Jordi Gosalves compleix la meitat del mandat com a president del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona. Parla amb orgull i passió d’una professió que, reconeix, té l’inconvenient de la manca del factor vocacional. Tot i així, reivindica la necessitat de transmetre als joves tot el que aquest camí els pot aportar. Per començar, treballar amb la nova metodologia BIM (Building Information Modeling), una autèntica revolució en el sector de la construcció de la qual aquest col·legi en són abanderats al nostre país.
Com ha viscut el sector la punxada de la bombolla immobiliària fins a dia d'avui?
La crisi ha estat molt dura pels nostres col·legiats perquè treballem dins del sector que més l'ha patida. Els promotors gairebé van arribar a desaparèixer i els constructors pràcticament el mateix. Dins dels tècnics que ens dediquem en aquest sector, hem patit bastant tot i que per les característiques de la nostra professió hem pogut aixoplugar-nos en un munt d'activitats que abans no eren les fonamentals i durant uns anys sí que ho han estat. Petites obres de comunitats de veïns, arranjaments de façanes... Moltes obres menors, però que necessiten tècnics professionals. Això és el que ha anat mantenint bona part dels professionals. De fet, fins i tot altres professions s'han aixoplugat en activitats pròpies nostres.
Ara es torna a parlar molt d'habitatge, però sobretot d'augment de preu dels lloguers, inversions estrangeres... Quan tornarem a sentir a parlar de construcció?
Es comença a moure i a determinats llocs ja s'està veient construir habitatge. Hi ha un increment important de visats en localitzacions com Barcelona, l'àrea metropolitana, la costa... Hi ha una activitat que es fa evident. Fins al punt que jo diria que hi ha bombolla immobiliària. No és només l'obra nova; el fet que els lloguers es disparin ja és una bombolla immobiliària. Això té repercussions en l'obra nova o en els preus dels solars. Tot està interrelacionat. Ara bé, que això arribi a la resta de Catalunya és molt difícil ara mateix. I ja no diguem a fora. Aquells exemples de macro urbanitzacions que es feien a Múrcia, per poder-ho vendre i reactivar l'activitat, passarà molt de temps.
“Hi ha bombolla immobiliària”
El fet que caigués el sector de la construcció ha provocat que disminueixi l'interès per estudiar carreres en aquesta via?
Sí, s'ha notat. Totes les titulacions que tenen a veure amb el sector de la construcció ho han patit. Això sempre porta un decalatge, comença la crisi i encara es continua matriculant gent. Però quan la crisi entra a la part més dura és quan es comença a notar la davallada de matriculacions. I ara que el sector comença a revifar una mica, les matriculacions també començaran a créixer. Però sempre porta un decalatge.
Foto: Àngel Bravo
Han fet alguna actuació per contrarestar-ho?
Al Col·legi no ens podíem quedar de braços creuats i vam posar en marxa un projecte per incrementar l'interès dels joves per la nostra professió. Al capdavall, no és de les més conegudes. En una escola quan es pregunta a les criatures què volen ser de grans surten bombers, perruquers, enginyers... Tot molt variat, però ningú dirà aparellador o arquitecte tècnic. Aquest tipus de titulacions pateixen més perquè no hi ha un factor vocacional. El coneixement de la professió s'ha d'anar descobrint quan ja ets una mica més gran i nosaltres volem ajudar a que ho facin.
Com es fa això?
D'entrada dirigint-te als joves amb el seu llenguatge, hem de fer un canvi de xip absolut. Els hem de preguntar si els engresca organitzar coses, dirigir-les, veure si el projecte que estàs fent es materialitza... Si t'agrada tot això, ets aparellador i no ho sabies! Vam començar per ser presents a les xarxes socials, dirigint-nos al segment de joves en edat de prendre la decisió sobre què estudiar. Amb aquesta presència mirem de conduir-los a un web específic que hem fet pensat per ells on poden esbrinar el que convingui de la nostra professió. Alhora, hem fet xerrades als instituts amb gent jove que està estudiant i els ho explica.
“T’agrada organitzar i dirigir projectes? Ets aparellador i no ho sabies!”
Ara mateix, quines són aquestes sortides que estan trobant els aparelladors?
Són les que han estat sempre més algunes de noves. El mercat va canviant i necessita noves orientacions professionals que el nostre col·legi sempre ha estat capdavanter a identificar-les. Però jo sempre dic que els aparelladors, quan entrem al món laboral, no tenim sostre. No cal estar tota la vida de cap d'obra. Hi ha una evolució i poden arribar a director general d'una empresa constructora o promotora. Explicant això s'entén l'àmplia gamma de possibilitats. Només en l’àmbit públic, en tots els ajuntaments tenen aparellador municipal, al cadastre, als consells comarcals o fins i tot als departaments de bombers. Cal recordar que no es pot fer cap edifici sense un arquitecte i un aparellador. Això està reservat per a nosaltres.
