"La gent s'ha indignat amb els bancs, però s'ha indignat poquet"

Joan Antoni Melé és un banquer diferent. Després de treballar 30 anys en una important caixa d'estalvis va decidir deixar-ho tot per llançar-se amb cos i ànima en un projecte al que poca gent augurava futur. Triodos Bank, referent de la denominada banca ètica, va obrir la seva primera oficina urbana d'Europa a Barcelona l'any 2005 de la seva mà. Sense pèls a la llengua, el banquer critica amb duresa la incoherència de queixar-se del comportament de la banca tradicional i alhora seguir-hi confiant els estalvis. Un discurs que sobrevola aquest cap de setmana amb la celebració de la IV edició de la Fira d'Economia Solidària de Catalunya.

A més, ara ha escrit L'economia explicada als joves (Ediciones Urano, 2015), un manual per a directors de banca i professors per tal d'acostar a les noves generacions una economia més humana que no perpetuï el model actual. "He fet aquest llibre per responsabilitat. Parlo d'economia amb un llenguatge que entén tothom. Si no es pot entendre, el que dius no val la pena", assegura. I sí, quan parla se li entén tot.

El llibre es planteja com un manual perquè els directors de banca i els professors puguin explicar als més joves el funcionament de l'economia...
Els directors de Triodos ja estan anant a escoles a fer xerrades als joves. Però la meva intenció també és parlar amb professors de tot Espanya perquè hi ha molts manuals d'economia, però no crec que sigui el que ara necessitem.

Per què és necessari acostar d'aquesta manera l'economia als més joves?
D'entrada podríem parlar de tot el model educatiu actual, amb unes pautes marcades per l'OCDE a través de l'informe Pisa. Cada dia escoltem la preocupació perquè anem malament en matemàtiques... però jo diria que no, que Espanya on va malament és en ètica, en valors, en cultura, en humanitats. Ho hem perdut de vista i hem tingut uns problemes brutals. La gent que ha ensorrat aquest país no li faltava preparació tècnica. La majoria eren llicenciats, doctorats, màsters... i han ensorrat el país! Si eduquem els joves només pensant en la preparació tècnica estem perpetuant un model que està demostrat que no funciona.

Què necessiten, doncs?
Educació en ètica, valors i responsabilitat. Entendre a fons què és l'economia, i que cada decisió que prendran a la seva vida afectarà els altres, el planeta i a ells mateixos. L'important és que aprenguin a prendre decisions conscients. Calcular el TAE o la fórmula d'una hipoteca als 13 o 14 anys no té cap mena d'importància. Se'ls ha d'ensenyar què és un compte corrent, és clar, però sempre ens posem en allò tècnic. A mi em sembla patètic que l'OCDE marqui les pautes, i que el Ministeri d'Hisenda juntament amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) hagin assumit la responsabilitat de l'educació econòmica dels joves. Encara que ho hagin pactat amb el Ministeri d'Economia em sembla fora de lloc.

Per què?
L'educació correspon als professors i als pares, que són els que han de decidir què convé a cada edat. Però com que ens volen inocular la por que som en un món tan competitiu, els estem preparant perquè siguin com el que hi ha ara i perpetuar el model. El meu model és dir que no. Preparar-los perquè siguin éssers humans lliures d'ambicions, de cobdícies, de tiranies... Que siguin creatius, capaços de relacionar-se amb els altres i crear un model econòmic amb el que puguem viure tots.

El cert és que l'economia és un tema que, en general, tothom es mira de lluny. Per què ens costa tant entendre l'economia? Per què ens fa por?
Perquè normalment no es parla d'economia, sinó de teoria econòmica. S'utilitzen llenguatges complicats: que si l'oferta i la demanda, el cost marginal... i no s'entén res. Però l'economia és més senzilla. Els éssers humans per viure hem de treballar, transformar la terra, relacionar-nos i cobrir les necessitats de tothom. Això és economia i ho entén qualsevol. S'ha de començar a explicar-los que s'ha de treballar per estar uns als serveis dels altres i així tots estarem millor. Això és senzill d'entendre i als nens els agrada. Però quan els inocules la por dient-los que si no tenen una bona carrera no es guanyaran la vida... Acabem creant egoistes. Es tracta de parlar de l'economia humana, no de la matemàtica i numèrica.

