Lavaquial, les joies exclusives de Lleida

La joieria, ubicada davant de l’Ajuntament i dirigida per la quarta i última generació del negoci familiar, ha sigut testimoni durant 127 anys dels canvis de la societat lleidatana

Maria Antonieta Prats, quarta generació de Lavaquial Maria Antonieta Prats, quarta generació de Lavaquial

La venda online, la crisi, els canvis de costums i l’aparició de les multinacionals. Aquests són alguns dels factors que han portat al fet que “les joies ja no es vegin com un objecte necessari”. Així ho veu la Maria Antonieta Prats, propietària de la joieria Lavaquial, situada al carrer Major de Lleida, just davant de la Paeria. Amb 127 anys d’història, la Maria Antonieta, coneguda com a ‘Nini’, forma part de la quarta generació de la botiga familiar. Prats serà l’última representant d’aquest negoci, ja que ella no té descendència que se’n pugui fer càrrec. “Encara que tingués fills, no crec que els recomanés seguir ni tampoc penso que ells volguessin”.

Prats se sent la darrera portaveu d’una forma de relacionar-se amb el client i d’entendre l’acte de regalar una joia. “Ara ja no s’associen als moments importants de la vida d’una persona. Potser només queden els anells de compromís pel casament. La gent prefereix anar-se de vacances a l’Índia que comprar qualsevol producte a una joieria”. Aquest canvi de preferències, unit a la irrupció de grans cadenes comercials, com Tiffany, Cartier o Tous, “amb les que no podem competir ni per preu ni per estructura, ens està condemnant a desaparèixer”.

"La gent prefereix anar-se de vacances a l’Índia que comprar qualsevol producte a una joieria; els casaments i els naixements són els únics esdeveniments socials que encara es vinculen a la compra de joies"

‘Les dones arreglades’

Maria Antonieta Prats recorda que Lavaquial, que porta oberta des del desembre de 1890, sempre s’ha identificat com un establiment “on els lleidatans podien assessorar-se i buscar un complement per estar més elegants”. Des de fa 30 anys, en els quals la ‘Nini’ està al capdavant de la botiga, “l’elegància no és el que era i les dones ja no van tan arreglades”. Des que el Joan Lavaquial, fundador del negoci a finals del segle XIX, el va traspassar a la seva filla Dolors, les dones han sigut les gestores de l’establiment. Després de la Dolors va venir la Rosa Maria i ara la Maria Antonieta.

D’aquí a quatre anys, quan es jubili la Maria Antonieta, Lavaquial no morirà del tot. Entrar a la botiga no és només fer un recorregut per “joies exclusives i de qualitat, com algunes d’origen italià que tan sols es poden comprar aquí”. A les seves parets, encara queden les restes arqueològiques d’un antic trull de vi del segle XV i un passadís secret, amagat darrere una porta, i que comunica amb el Palau de la Paeria, seu actual de l’Ajuntament de Lleida.

Joan Lavaquial va fundar el negoci el desembre de 1890; ara ho gestiona Maria Antonieta Prats, quarta generació de la botiga familiar

Els brillants i les medalletes

“Em queda la satisfacció d’haver lluitat i aconseguit ser un referent com a joieria a Lleida”. La vinculació de Lavaquial amb la ciutat ha fet que entre els seus clients habituals estiguin la Universitat de Lleida (UdL), Fira de Lleida o diversos centres d’ensenyament. Encara que ara regalar joies no estigui de moda, Maria Antonieta Prats recorda que fa tres dècades “ningú volia els anells de brillants, mentre que ara són un dels productes més demanats”.

Com a botiga, comenta que Lavaquial s’ha anat adaptant als canvis en les tendències dels lleidatans. “Mai hem perdut la nostra aposta per la qualitat i l’exclusivitat”. Aquesta estratègia ha fet que Lavaquial rebés l’any 2012 el Premi Ajuntament de Lleida al mèrit cultural i un any després el reconeixement a la seva trajectòria per part del Gremi de Joiers de Catalunya.

L'equip de Lavaquial

L'equip de Lavaquial

Els casaments i els naixements són els únics esdeveniments socials que encara es vinculen a la compra de joies, tal com explica Prats. “Tornem a vendre anells de brillants pels compromisos i medalletes pels bebès”. En canvi, les noves tecnologies i els canvis en les creences provoquen que fins i tot els nens que arriben a fer la comunió acaben demanant una tauleta o un mòbil com a regal.

Malgrat els nous temps i la globalització, que ha accelerat l’aparició de les franquícies i les grans marques, Maria Antonieta Prats es mostra orgullosa del patrimoni que deixarà com a última propietària d’una botiga amb més de 120 anys d’història a la ciutat de Lleida i afegeix que sempre quedarà el record de la recomanació que encara sent quan passeja pel carrer Major. “Això ho trobaràs a Lavaquial”.

Més informació
Merceria Castany, 125 anys entre vetes i fils
Cal Nen, botifarrers des de 1891
La botiga de l'únic senyor de Balaguer
Avui et destaquem
El més llegit