Esmorzant amb el director general

Un dels factors diferencials d'una empresa familiar d'èxit és la qualitat de les seves relacions personals, un aspecte condicionat per l'educació que reben els fills i que pot fer perillar el relleu generacional

El 60% de les empreses familiars que desapareixen no ho fan per problemes empresarials sinó per problemes familiars. Uns conflictes que deriven no només de les característiques del negoci, sinó també del model imperant en la família i, en conseqüència, en la companyia. És a dir, allò que passa a la cuina, al menjador o al llit dels membres de la família empresària té una gran influència en la continuïtat de la companyia amb el pas de les successives generacions.

Quina cultura existeix en la meva família i en conseqüència en l'empresa familiar? Aquesta no és una conversa gens fàcil, sobretot pels pares. "Fer de pare té dues grans dimensions: nodrir (abraçar, donar suport, generar autoestima...) i exigir (assumir responsabilitats, complir objectius...). L'impacte de la nutrició és la capacitat social i d'autoestima; per contra l'exigència genera capacitat per resoldre conflictes i autocontrol", exposa Alberto Gimeno, professor del Departament de Direcció General i Estratègia d'Esade i director del Family Business Lab de l'escola de negocis. Quan combinem ambdues dimensions és quan veiem quin estil de criança estem desenvolupant i si eduquem d'acord amb un model autoritari, permissiu, autoritatiu o negligent.

Tots els experts coincideixen a dir que la continuïtat és el fi més preuat de tota empresa familiar. Una premissa que han aconseguit moltes empreses catalanes com la taverna i marca de conserves Espinaler de Vilassar de Mar, i la principal proveïdora de pell per a firmes de luxe, Curtidos Badia d'Igualada; ambdues empreses amb la quarta generació al capdavant. Quina és la recepta d'aqestes dues companyies? Esmorzar en família.

Control i exigència, uns pares autoritaris
Una capacitat social escassa, de pensament rígid i dependents de l'anterior generació. Aquesta seria la caricatura d'un fill d'empresari, com a resultat d'un estil jeràrquic i controlador propi d'un model familiar autoritari. "Les persones que han estat educades en un model autoritari tenen una alta capacitat per executar, però una baixa capacitat per evolucionar", argumenta Gimeno, que afegeix que "són models on hi ha una persona dominant i on la cohesió familiar és baixa".

És a dir, si l'empresa necessita transformació, aquest estil autoritari és contraproduent, ja que és un model que no accepta els reptes i que no contempla trencar amb el passat. Segons el professor d'Esade "en un model on la nutrició ha set molt baixa, ja pots tenir un protocol, un consell familiar i cinquanta instruments més que aquestes capacitats no s'arribaran a desenvolupar mai".

La satisfacció de l'individu, un model permissiu
Són fills sense reptes ni desafiaments perquè viuen sense límits, en una lògica hedonista pròpia d'un model permissiu. "Genera una cohesió familiar basada en els interessos de cadascú, però no hi ha una cohesió de projecte comú", exposa Gimeno. "Aquest perfil no distingeix entre el que sóc i el que faig, és a dir, no hi ha diferenciació entre la persona i el rol, per la qual cosa li costa distingir quan ha d'actuar com a executiu", remarca.

A més a més, segons l'acadèmic, els fills que han set educats d'acord amb un model permissiu, tenen enormes dificultats per incorporar sistemes de governs, imprescindibles en una empresa familiar. Per contra, tenen una alta imaginació.

El balanç de l'empresa i la persona
El model autoritatiu comporta un equilibri entre necessitats de l'empresa i l'individu. Genera relacions d'interdependència, on el fill entén que té la seva individualitat però també que el que ell fa afecta a uns altres. És a dir, cohesió i flexibilitat sense ofegar ni desintegrar la família, un balanç perfecte. "Aquest model permet que l'individu pugui fer de propietari de l'empresa en un determinat moment i canviar de comportament quan deixa aquest rol", explica Gimeno.

Una de les característiques més preuades d'aquest model educatiu és que genera capacitats per liderar i capacitats per seguir. Davant la frase "jo segueixo a qualsevol persona menys a la meva germana", no hi ha un conflicte de lideratge, sinó en la capacitat de seguiment, una capacitat intrínseca d'aquest estil de criança. "Aquest model té la capacitat per seguir perquè per seguir és important tenir autoestima; que és el que s'aconsegueix amb la nutrició", matisa el professor.

Harmonia familiar a través de l'educació
Què passa quan a aquests patrons generals els hi introduïm la complexitat d'una família nombrosa i un patrimoni familiar considerable? No és el mateix ser fill únic que tenir cinc germans accionistes, amb els seus cònjuges respectius; de la mateixa manera que no és el mateix tenir quatre pisos, que poder viure del patrimoni familiar sense haver de treballar. Ambdues variables afecten la cultura familiar i, en conseqüència, l'empresarial.

En un model autoritari, la lluita pel poder acaba generant situacions de guanyadors i perdedors, on els vençuts s'allunyen de la família i de l'empresa. "O estàs dins i et sotmets al model o fuges el més ràpid possible, ja sigui a estudiar en un altre país o dedicant-te a un sector oposat al negoci familiar".

Per contra, en un model permissiu, el focus no està en qui té el poder pel simple fet d'executar-lo, sinó en el prestigi dels càrrecs. És a dir, conflicte entre germans per qui té els rols amb més prestigi. I el patrimoni? Tenint en compte que és un estil educatiu on els fills viuen sense límits, el patrimoni mai serà suficient. "Confonen necessitat i desig i les relacions es basen en la comparació", conclou Gimeno.

En definitiva, és evident que la rivalitat és un procés natural i inevitable entre germans, però una bona gestió de les normes, els valors i les emocions, pot ajudar a resoldre conflictes, a cooperar i a negociar en un futur de poders compartits.
Avui et destaquem
El més llegit