Per on podem començar?
Per exemple descobrint amb quin criteri compres. Només pel preu? L'economia actual només parla de preus, però Antonio Machado ja deia "es de necio confundir valor y precio". Hi ha empreses que s'anuncien dient "jo no sóc tonto". Què li estan dient als joves? Que si ets intel·ligent sempre compraràs barat. Però seguint aquesta lògica, el dia que busquis una feina l'empresari tampoc és tonto, per què t'ha de pagar un bon sou? Si amb 800 euros en trobarà milions! Ens hem d'adonar que quan ho mirem tot des d'un cantó egoista és un bumerang que tornarà. Ens estem destruint els uns als altres. Hi ha una edat per cada cosa. Quan s'és jove és el moment d'aprendre els fonaments humans i l'ètica.

Aquest discurs xoca bastant precisament venint d'algú que porta 40 anys al sector bancari...
Per això escric el llibre, perquè jo ho puc dir això! A mi no em poden dir que sóc un somiatruites. Porto 40 anys en banca, he estat alt executiu d'un banc d'èxit. Hi ha una manera de comportar-se que és l'egoista, la cega i destructiva. Però hi ha també una manera constructiva, conscient i responsable. Quan vam muntar Triodos Bank em deien que estava boig, que era impossible.

Els deien que no hi hauria demanda...
Sí, però calia fer-la despertar. Que se n'adonin del que estan fent. Per què critiques els bancs però els portes els teus diners i els deixes que facin el que vulguin amb ells? El responsable dels teus diners ets tu! Si no t'agrada com són, per què els portes els diners? Aquestes reflexions, que són senzilles però contundents, fan mal. Però han fet que milers de persones vinguin cada mes a fer-se clients o a demanar els crèdits no perquè sigui més barat o més car. Hem eradicat aquest tema. Hi ha gent que no vol compartir un tipus de comportaments, i els és igual si els donen la hipoteca més barata en un altre banc. No hi volen tenir tractes perquè no comparteixen molts dels seus actes. Això és el que canvia el món!

Hi ha massa obsessió pels beneficis?
Hi ha gent que està malalta i té una obsessió pel creixement continu. Però per què hem de créixer? Quan ets petit creixes, i hi ha una edat que no ho fas més, madures. Per què ha de créixer l'economia? Per què les empreses volen créixer més que les altres? Això és una obsessió malaltissa per cobrir altres carències i falta de sentit de la pròpia vida. M'he relacionat amb milers d'empresaris, i molts d'ells quan rasques una mica veus que estan amargats tot i que guanyin milions i ho tinguin tot. Doncs parem un moment i anem a fer un altre tipus d'economia.

Per reflexions com aquesta se'l presenta com un 'banquer diferent'. Com ha arribat fins aquí?
Des de jove m'han preocupat tots els temes socials. A finals dels 80 una amiga alemanya em comentava que a la seva ciutat, Bochum, hi havia una banca ètica i vaig començar a conèixer més casos. Un altre dia un amic em va comentar que es feia el primer congrés mundial de banca ètica a Barcelona. Hi vaig anar, vaig contactar amb gent i vam crear l'associació FETS (Finances Ètiques i Solidàries) per difondre aquest concepte de banca ètica. Era complicat perquè jo predicava una cosa però treballava a una caixa d'estalvis. Però l'any 2004 Triodos va obrir sucursal a Espanya i em van demanar que anés a Madrid a posar-m'hi al capdavant. Per temes familiars no hi podia anar, i a l'any següent quan anaven a obrir la primera oficina urbana d'Europa a Barcelona, ho havia de fer. Si deia que no, ja no hauria pogut tornar a predicar mai més, s'ha de ser coherent.

Com van ser els inicis de Triodos a Barcelona?
A finals del 2005 i principis del 2006 hi havia plena eufòria bancària, Espanya anava com una moto i ningú no es preocupava per res. Com que crec en la força de la paraula, em vaig dedicar d'una manera molt més intensa a viatjar per tot Catalunya i Balears, i després per tot Espanya, fent més de mil conferències per transmetre un testimoni personal que evidenciés que això era possible. Vam aconseguir que la gent que venia a les xerrades fossin ells mateixos prescriptors, i això és el que ens ha permès l'èxit actual que espero que continuï molt més.

Si es presenten com a banca ètica, significa que la resta de banca no ho és?
És clar, però aquest nom ens l'ha posat la gent! No ens el posem nosaltres. A l'àmbit global hi ha una associació mundial amb 30 entitats, però s'ha optat per dir banca amb valors perquè el concepte ètica en alguns països té una connotació religiosa.

