D'aquí a uns anys, el ciutadà ja no anirà a l'oficina del banc a retirar efectiu o a fer un ingrés. "Si tu analitzes com interactues avui amb el banc, no té res a veure amb fa 20 anys; encara que a tu et sembli que l'aparador és el mateix segur que l'operativa la fas a través del web o el mòbil", afirma Francesc Fajula, director de Transformació Digital i Innovació del Banc Sabadell, en una entrevista amb VIA Empresa.
En aquest context de canvis, les fintech han introduït uns quants reptes al sector financer. Start-ups com Kantox, Holvi, Novicap o plataformes de finançament alternatiu es presenten com l'alternativa a la banca tradicional. "Una oportunitat per a la banca per demostrar que podem treballar d'una manera diferent, integrant un punt de flexibilitat i transparència", argumenta Fajula, qui recorda que "la majoria de start-ups fintech no són bancs, no juguem a la mateixa lliga".
Precisament aquest és un dels objectius del nou director: accelerar el grau de disrupció del Banc Sabadell. "Aquest va ser el primer banc que va tenir una aplicació per l'iPad i l'Apple Watch; la cultura del bon servei s'ha de traslladar al món digital".
El sector financer encara té un component tradicional elevat. En quin moment està?
No és veritat que sigui un sector poc innovador, al contrari, és un sector que s'ha transformat molt en els últims anys. Dir que els bancs no s'han transformat és una fal·làcia. El que està passant avui en dia al món de les finances és similar al que va passar al món de les telecomunicacions fa 15 o 20 anys. El que ara venen les operadores de telecomunicacions té poc a veure amb el que comercialitzaven fa 15 o 20 anys. Per exemple, ara el gran avantatge competitiu de Telefònica és el contingut audiovisual.
Tots els sectors estan entrant en una guerra de preus… Cap a on va la banca?
Si Henry Ford hagués preguntat als clients què volien li haurien dit uns cavalls més ràpids. Doncs ara estem en aquest punt. No podem preguntar als clients què esperen d'un banc perquè estan molt esbiaixats amb el passat, el que ha ofert un banc en els últims 50 anys. Hem de fer un estudi molt més antropològic, de tendències humanes i comportaments socials i d'acord amb això actuar amb conseqüència. Estem en un moment en el qual és molt difícil diferenciar-se de la competència, amb una baixada de marges molt important, i on les ofertes als clients van cada vegada més a preu.
Quin és l'avantatge competitiu del Banc Sabadell?
La cultura del bon servei al client, que forma part de l'ADN de l'organització. Això fa que en pro del benefici del client i la qualitat del servei, qualsevol innovació per molt rupturista que sembli és ben acceptada. És un banc gestionat molt més en el mig i llarg termini que no pas en el curt termini i això ho notes en el dia a dia, en el tracte a les oficines, en les aplicacions mòbils, en l'atenció a través de les xarxes socials… En aquest sector la reputació i la confiança són clau. Per tant el que hem de fer és traslladar l'experiència del món presencial al món digital; no crear solucions específiques per segments determinats.
Avui en dia hi ha més de 12.000 start-ups fintech amb noves propostes de serveis bancaris innovadors.
El sector de start-ups fintech en el fons no deixa de ser una bombolla d'inversió en empreses que el que fa és introduir un punt de challenge a tot el sector financer. Ara bé, en el fons les fintech són models poc escalables. La majoria de start-ups fintech estan dissenyades per col·laborar o ser venudes al sector financer. Per tant, sí que han introduït un challenge al sector, aspecte molt positiu, però en termes de competència estan orientades molt més a col·laborar amb el sector que no pas a competir amb els actors existents. És a dir, si una fintech l'escales i la fas créixer al final necessita un banc: entorn regulat, inversió en actius tecnològics… i això ja és un banc. Entrar a competir en el negoci pur de la banca és molt complicat perquè la regulació té unes exigències brutals. És una barrera d'entrada molt important.
No són competència doncs?
No, són complements. Aquest moviment és una oportunitat pels bancs per demostrar que podem treballar d'una manera diferent. Estan introduint un punt de flexibilitat i transparència que nosaltres hem de treballar. Hem de deixar de pensar tant en el producte i el servei i començar a pensar més en el client-consumidor. És a dir, en l'experiència que tenen dels clients amb nosaltres. La gran diferenciació vindrà de com ens comportem. Al final la innovació va lligada a l'ètica i la transparència.
Quina relació té el Banc Sabadell amb les start-ups?
Fa dos anys vam muntar el programa BStartup, on cada any invertim en 10 empreses de nova creació, no només fintech. En total ja hem aprovat 69,2 milions d'euros de crèdit a start-ups. Però el que encara és més rellevant és que hem creat unes oficines especialitzades per a start-ups, amb un circuit de riscos propi de la seva naturalesa. És a dir, quan un emprenedor entra a una oficina BStartup, ja no se li demana el compte de resultats dels últims cinc anys, sinó que hi ha un altre criteri per analitzar aquest tipus de companyies.
