Un dels lectors de les històries diabòliques publicades aquest agost a VIA Empresa, sobre els pecats capitals de la família empresària, em va dir: i l'enveja?
L'enveja és el sentiment d'odi, de tristesa o d'irritació envers qui posseeix una cosa material o immaterial que nosaltres no posseïm. És molt propera a la gelosia. L'enveja no és un pecat capital de les famílies empresàries, sinó de totes les persones. Caín va matar el seu germà Abel (Gènesis,4) per enveja; i no tenien cap negoci en comú; un era pagès i l'altre ramader. L'enveja és un sentiment que entre els germans pot venir de la infantesa, en la que s'ha de competir per l'atenció dels progenitors; o dels nets respecte als avis.
L'enveja no és un pecat capital de les famílies empresàries, sinó de totes les persones
L'enveja té el son molt lleuger; és com una hidra, la serpent policèfala de la mitologia grega que renaixia els seus caps amb més força quan es tallaven. Està amagada i surt a la superfície per clavar les seves queixalades. El fet que fes falta l'heroi Hèrcules per vèncer-la ja diu prou de la seva força. Diuen que "val més fer enveja que pena"; però l'enveja és molt corrosiva per qui la pateix i per les relacions. A les famílies empresàries l'enveja pot tenir conseqüències més greus que a les no empresàries, perquè a més d'acabar amb la relació familiar pot acabar amb el negoci.
L'enveja pot ser en relació al poder que té una persona, o l'autoritat que si li reconeix. A l'èxit professional o d'altre mena; al nivell de vida aparent; a les retribucions, o als avantatges no dineràries com podrien ser el vehicle d'empresa o la utilització d'actius d'aquesta. Hi ha qui simplement té enveja de la felicitat d'una altra persona.
Pitàgores va recomanar fugir de tot allò que pugui causar enveja
L'enveja pot ser alimentada per la persona amb la qual es comparteix llit i que repeteix de forma insistent i reiterativa "mira el teu germà...". Mai s'ha de menysprear la influència, per dolent i per bé, dels afegits no de sang; també convé prestar-los atenció.
Els membres de la família empresària que estan allunyats del negoci poden rebre menys informació i sentir-se apartats. Els que estan al dia a dia, dirigint o governant, poden pensar que els altres no volen saber res. En tot cas és responsabilitat d'aquests apropar als primers a l'empresa, perquè la coneguin i estimin, donant informació, perquè "el que no se sap, se suposa". Altres recordatoris oportuns per minimitzar les enveges són que "la dona del Cèsar a més de ser honrada, ho ha de semblar", i que "la realitat que val és la que percep l'altre". Pitàgores va recomanar fugir de tot allò que pugui causar enveja.
"Si l'enveja fos tinya, mig món es grataria"; per tant "qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra" (Joan 8:7).