Màquines de fer cordills de Liasa, la industrial algodonera
Màquines de fer cordills de Liasa, la industrial algodonera

Liasa, un segle entre cordons

La Industrial Algodonera celebra 100 anys d'empresa familiar dedicada al cordill, la cinta i el fil de polipropilè

Liasa, La Industrial Algodonera S.A., celebra un segle de vida aquest 2018. L'empresa dedicada a la fabricació i comercialització de cordons, cordons elàstics, cintes i fil de polipropilè, va ser constituïda l'any 1918. La quarta generació de la família segueix al capdavant de l'activitat empresarial, que genera una facturació de 6 milions d'euros i dóna feina a 60 persones. El director general de l'empresa, Jaume Cabré, i fill de la família industrial de La Selva del Camp continua al capdavant del negoci.

Complir 100 anys és una fita difícil d'aconseguir. Si a més ens centrem en empreses familiars, només un 2,6% arriba a la quarta generació o la supera. Liasa celebra aquesta efemèride mantenint la seva aposta per la innovació en productes tècnics i aplicacions de producte específiques per a sectors tan distants com ara la cosmètica, el packaging, l'agricultura i esport.

Els cordills de les bosses de Carolina Herrera, Loewe, Chanel o Inditex són fets a la Selva del Camp

Dit d'una altra manera: les bosses de Carolina Herrera, Loewe, Chanel o Inditex duen cordills fets a la Selva del Camp. O les sabates Múnich i fins i tot les gomes de les carpetes de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que la seva activitat ha estat dedicada al B2B, els seus productes són molt visibles en el dia a dia de qualsevol usuari: des dels cordons de sabates, passant pel cordill de les bosses de luxe o dels estoigs de licors, un cordó per penjar l'ambientador en el cotxe, la goma per tancar la carpeta o l'agenda, fins al llaç que embelleix el perfum més xic.

Vista d'ocell de la planta de Liasa a la Selva del Camp | Cedida

Vista d'ocell de la planta de Liasa a la Selva del Camp | Cedida

Des de la fàbrica de la població tarragonina, la casa fabrica mig milió de cordills al dia: "Amb la producció d'un any fem dues voltes al món", riu l'empresari. La companyia exporta la meitat de la producció, majoritàriament a la Unió Europea en un 80% amb Itàlia i França com a principals clients per facturació.

Però del que es queda i del que marxa, Cabré remarca que és l'atenció al client el que més destaca. A diferència de la competència xinesa, que treballa amb grans volums, el CEO diu que l'agilitat que ofereix la proximitat és un dels valors diferencials que han fet que la companyia aguanti 100 anys de vida. Entre l'entrada d'un encàrrec i el final de la producció "poden passar dues setmanes".

I és que la labor fonamental de Liasa a escala comercial és la d'assessorar el client, diu Cabré. El know-how adquirit al llarg dels anys permet afegir valor als productes que comercialitza i aportar solucions tècniques diferenciadores com a cordons que no es lliguen, elàstics especials per a nàutica o la injecció de peces de plàstic extraplanes per aplicar cinta en suports amb una grossor molt fi.

"Ja no oferim només el cordill sense tallar, hem d'oferir valor afegit"

"Ja no oferim només el cordill sense tallar, hem d'oferir valor afegit", i això es plasma, per exemple, en cordons amb terminals metàl·lics, pel·lícula o de plàstic que fa de ganxo per a la indústria de la paqueteria, substituint els nusos. Noves solucions per a nous mercats que duen el producte de Liasa, fins i tot, a les instal·lacions per protegir la fruita al camp. La injecció de plàstic també garanteix que els terminals dels cordills a les capses de xampany o cava que s'exporten en vaixell no es rovellen.

Unes innovacions que provenen d'observar el mercat, però també de picar molta pedra a la xarxa. "Treballem el màrqueting digital i el posicionament per trobar més clients", diu l'empresari, qui destaca que "trobem un client industrial nou cada dos dies". I tot això, tenint en compte l'economia circular. Liasa treballa amb diferents materials, com per exemple fil de polipropilè o cotó reciclat provinent de teixits trinxats, incorporant principis ambientals i les tendències del mercat. De fet, l'empresa ha engegat un projecte amb una subvenció europea per reciclar la minva del polipropilè per tornar a fer fil.