Sou coneguts, companys o amics de les start-ups que ja operen al sector fintech?
La realitat és que hi ha molt pocs exemples de col·laboració real o d'integració real del valor d'aquestes start-ups dins d'una entitat financera. O compres el 100% de la start-up i per tant estàs comprant tecnologia i equip, o és molt difícil integrar aquest know-how dins l'operativa del banc. Nosaltres el que hem fet és transformar-nos; tenim un programa de transformació operativa, comercial i digital que és el cor del banc on hem destinat molts recursos per assegurar-nos que aquest banc funcioni cada dia més com aquestes start-ups. Dues innovacions que hem desenvolupat de la mà de dues start-ups són el Sabadell Xat, pagament immediat entre particulars, només amb el telèfon mòbil i a través d'una conversa; i la firma digital. També hem incorporat gent que ve del món del design thinking que es dediquen a conceptualitzar iniciatives que podríem considerar estratègiques en un futur però que ara mateix són molt disruptives. En definitiva, no es tracta d'incorporar el seu model, sinó incorporar aquest punt de flexibilitat i transparència que tenen les start-ups. Ara bé, aquestes start-ups a la que creixen han d'anar de la mà d'un banc. Nosaltres tenim la massa de clients, la infraestructura i la base reguladora. Ells tenen el model i les formes noves de treballar. En el futur, és més fàcil que un banc o una entitat financera com el Sabadell pugui actuar com una fintech que no pas que una fintech pugui tenir la dimensió d'un banc.
Podríem dir que els bancs ja sou empreses tecnològiques?
Sí, tecnològicament la banca ha fet unes inversions extraordinàries. El software forma part del nostre ADN. El que sí que s'ha de fer és un canvi cultural en les formes de treballar. D'aquí a 20 anys ens podem trobar amb un escenari on les feines les fan les maquines i hem d'estar preparats per distingir-nos i saber fer les coses que no saben fer els robots amb creativitat i esperit crític. El mercat laboral és un repte; nosaltres estem treballant en accions per ajudar a reduir l'escletxa digital.
Quin paper juguen les oficines, el clàssic aparador d'un banc?
El paper de les oficines és clau. Empreses com Amazon s'estan plantejant la necessitat de tenir punts físics de contacte amb el client. Nosaltres venim del món presencial i estem fent un esforç per introduir el món digital. Amazon té el problema a la inversa. Les oficines són un gran actiu del sector financer però segurament el paper que han de jugar serà molt diferent de la funció que tenen ara, sobretot en com serà la interacció dels clients amb l'oficina. La gent no anirà a l'oficina a retirar efectiu.
En aquest context de canvis, les fintech han introduït uns quants reptes al sector financer. Start-ups com Kantox, Holvi, Novicap o plataformes de finançament alternatiu es presenten com l'alternativa a la banca tradicional. "Una oportunitat per a la banca per demostrar que podem treballar d'una manera diferent, integrant un punt de flexibilitat i transparència", argumenta Fajula, qui recorda que "la majoria de start-ups fintech no són bancs, no juguem a la mateixa lliga".
Precisament aquest és un dels objectius del nou director: accelerar el grau de disrupció del Banc Sabadell. "Aquest va ser el primer banc que va tenir una aplicació per l'iPad i l'Apple Watch; la cultura del bon servei s'ha de traslladar al món digital".
El sector financer encara té un component tradicional elevat. En quin moment està?
No és veritat que sigui un sector poc innovador, al contrari, és un sector que s'ha transformat molt en els últims anys. Dir que els bancs no s'han transformat és una fal·làcia. El que està passant avui en dia al món de les finances és similar al que va passar al món de les telecomunicacions fa 15 o 20 anys. El que ara venen les operadores de telecomunicacions té poc a veure amb el que comercialitzaven fa 15 o 20 anys. Per exemple, ara el gran avantatge competitiu de Telefònica és el contingut audiovisual.
Tots els sectors estan entrant en una guerra de preus… Cap a on va la banca?
Si Henry Ford hagués preguntat als clients què volien li haurien dit uns cavalls més ràpids. Doncs ara estem en aquest punt. No podem preguntar als clients què esperen d'un banc perquè estan molt esbiaixats amb el passat, el que ha ofert un banc en els últims 50 anys. Hem de fer un estudi molt més antropològic, de tendències humanes i comportaments socials i d'acord amb això actuar amb conseqüència. Estem en un moment en el qual és molt difícil diferenciar-se de la competència, amb una baixada de marges molt important, i on les ofertes als clients van cada vegada més a preu.
Quin és l'avantatge competitiu del Banc Sabadell?
