km 0 (1): els deu reptes de l'empresa catalana

El teixit empresarial de Catalunya es troba en un punt d'inflexió. Després de cinc anys de recessió, necessita repensar-se. Diverses veus del món empresarial, acadèmic i institucional expliquen a VIAempresa on es troba l'empresa catalana i, sobretot, on cal que vagi.

1. Innovar
A Catalunya, 9 de cada 10 societats tenen menys d'una desena de treballadors i s'hi diu més sovint "tinc un negoci" que no pas "una empresa". Per al professor Josep Maria Galí, de l'escola de negocis Esade, és un símptoma d'una visió obsoleta. Assegura que les empreses catalanes se centren més en el "mercat interior, que no vol consumir i no respon a l'estimulació clàssica", en lloc d'apostar per "la innovació del producte, la millora respecte a la competència i uns serveis al client excel·lents".

2. Apropar universitat i empresa
Per al gerent de Transferència Tecnològica de l'agència pública ACC1Ó, Oriol Alcoba, les empreses són molt conscients de la necessitat d'innovar. "Però en aquests temps de crisi, estan massa preocupades per l'avui com per pensar en el demà", justifica. Per això, una de les grans prioritats és aprofitar al màxim la investigació que es fa als centres universitaris. "A Catalunya, fem molt bé la producció científica", subratlla Alcoba.

3. Acabar amb el curt termini
L'empresa catalana ha de deixar de mirar resultats a curt termini i no desertar si no els aconsegueix. Aquest canvi de mentalitat vol dir també adaptar-se als ritmes europeus: per exemple, respondre correus al moment, garantir que cap comanda inclogui un error i deixar de veure l'empresa veïna com una competidora. "L'atomització de les empreses no és la solució, sortirem de la crisi amb empreses fortes amb capacitat d'innovar i competir", assegura la portaveu de CCOO a Catalunya, Dolors Llobet.

4. Combatre el divorci entre formació i demanda
Però la competitivitat ve amb el mercat laboral, amb més de 900.000 aturats i un retrocés de les condicions. "Hem de fer plans intensius de formació", alerta Josep González, el president de la patronal Pimec. "Per desgràcia, tenim un teixit massa gran de persones sense formació", assegura. Alhora, les llistes de llicenciats i diplomats sense opcions a les empreses catalanes no para de créixer: "Les quotes de sobrequalificació es mantenen altíssimes", lamenta José Garcia Montalvo, professor d'Economia de la universitat pública UPF.

5. Millorar la FP, l'eterna assignatura pendent
Des del centre privat EADA, el professor Martin Rahe apunta que falten més persones "especialitzades en processos operatius". Això és, formació professional. Segons Rahe, es necessiten "reformes estructurals en el camp de la formació professional per respondre a la crisi". D'intents i estímuls, n'hi hagut molts en aquesta àrea, però el món de l'empresa encara lamenta que és un dels punts dèbils. 

6. Lluitar contra la debilitat dels idiomes
L'altre punt dèbil són les llengües estrangeres. Paraules com "xapurrejar" o "macarrònic" es repeteixen quan es comenta el nivell lingüístic dels empresaris, directius i treballadors catalans. Només el 70% de les empreses catalanes té la documentació en l'idioma del seu client internacional i 4 de cada 10 tenen un pla formal en aquest sentit, segons un estudi de la UOC.

7. Completar el salt a Internet
Malgrat que Catalunya té la seu central de grans empreses d'Internet, el salt a la xarxa s'ha fet en general tard i lent. Els professors d'Economia lamenten aquesta tardança especialment a les pimes, mentre que les patronals acusen la falta d'infraestructures. "Es troben a nivells manifestament millorables", es queixa el president de la patronal Cecot, Antoni Abad. "L'alta velocitat en connexions digitals en els polígons catalans cal que millori molt", exemplifica.

8. Exportar, exportar i exportar
Els representants de l'empresa catalana ho tenen clar: "El sector exportador a Catalunya és l'únic que fa una aportació positiva al creixement des del 2008", subratlla Salvador Guillermo, de Fepime i Foment del Treball, la major patronal del país. "És evident que les oportunitats les tenim en els mercats exteriors, especialment fora de la Unió Europea", insisteix el president de Cecot, Antoni Abad. De fet, segons l'informe anual de l'agència pública ACC1Ó, 34.384 companyies catalanes venien els seus productes a l'estranger el 2008; l'any passat, 45.937 societats.

9. Però no tothom pot exportar
Això sí, cada vegada hi ha més veus que adverteixen que ni totes les empreses estan preparades per fer el salt, ni tots els sectors són idonis per sortir al mercat exterior. La portaveu de CCOO explica que no es pot oblidar el mercat intern: "Hi ha empreses que no tenen resposta a la internacionalització", explica. Per al professor Josep Maria Galí, les petites i mitjanes empreses són les que estan menys preparades.

10. Acabar amb la por
"Amb la incertesa actual, ningú no pot preveure quan frenerà la situació", explica el professor Montalvo. Exportant o no, innovant o no, les empreses afronten a diari la incertesa econòmica com un dels seus majors enemics. Així mateix, encara està per comprovar si les solucions promogudes des de les empreses han estat les correctes. "S'han hagut de treure el greix, i fins i tot un tros de carn, perquè pogués sobreviure la resta del cos", diu el portaveu de Foment.

I aquest dimarts a VIAempresa Els reptes de l'economia catalana. Rep l'alerta.