Jaume Cabré Serrano és el CEO de Liasa, la industrial algodonera | Cedida

Jaume Cabré Serrano és el CEO de Liasa, la industrial algodonera | Cedida

Ara, com a aposta de futur, Liasa es llança al gran públic amb cordons per a sabates, gomes pel cabell, polseres: "Ja tenim un primer producte, el Liaflex, un cordó per sabates en espiral que no necessita fer el llaç". En aquest sentit, també compten amb la producció en exclusiva a escala mundial del cordó tècnic per a triatletes Xtenex.

Del punt al digital

L'activitat de la família comença el 1890 fent mitja i gènere de punt. El 1918 Francesc Cabré Domingo i Empar Cogul Monner va adquirir la societat que encara avui dia funciona a la Selva del Camp. La segona generació entra cap als anys 20 amb Francesc Cabré Cogul i Jerònima Masdeu Segarra i comença l'activitat del fil per paqueteria i metxa per a la pirotècnia. El 1936 efectuen la primera exportació a Xile. Després de la Guerra Civil espanyola s'incorpora la tercera generació, el pare de l'actual CEO, Francesc Cabré, i el seu germà Salvador, per efectuar l'expansió industrial i comercial amb una ampliació de la fàbrica: cordons per a les sabates i cortines, amb la marca Ruflete el 1965.

De fet, arran d'aquesta activitat, la família Cabré també està al capdavant d'una empresa germana, Cintes i passamaneria, des del 1977 que fabrica cintes per a cortines i altres aplicacions tècniques, que van disgregar per la diferència de productes i públics destinataris.

El personal de Liasa abans de la Guerra Civil | Cedida

El personal de Liasa abans de la Guerra Civil | Cedida

Un incendi la nit de Sant Joan crema la fàbrica l'any 1963. Es va haver de reconstruir tot i recuperar i rehabilitar les màquines, que van quedar calcinades. En un any es va poder reconstruir, "per sort", sospira Cabré.

La quarta generació de la família entra als anys 80, la de la digitalització de l'empresa: Francesc, Eduard, Blanca i Jaume. Quan Francesc va deixar l'empresa, el pare va anar a trucar a la porta d'en Jaume per demanar-li que s'incorporés a l'empresa. "Jo vaig entrar amb el convenciment que s'havia de créixer mitjançant exportació i comandes en nous mercats", explica. I aquesta és la clau de la supervivència d'una empresa familiar amb un segle de vida: reinventar-se. Del gènere de punt al fil, metxes, cordó al packaging, "hem sabut llegir les tendències del mercat i hem fet les inversions adequades en el moment precís", subratlla. I de centrar-se en la indústria, a centrar-se en el client: "El meu pare es preocupava de la producció i el client comprava sol, ara el mercat diu què vol, per això li oferim noves solucions".

La darrera generació de l'empresa familiar Liasa

La darrera generació de l'empresa familiar Liasa

El següent pas serà incorporar la indústria 4.0 a les més de 300 màquines amb què compten i digitalitzar la fàbrica. "La meva voluntat és que el meu fill o dels meus germans, si volen, és que puguin celebrar 100 anys més", riu.

"Liasa és qui és avui en dia gràcies a una cuidada cadena de valor", afirma Cabré. "Celebrar una efemèride com la del nostre centenari t'obliga a parar un moment per pensar i agrair a totes les persones que ho han fet possible. Sóc conscient que no seríem aquí sense una visió clara del negoci però tampoc sense el compromís dels empleats, el suport dels clients i unes relacions fortes i duradores amb els proveïdors. Tots ells són importants i a tots ells s'estén el nostre reconeixement", conclou.

Més informació
Covestro, la startup tarragonina de Bayer
La pólvora que encén l'èxit
De masia a casa rural amb spa
Avui et destaquem
El més llegit