Què fan, doncs, perquè els diguin ètics?
D'entrada perquè hi ha uns criteris molt clars d'inversió i de no inversió, i es publiquen. Diem que finançarem tot tipus de projectes relacionats amb cultura, medi ambient i projectes socials. Però no finançarem energia nuclear, transgènics, etc. Hi ha d'haver una política molt clara i transparent del que es fa i del que no es fa.

No són transparents els bancs tradicionals?
No tenen una transparència radical. Tots expliquen algunes coses de les que fan, però no ho expliquen tot. Són en paradisos fiscals? Inverteixen en armament? En transgènics? Això s'ha de saber!

En què més es diferencien de la banca tradicional?
Expliquem fins a l'últim cèntim que fem amb els diners dels nostres clients. A quines empreses finances, en quins països ets present, què hi estàs fent. Si no tens res a amagar, ho expliques. Si no ho expliques tot és que alguna cosa tens per amagar.

I en el tema salarial?
També és molt important. Hi ha bancs on el director general o el president guanya 1.000 o 1.500 vegades més que el treballador que guanya menys. Això és una brutalitat. La gent que promou l'Economia del Bé Comú parlen que fins a 20 vegades es pot acceptar, a Triodos la diferència entre el president a Holanda i l'últim treballador que ha entrat és de 9,5. Tampoc tenim bonus, i això és molt sa. Només serveixen per estimular amb la cobdícia.

No són una bona eina de motivació?
És que la motivació és treballar en aquest banc! Si no, no vinguis. Per què hem de motivar amb diners? No és el nostre model. Tot i així, cada mes rebem un munt de currículums de treballadors de banca disposats a deixar el seu banc encara que guanyin un 30 o un 40% menys. A la vida no tot són els diners. Has de cobrir les necessitats, evidentment, però la gent vol que el seu treball tingui sentit.

El cas és que, sigui com sigui, els bancs han vist molt perjudicada la seva imatge pública. On han fallat?
Les caixes tenien una tradició, i quan vaig entrar a la que treballava me'n sentia orgullós. Des del primer dia ens deien que havíem de tractar bé a la gent, mirar el que necessitaven... És a dir, una atenció autèntica. Però a la segona meitat dels anys 80 va arribar la globalització i aquesta obsessió pel creixement i el benefici... És clar, treballant normal no creixes. A vegades em posaven objectius de creixement del 40% o del 60%. Però com vols créixer un 60%? Arriba un moment que treballant normal no surt, i has de començar a fer coses estranyes.

Com ara?
Productes d'inversió que ni els mateixos directors sabien el que estaven fent. Productes especulatius que no creaven riquesa, i això ha portat a aquesta situació. La cobdícia no té fre. No sé si els bancs tenien molt bona imatge o no, però després del que s'ha fet, ensorrant les caixes d'estalvis d'aquest país i salvant-les amb diners públics per regalar-les a preu de saldo als quatre bancs que quedaven... Crec que hi ha una altra manera de fer les coses.

Sigui com sigui, hi ha hagut una resposta ciutadana...
La gent s'ha indignat, però s'ha indignat poquet. Diuen "els bancs, els bancs", però segueixen portant-los els diners. Per tant, que callin, no els vull sentir. Això es diu Síndrome d'Estocolm, estan enamorats del segrestador! Et diuen "és que ho tinc de tota la vida". Doncs motiu de més per canviar! No portaries el teu fill a una escola que no t'agradés com l'eduquen, no compraries el menjar a un lloc on no t'agradi. Per què portes els diners a un lloc on en faran coses que no t'agraden? Com que no tenim consciència som fàcilment seduïbles amb un tipus d'interès o una coberteria. Doncs jo no vull que em regalin res, vull que els meus diners siguin útils per a la societat mentre no els necessito.

En un debat a Esade sobre la responsabilitat social de la banca, es va dir que "els bancs han d'assessorar més i vendre menys". Hi està d'acord?
Sí, però ha estat fruit d'aquesta obsessió pel creixement. Hi ha hagut gent que ha col·locat les preferents a la seva pròpia família, o a gent que firmava amb el dit perquè no sabia llegir. I no hi ha ningú a la presó! Per això s'ha d'educar els joves, que vegin el que ha passat.