Una empresa on hi capiguem tots

El necessari compromís de les companyies amb el seu entorn social les convida a prendre mesures per acabar amb l'atur per sobre del 60% entre les persones amb discapacitats diverses

Les persones amb discapacitat en atur superen de llarg el 60%
Les persones amb discapacitat en atur superen de llarg el 60%

A Catalunya hi ha 280.000 persones amb alguna discapacitat reconeguda i en edat de treballar. De totes elles, només un 35,9% es lleven cada dia amb la il·lusió de sentir-se útils a la feina. “Per a nosaltres és vital”, explica a VIA Empresa Javier de Oña. L’any 1998 un accident de trànsit li provocava una tetraplegia. Després de mesos sense poder-se moure i de dura rehabilitació, va començar a treballar com a operador d’atenció al client a DKV, on ara és director d’operacions i subdirector de la Fundació DKV Integralia.

Aquesta entitat compta amb 420 persones de les quals només la directora general no pateix cap discapacitat. “No som herois, però hem viscut unes circumstàncies que ens aporten uns valors diferents que poden ser útils a les empreses”, defensa convençut el Javier.

La por a allò desconegut i molts prejudicis són segurament l’explicació per entendre la baixa taxa d’ocupació d’aquest col·lectiu. L’empresari Xim Raurich, del Grup Tramuntana, trenca alguns d’aquests mites. “Inserir persones amb discapacitat no suposa un cost elevat per a l’empresa i l’absentisme no hi és més que en altres col·lectius”. Al contrari, assegura, “l’actitud positiva que els genera tenir una ocupació i una vida molt més ordenada fa que no hi hagi més absentisme. A més, millora el clima laboral i social dins d’una empresa”.

Tot i així, ni tan sols l’obligació legal de reservar-los un 2% de la plantilla en les empreses de més de 50 treballadors s’acaba de complir del tot. Per tal de començar a capgirar aquesta situació, diversos empresaris han compartit les seves experiències en una jornada organitzada per FemCat aquest vespre de dijous.

Raurich: “Inserir persones amb discapacitat no suposa un cost elevat per a l’empresa ni tenen més absentisme"

El seu president, el CEO de MAT Holding Pau Relat, recorda que “l’empresa és responsable del que passa al seu entorn i l’impacte social que genera”. Defensa que “una part del talent del país es troba en les persones amb capacitats diverses. S’ha d’integrar amb normalitat aquest talent”.

Una integració amb ajuda

El responsable de coordinar el grup de treball de FemCat sobre aquesta qüestió és el mateix Xim Raurich. “A la meva empresa ho vam intentar i va ser un fracàs per la manca de coneixement per afrontar aquesta problemàtica i per la manca de suport”, reconeix obertament. “Amb la bona voluntat no n’hi ha prou, sense l’ajuda i la tutoria d’entitats especialitzades el fracàs sol ser habitual”, lamenta.

De Oña: “No som herois, però hem viscut unes circumstàncies que ens aporten uns valors diferents"

En el cas d’Amat Immobiliaris, aquest suport el van trobar en la Fundació Aura. Des del 2012 tenen en plantilla el José María, un noi amb Síndrome de Down. “Ens van ajudar molt sobretot les primeres setmanes, per veure com relacionar-t'hi o enfocar-li la feina”, agraeix Guifré Homedes Amat, director de l’oficina de Barcelona. “Sovint tenim una mentalitat paternalista però no deixa de ser un treballador més i has de saber trobar el punt”, afegeix.

Cinc anys més tard, el José María s’encarrega sense problemes de preparar la documentació pels comercials, fer gestions a Correus i al banc o realitzar tasques d'arxiu. “Aporta una mirada diferent de com prendre's les coses i enriqueix molt l'equip. Si la societat és diversa l'empresa també ho hauria de ser”, reflexiona l’empresari.

Només un 35,9% dels discapacitats en edat de treballar estan ocupats

Canvi d’orientació

De Oña reconeix que “les empreses tenen voluntat de fer coses, però sovint quan necessiten algú volen que parli dos idiomes, que tinguis tres anys d'experiència, les carreres que calgui i, a més, que tingui discapacitat”. Això, evidencia, “serà molt complicat que ho trobin”. El Javier convida les empreses a donar-hi la volta i “veure quins processos de la seva organització es poden adaptar a persones amb capacitats diferents. Un cop s'ha fet aquesta anàlisi, aquí sí que hi haurà èxit”. Al capdavall, insisteix, “volen fer processos normals per a persones amb discapacitats, però s'ha d'adaptar una mica”.

Alhora, recorda que menys d’un 15% de les persones amb discapacitat són universitàries. “Els perfils normalment són de joves que la pateixen de naixement i han deixat els estudis o els porten endarrerits perquè no han pogut seguir el ritme”, relata. O casos com el seu, de discapacitat sobrevinguda a causa d'accidents de trànsit o laborals. En molts casos “fèiem una professió diferent que potser ara ja no podem fer i hem de tornar a començar”.

Relat: "No és un acte de caritat, és un acte de normalitat”

Cinc punts de reflexió

Al seu torn, Pau Relat proposa “no parlar del per què no, sinó del per què sí”, a l’hora de fomentar la integració d’aquest col·lectiu a les empreses. “No s’ha de fer perquè toca, s’ha de fer per convicció. No és un acte de caritat, és un acte de normalitat”, defensa. Per això des de FemCat han llançat cinc premisses bàsiques per impulsar aquesta desitjada integració:

  1. Les empreses han de ser un reflex de la societat i també l’han de representar en l’àmbit laboral perquè la feina és factor essencial d’integració social
  2. S’han de generar oportunitats més enllà de les obligacions legals; el teixit empresarial ha de liderar una decisió on s’hi ha d’implicar tothom
  3. La decisió d’incorporar persones amb discapacitat ha de procedir de la direcció i s’ha de desenvolupar de forma transversal amb un enfocament obert a tots els treballadors
  4. Les empreses han de ser capaces d’identificar els llocs de treball que poden desenvolupar les persones amb discapacitat i formar-les perquè puguin fer-ho amb l’acompanyament d’entitats especialitzades
  5. La imatge que projecta l’empresa amb la integració és una influència positiva per a la societat, dotant d’autonomia econòmica aquestes persones perquè desenvolupin el seu potencial

“Quan es contracta persones amb discapacitat hi guanyem tots”, corrobora Javier de Oña. D’entrada, “perquè la societat no pot prescindir de moltes persones que poden aportar molt”. Però també perquè aquest col·lectiu “aporta valors emocionals, de superació, de valorar les coses importants, d'aprendre contínuament”. Perquè sí, a l’empresa hi cabem tots.

Més informació
Les apps, les aliades de les persones amb diversitat funcional
Talent Divers
L’Obra Social ajuda més de 40.000 persones a trobar feina
Avui et destaquem
Comentaris