En qualsevol cas, deu ser una de les professions on més impacta la transformació digital...
Al ser una professió tan tècnica sempre hem estat relacionats als avenços tecnològics, tot i que el nostre sector sigui dels que està a la cua en eficiència. Ja fa molts anys que tots els projectes es fan per ordinador, però recentment ens ha arribat una nova metodologia que ja fa anys que funciona al món més avançat: el BIM (Building Information Modeling). És el pas natural, però amb un salt molt important, respecte el que fins ara es coneixia com disseny per ordinador. Ara la tecnologia ens permet treballar de forma col·laborativa. Fins ara l'arquitecte feia el seu projecte, després l'agafava el calculista d'estructures, després l'enginyer d'instal·lacions, etc. Amb el BIM això s'ha acabat, tots treballen sobre el mateix projecte gairebé en temps real. Quan un fa una modificació els demés se n'assabenten. Ja no es dibuixen línies, el BIM és construir a l'ordinador el que després es construirà a la realitat.
“Els aparelladors, quan entrem al mercat laboral, no tenim sostre”
Aquesta eficiència en què es tradueix?
D'entrada facilita que tota la informació no quedi dispersada, sinó que queda tota conjunta i tothom la tindrà a l'abast. A més, hi ha un estalvi en temps. Si primer has construït l'edifici digitalment, els problemes que et sortiran després seran mínims. Per tant, és lògic pensar que serà tot molt més ràpid. Aquest sistema BIM es basa en uns programes, però té infinitat d'aplicacions informàtiques que s'hi implementen. Una d'elles revisa tot el projecte i les seves col·lisions. A la primera revisió potser en troba 1.000 o 2.000. Potser són coses poc importants, però no cal esperar que ens posem a construir-ho per trobar-les i haver-les de corregir.
Foto: Àngel Bravo
I en termes de costos econòmics?
És un dels factors més importants. El que no està allà dibuixat no està previst econòmicament. És absolutament transparent. A Anglaterra parlen que, com a mínim, facilita un estalvi del 20% del cost final d'un edifici. Però ja no és només aquest 20%, és que ens ha de permetre estalviar-nos els sobre costos que surten sempre...
Sempre hi ha polèmica en aquest aspecte...
Els aparelladors són els tècnics ideals per fer el control econòmic de les obres. Mesurar tot el projecte i saber el preu que resultarà. Com que és una feina poc glamurosa sempre s'ha dit que "això ho faci l'aparellador". Els temps canvien, la crisi posa en evidència una sèrie de mancances i s'ha demostrat que la mala gestió econòmica d'un sector pot portar a la ruïna un país. Per corregir-ho, la lliçó ens l'estan donant els operadors estrangers que arriben a Catalunya i Espanya.
Què vol dir?
Mirem per exemple el que passa amb l'Espai Barça. El primer que va contractar va ser un Project Manager nord-americà i quan va arribar va contractar de seguida un Quantity Surveyor de Londres, que era una empresa. Una companyia que porta 230 anys dedicant-s'hi! Allà és una feina molt prestigiada. Al món anglosaxó ningú s'imagina iniciar ni tan sols una obra mitjana sense que intervingui un Quantity Surveyor. Aquí ho fem els aparelladors i no ho hem aïllat com allà en una sola professió molt prestigiada. Ara ho volem potenciar perquè amb la formació de la universitat no n'hi ha prou i hem creat dos mòduls per reforçar aquesta formació.
“El BIM és construir a l'ordinador el que després es construirà a la realitat”
Quin impacte pot tenir el BIM en el mercat immobiliari?
Un exemple el tindrem en hotels i hospitals. Ens hem acostumat a veure com els fons d'inversió compren amb les seves socimi aquests grans edificis, que tenen una càrrega d'instal·lacions bestial. En el camp on es mouen totes aquestes transaccions quedaran expulsats els edificis que no s'hagin 'bimetitzat'. Generarà tal sospita en el comprador que ningú se'n refiarà. De fet, el govern dels Estats Units ja va fer un pla perquè els milers d'edificis públics es passin a BIM.
Quina és la implantació actual del BIM a Catalunya o Espanya?
El nostre col·legi és l'organitzador de l'European BIM Summit, que ja va per la tercera edició i cada any ha anat creixent de forma significativa. No és només interessant pels congressistes que vénen a escoltar; també ho és pels ponents, que es maten per venir. S'estan fent alguns projectes i Catalunya és on segurament n'hi ha més i de forma més continuada. Per exemple, Infraestructures.cat, l'antiga GISA, ja fa totes les obres així.