La cultura del bon servei al client, que forma part de l'ADN de l'organització. Això fa que en pro del benefici del client i la qualitat del servei, qualsevol innovació per molt rupturista que sembli és ben acceptada. És un banc gestionat molt més en el mig i llarg termini que no pas en el curt termini i això ho notes en el dia a dia, en el tracte a les oficines, en les aplicacions mòbils, en l'atenció a través de les xarxes socials… En aquest sector la reputació i la confiança són clau. Per tant el que hem de fer és traslladar l'experiència del món presencial al món digital; no crear solucions específiques per segments determinats.
Avui en dia hi ha més de 12.000 start-ups fintech amb noves propostes de serveis bancaris innovadors.
El sector de start-ups fintech en el fons no deixa de ser una bombolla d'inversió en empreses que el que fa és introduir un punt de challenge a tot el sector financer. Ara bé, en el fons les fintech són models poc escalables. La majoria de start-ups fintech estan dissenyades per col·laborar o ser venudes al sector financer. Per tant, sí que han introduït un challenge al sector, aspecte molt positiu, però en termes de competència estan orientades molt més a col·laborar amb el sector que no pas a competir amb els actors existents. És a dir, si una fintech l'escales i la fas créixer al final necessita un banc: entorn regulat, inversió en actius tecnològics… i això ja és un banc. Entrar a competir en el negoci pur de la banca és molt complicat perquè la regulació té unes exigències brutals. És una barrera d'entrada molt important.
No són competència doncs?
No, són complements. Aquest moviment és una oportunitat pels bancs per demostrar que podem treballar d'una manera diferent. Estan introduint un punt de flexibilitat i transparència que nosaltres hem de treballar. Hem de deixar de pensar tant en el producte i el servei i començar a pensar més en el client-consumidor. És a dir, en l'experiència que tenen dels clients amb nosaltres. La gran diferenciació vindrà de com ens comportem. Al final la innovació va lligada a l'ètica i la transparència.
Quina relació té el Banc Sabadell amb les start-ups?
Fa dos anys vam muntar el programa BStartup, on cada any invertim en 10 empreses de nova creació, no només fintech. En total ja hem aprovat 69,2 milions d'euros de crèdit a start-ups. Però el que encara és més rellevant és que hem creat unes oficines especialitzades per a start-ups, amb un circuit de riscos propi de la seva naturalesa. És a dir, quan un emprenedor entra a una oficina BStartup, ja no se li demana el compte de resultats dels últims cinc anys, sinó que hi ha un altre criteri per analitzar aquest tipus de companyies.
Sou coneguts, companys o amics de les start-ups que ja operen al sector fintech?
La realitat és que hi ha molt pocs exemples de col·laboració real o d'integració real del valor d'aquestes start-ups dins d'una entitat financera. O compres el 100% de la start-up i per tant estàs comprant tecnologia i equip, o és molt difícil integrar aquest know-how dins l'operativa del banc. Nosaltres el que hem fet és transformar-nos; tenim un programa de transformació operativa, comercial i digital que és el cor del banc on hem destinat molts recursos per assegurar-nos que aquest banc funcioni cada dia més com aquestes start-ups. Dues innovacions que hem desenvolupat de la mà de dues start-ups són el Sabadell Xat, pagament immediat entre particulars, només amb el telèfon mòbil i a través d'una conversa; i la firma digital. També hem incorporat gent que ve del món del design thinking que es dediquen a conceptualitzar iniciatives que podríem considerar estratègiques en un futur però que ara mateix són molt disruptives. En definitiva, no es tracta d'incorporar el seu model, sinó incorporar aquest punt de flexibilitat i transparència que tenen les start-ups. Ara bé, aquestes start-ups a la que creixen han d'anar de la mà d'un banc. Nosaltres tenim la massa de clients, la infraestructura i la base reguladora. Ells tenen el model i les formes noves de treballar. En el futur, és més fàcil que un banc o una entitat financera com el Sabadell pugui actuar com una fintech que no pas que una fintech pugui tenir la dimensió d'un banc.
Podríem dir que els bancs ja sou empreses tecnològiques?
Sí, tecnològicament la banca ha fet unes inversions extraordinàries. El software forma part del nostre ADN. El que sí que s'ha de fer és un canvi cultural en les formes de treballar. D'aquí a 20 anys ens podem trobar amb un escenari on les feines les fan les maquines i hem d'estar preparats per distingir-nos i saber fer les coses que no saben fer els robots amb creativitat i esperit crític. El mercat laboral és un repte; nosaltres estem treballant en accions per ajudar a reduir l'escletxa digital.
Quin paper juguen les oficines, el clàssic aparador d'un banc?
El paper de les oficines és clau. Empreses com Amazon s'estan plantejant la necessitat de tenir punts físics de contacte amb el client. Nosaltres venim del món presencial i estem fent un esforç per introduir el món digital. Amazon té el problema a la inversa. Les oficines són un gran actiu del sector financer però segurament el paper que han de jugar serà molt diferent de la funció que tenen ara, sobretot en com serà la interacció dels clients amb l'oficina. La gent no anirà a l'oficina a retirar efectiu.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.