Després de gairebé un any de negociacions, aquest estiu la farmacèutica Hipra va anunciar la compra de la startup gironina Goodgut. Va ser la confirmació del canvi de proa que ha fet la multinacional catalana cap a la salut humana, que fins a la vacuna de la covid-19, només s'havia centrat en la investigació, la producció i la comercialització de productes farmacèutics de salut animal. També és la primera vegada que Hipra compra una startup en els seus 68 anys de trajectòria. L'adquisició de GoodGut, per tant, és la història d'un èxit, especialment, perquè es tracta d'una integració, on la startup no ha perdut la seva visió ni el seu equip, i ha aconseguit guanyar recursos, coneixement i un soci fort amb qui llançar-se al mercat internacional.
GoodGut és una startup biomèdica especialitzada en el diagnòstic de malalties digestives. És una empresa nascuda a la Universitat de Girona (UdG) i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta. És la suma de dos investigadors, Jesús García-Gil i Xavier Aldeguer, i de Mariona Serra, la farmacòloga que està dirigint la startup i que va ser seleccionada com una de les dones més inspiradores de Catalunya el 2016, per Catalunya Emprèn. La quarta pota de l'equip ha estat Jaume Amat, fent la primera empenta d'estratègia comercial.
GoodGut té una manera particular d'entendre l'intestí: "com si aquest fos un ecosistema", ha explicat Mariona Serra al Keynote del Tech Barcelona. Com si fos l'estany de Banyoles. De fet, la idea neix d'aquest llac, el més gran de Catalunya. García-Gil, catedràtic de microbiologia de la UdG, va estudiar els sediments de l'estany durant més de deu anys i va veure que els seus coneixements de microbiologia es podien aplicar també a l'estudi del còlon. Ell, juntament amb Aldeguer, es van convertir en els primers investigadors a explorar el paper de la microbiota de l'intestí.
Néixer com un producte...
L'objectiu de GoodGut en el seu naixement va ser desenvolupar una prova de diagnòstic fiable, econòmica i poc invasiva per detectar el càncer de còlon i aconseguir evitar, d'aquesta manera, colonoscòpies innecessàries. El càncer colorectal és el primer en termes d'incidència i mortalitat a Espanya, i el tercer del món. Cada setmana es diagnostiquen 500 nous casos de càncer de còlon a Espanya, 8.600 a Europa i 2.500 als Estats Units.
La principal prova de diagnòstic que es realitza avui dia és la colonoscòpia. Però té tres inconvenients: és invasiva, implica molts recursos mèdics i, amb la pandèmia, s'han reduït les proves fent només aquelles de pacients prioritaris. També hi ha una altre tipus de prova, la immunoquímica rectal (FIT), però dóna molts falsos positius i provoca que s'arribin a fer fins a un 30% de colonoscòpies innecessàries.
Serra: "identifiquem la firma bacteriana específica de cada malaltia, en aquest cas del càncer colorectal, i això ens permet conèixer la malaltia abans que apareguin els símptomes"
Per a fer una detecció precoç i precisa del càncer de còlon, Serra assegura que tenen un know-how únic: "identifiquem la firma bacteriana específica de cada malaltia, en aquest cas del càncer colorectal, i això ens permet conèixer la malaltia abans que apareguin els símptomes". Aconsegueixen aquesta informació amb biòpsies digestives.
... convertir-se en una visió
La solució que aporta GoodGut és, en veritat, escalable a moltes malalties digestives. Diu Serra que, "mentre estàs tancat al laboratori, has de mantenir un ull al mercat". Conèixer el mercat i anticipar-te a les necessitats del pacient.
Serra: "mentre estàs tancat al laboratori, has de mantenir un ull al mercat"
Per això, després de dues rondes de finançament, de 180.000 euros i 1,9 milions, i diverses proves i assajos van decidir obrir el ventall de possibilitats i convertir el seu producte en una visió: desenvolupar, produir i comercialitzar proves diagnòstiques innovadores per a detectar diferents malalties de l'aparell digestiu. Com el Crohn, la colitis ulcerosa o la síndrome de l'intestí irritable, que triga des d'un a cinc anys en ser detectada. Des de l'inici del seu recorregut, l'any 2014, la biotecnològica ha aconseguit escalar el seu producte: té tres proves de diagnòstic al mercat amb presència a més de 79 centres d'Espanya i compta amb tres més que estan en fase de desenvolupament. A més, té previst llançar-se al mercat internacional, expansió que assolirà de la mà d'Hipra.
Soci financer o soci industrial?
Serra admet que, abans d'escollir i ser escollits per Hipra, van tenir el debat entre apostar per un soci financer (un inversor) o un soci industrial. Representa el dilema de moltes startups.
Serra: "si no comparteixes la informació amb les grans farmacèutiques perds oportunitats, feedback o fins i tot la possibilitat de tancar acords"
Tot té els seus riscos. "Vam apostar per un soci industrial perquè té experiència, estructura i capacitat industrial, i això redueix riscos i facilita l'entrada del producte al mercat", raona Serra. Amb el soci financer, sols tenir més llibertat però més mancança de tecnologia, equip i coneixement. Creu, de fet, que en el teixit emprenedor biomèdic és important mantenir-se a prop dels grans: "si no comparteixes la informació amb les grans farmacèutiques perds oportunitats, feedback o fins i tot la possibilitat de tancar acords".
Superar la vall de la mort
El debat entre el soci financer o l'industrial va agafar més força en el moment de comercialitzar el producte. És "la vall de la mort" per a moltes startups, explica Serra. "Hi ha moltes ajudes per a fer la prova del concepte, però un cop el tens certificat i preparat per comercialitzar entres en un punt crític. Moltes empreses moren en just en el moment d'accedir al mercat". Per això, apunta que s'haurien de destinar més ajudes a les startups a l'hora d'afrontar aquesta situació per tal de convertir la vall de la mort, en la vall on agafar l'impuls per enlairar-se.