, novament, per desmentir-ho (ja se sap, allò de "les meves paraules no s'han interpretat bé").
Qui vulgui fer-se una idea de com és l'Emili Rousaud pot mirar uns vídeos de fa uns anys i publicats sota el títol genèric "El futuro de la energía"; es poden trobar a la pàgina web de factorenergia. L'Emili Rousaud dona la seva visió sobre la família, la sostenibilitat, el canvi climàtic o la digitalització. Són vuit vídeos d'estètica bancària on el més interessant ho trobem en allò que ens deixa intuir més que en allò que és explícit.
Hi ha alguna expressió de ressentiment que ja apareix en alguna entrevista anterior i li ve de l'època en què va renunciar a una carrera com a executiu d'èxit -segons ell mateix explica- en contraposició a coneguts i amics. Explica que rebia "mirades de condescendència" quan coincidia en un esdeveniment, ja que la seva situació econòmica no era tan bona com la d'ells.
A Emili Rousaud l'assessora un històric i el seu potencial vicepresident esportiu, José María Minguella
Sobre les seves intencions a l'hora de presentar-se a les eleccions del Barça, sembla que podria passar aquest primer tall de les signatures però el seu principal interès és més aviat ser acollit a la candidatura guanyadora i obtenir una cadira a la primera fila de la Llotja del Barça, com més centrada millor. El realisme és una qualitat que cultiva Rousaud, pel que també podem intuir que és molt conscient que les seves opcions de victòria a la presidència són escasses.
Ell n'és conscient, i per això acceptarà la primera proposta que li arribi i tingui cert recorregut. Un tàndem de tres, Vilajoana, Freixa, Rousaud? Seria possible i més assequible econòmicament, encara que la candidatura del 2021 li costarà una mica més dels 30.000 euros que li va costar la del 2015. En cas d'arribar a la presidència, aquesta vegada sí que haurà d'avalar.
A Emili Rousaud l'assessora un històric i el seu potencial vicepresident esportiu, José María Minguella, qui precisament va ser una de les persones que el 2015 li va aconsellar buscar acomodament a la candidatura de Bartomeu- i el seu director de campanya és Jaume López Barceló que ja va tenir aquest mateix càrrec amb Sandro Rosell l'any 2010. Qualsevol abans que Jaume Masferrer, a qui Rousaud no vol veure ni en pintura.