Hi ha una simplificació que darrerament s’estila molt, i és la de contraposar el comerç electrònic al comerç tradicional o minorista. És força evident que aquesta reducció oblida que molts establiments de tota la vida ja han incorporat la venda en línia als seus webs. Si algú no pot concebre la idea de comprar per Internet unes tisores per a esquerrans o unes alicates de pedicura en un establiment fundat el 1900 a Barcelona, farà bé de navegar, per exemple, pel web de Casa Lama, del barceloní carrer dels Mercaders.
N’hi ha que s’estimen més el contacte directe amb el botiguer i opten per fer-hi cap: de passada adverteixen que a can Lama són experts a esmolar ganivets i reparar paraigües, oficis poc sospitosos de flirtejar amb els aparadors virtuals, la ciberseguretat o els algorismes d’encriptació.
Que el comerç de barri i de proximitat s’estigui posant al dia en la venda digital no és de resultes de cap acte de fe, sinó de la pura necessitat competitiva. Si sou escèptics, cal que sapigueu que al web de l’Estampería San José –un altre establiment de la Barcelona Vella– podreu posar al carretó electrònic paquets de 250 unitats d’hòsties de missa, dispensadors d’aigua beneïda, imatgeria de Sant Judes i calzes de tota mida i condició.
L'establiment de carrer malda per trobar un sentit d’existència a còpia de distingir-se del comerç electrònic amb atenció i serveis que afegeixin valor a l’experiència de compra
En tot cas, no es tracta d’una confusió sobrera, perquè allò que la simplificació en el fons mira d’assenyalar és o bé la repercussió en el cost d’haver de regir els dos tipus de comerços alhora –el real i el virtual–, o bé les dificultats que els petits competeixin en logística i en preus amb els grans magatzems de comerç en línia, o altrament dits mercats web, com Amazon o AliExpress. O totes dues coses alhora, és clar.
Respecte de la repercussió en el preu, la pilota és al terrat de l’establiment de carrer, que malda per trobar un sentit d’existència a còpia de distingir-se del comerç electrònic a través d’una atenció i d’uns serveis que afegeixin valor a l’experiència de compra. Per la seva banda, el comerç digital ha fet bé els deures. Entre d’altres coses, ha sabut insistir en els avantatges de la comoditat, ha esvaït la por de l’usuari als pagaments anticipats i ha solucionat els problemes relacionats amb els canvis i devolucions.
L'e-commerce i la llengua
Malgrat tot, un dels components de l’experiència de compra en què el comerç electrònic encara no pot equiparar-se al comerç tradicional és el lingüístic. La botiga física, tant si ofereix béns i serveis exclusivament a Catalunya com si es tracta d’una multinacional amb seu a l’estranger, està en condicions d’atendre el públic en llengua catalana, cosa que comporta una adequació al client basada en la naturalitat, el respecte, el servei de qualitat, la proximitat i la llei.
Hi ha grans empreses multinacionals que ja tenen en compte la perspectiva lingüística als webs de venda en línia
Evidentment, hi ha grans empreses multinacionals que ja tenen en compte la perspectiva lingüística als webs de venda en línia. Ikea, Nike, Zara, Mango, per citar-ne algunes, en són exemple. Però el camí que encara hi ha per recórrer indica que a hores d’ara no és cert –si més no en l’aspecte lingüístic– que el comerç en línia estigui a l’alçada de la botiga tradicional. Si ampliem la mirada, els webs sense venda en línia, entesos com a catàleg o carta de presentació de béns i serveis on s’inclouen invitacions a comprar, també presenten mancances en alguns sectors, malgrat que haurien de ser, com a mínim, en català. En aquest aspecte, la pilota és al terrat del comerç en línia.
Vista la incoherència, i tenint en compte la puixança del comerç per Internet arran de la pandèmia de la COVID-19, hauria de ser perfectament normal que allò que garanteix la presencialitat també sigui garantit en el comerç digital. Hi sortiria tothom beneficiat: l’empresa avançaria en un clar posicionament d’orientació als clients; aquests veurien respectat un dret lingüístic bàsic com el de poder mantenir una relació comercial en català, i l’entorn social guanyaria diversitat, equilibri i cohesió.