Esteve: "Tenim un problema greu com a país amb la cultura"

La directora de la Fundació Catalunya Cultura emplaça la societat a lluitar per un sector "tocat i enfonsat"

Maite Esteve és la directora de la Fundació Catalunya Cultura. | Cedida Maite Esteve és la directora de la Fundació Catalunya Cultura. | Cedida

Maite Esteve (Girona, 1975) és la directora de la Fundació Catalunya Cultura. No viu a prop dels castellers, però admet haver-se emocionat amb el seu primer folre i manilles. Va ser voluntària a Estònia i recorda la música dels infants tocant instruments al carrer. S'autodefineix com a "lluitadora" i procura anar sempre per feina, a la pantalla de l'ordinador hi té una fotografia amb tots els patrons i el consell de mecenatge de la Fundació. "La cultura ens ha cuidat l'ànima durant el confinament", assegura. Salvem-la i tornem-li tot el que ens ha donat.

Com ha viscut el confinament?

Amb sorpresa, però sóc positiva i he buscat l’oportunitat davant l’adversitat. Ens hem reinventat des de la Fundació per tirar endavant el programa Impulsa Cultura amb 60 projectes, hem creat un cicle de debats online on hem parlat del pes de la dona, l'ètica i l'empresa, les relacions bilaterals de cultura i empresa, el territori o la cultura digital. Hem pogut escoltar figures com Genís Roca, Anna Rosa Cisquella (Dagoll Dagom) o Sonia Mulero (Fundació Banc Sabadell) que ens va recomanar ser fonamentalistes del canvi. La cultura mou el 3,5% del PIB i dóna ocupació a 700.000 persones. Ara estem en una crisi profunda. 

Com impacta el coronavirus al món cultural?

Ha plogut sobre mullat. Era un món tocat i l’aturada li ha fet molt mal. Falta d’activitat vol dir falta de recursos. Sempre els hi dic que són els més creatius i necessiten reinventar-se. Alguns ho han pogut fer, però hi haurà una factura molt cara per al país. Per què? No hi ha equilibri entre inversió pública i privada, la inversió pública és absolutament insuficient i a la inversió privada li falta sentiment de responsabilitat. Tenim un problema greu com a país amb la cultura. La inversió en cultura no és una despesa i això s’ha de fer entendre. 

"La cultura mou el 3,5% del PIB i dóna ocupació a 700.000 persones. L'IVA cultural ha de ser del 4% com a la resta de països europeus"

Com? 

Per exemple, el món cultural ha estat gravat durant molt temps amb un IVA al 21%. Hi ha tres nivells: 21% per a plataformes i llibres digitals, 10% per a cinema i teatre i 4% per a llibres, diaris i revistes. Tota la cultura ha de tenir un IVA al 4% com a la resta de països europeus. L'Angela Merkel va reivindicar fa unes setmanes la cultura com a bé bàsic per al cap i el cor. Hem d'enfocar la cultura com el que és i tractar-la fiscalment com a tal. És molt complicat, l’empresa cultural és micro. Cada gest impositiu que tens amb la cultura comporta una pèrdua. 

Per què l’IVA cultural d'aquí és més elevat que a la resta d'Europa? 

Els consellers o els ministres ho entenen perfectament, però qui té la clau són els de la cartera d'Economia. Els polítics busquen números i no pensen en el valor o l’impacte de la cultura. Amb la llei de mecenatge passa el mateix. Cultura hi dóna suport, però Hisenda no perquè ho veu com una resta a la seva recaptació. No intenten anar més enllà: més inversió cultural suposa més ocupació, més consum i més activitat que implica més recaptació d'altres impostos. Amb la covid-19 es va anunciar un petit canvi a la llei de mecenatge que va ser ridícul. No avancem i ja fa 20 anys que hi lluitem. França és el gran exemple, mira Nôtre Dame.

Llei de mecenatge o mecenatge sense llei?

La clau es troba a la política i als partits. Es reivindica des del món de la cultura i de l'empresa, però és una decisió política. Els partits polítics s’han de creure la importància de la cultura i el cofinançament de la part pública i privada amb la llei de mecenatge. Aquí no ho tenim arrelat, com sí que ho tenen els francesos o els anglosaxons amb la inversió privada i l'orgull de ser mecenes per corresponsabilitat amb l'entorn i el territori. El cas d’èxit de la cultura és el seu ascensor social amb valors d'integritat, cohesió o dignitat. La cultura també és negoci i progrés.

"Els polítics busquen números i no pensen en el valor o l’impacte de la cultura. Amb la llei de mecenatge passa el mateix"

Això ho repeteixen sovint els polítics... 

Però no ho aterren amb fets. Les paraules estan molt bé, però falta una rebaixa de l'IVA i una llei de mecenatge que sigui digna i faci justícia a la cultura d'aquest país. Tenim una creativitat i un talent extraordinaris i tenim fuga de talent per culpa de l'entorn. Hi ha una frase que m'agrada molt: "la cultura fa que cada persona sigui qui i com és". La cultura és aquesta emoció que et transporta allà on ets i qui ets. No pots estimar allò que no coneixes, cal cultivar la cultura d’arrel i fer que les assignatures culturals no siguin considerades com a "maries". La cultura et cura el cap i et fa més feliç. A més cultura, més salut. 

"Dono per morta la llei de mecenatge. Porto molts anys parlant amb ministres i consellers i no ho entenen, pensen que és un tema fiscal. Però, és empresa, cultura i ocupació", assegura Ramon Agenjo (Fundació Damm). També dona per morta la llei de mecenatge?

Mentre hi hagi gent que vulgui lluitar per la cultura, la llei no està morta. Ara #CulturaSegura i #mésquemai. La llei de mecenatge revertirà en el bé de la cultura. Hem de tenir una massa de polítics que entengui el seu valor. Qui discutiria qualsevol política que afavorís la cultura si tots els directius i els polítics estudiessin i entenguessin el seu valor? No li hem donat aquest valor des de petits. 

Com valora la gestió dels Governs català i espanyol?

Ha sigut una situació molt extraordinària, hem de ser positius i valorar que tothom ha fet allò que ha pogut. Des de la Generalitat s'han fet moltes trucades i des de la Conselleria de Cultura ens estan donant la mà. Des del Ministerio han fet un maquillatge de la llei de mecenatge i no és el gest que tots estem esperant, però cal valorar-ho positivament i canviar-ho encara més. La cultura està tocada i enfonsada. La inversió en cultura a Catalunya no arriba als 40 euros per persona i en alguns països europeus ja es mou entre 300 i 500 euros.

"El cas d’èxit de la cultura és el seu ascensor social" 

Quina és "la carta als Reis"? 

L'IVA cultural, la llei de mecenatge o les ajudes a la cultura són bàsiques. El tractament dels autònoms és també una lluita eterna. En cultura si no treballes, no cobres i si no cobres, no menges. 

Com poden ajudar les empreses?

Les empreses de la Fundació Catalunya Cultura no tenen cap dubte que la inversió en cultura no és despesa. La directora general d'educació i cultura de la Comissió Europea assegura que cada euro invertit en cultura suposa un rèdit mitjà de 8 euros. L’empresari que decideix invertir en cultura és perquè està molt vinculat al territori. La Silvia Martí de Moventia explicava fa poc que hi ha empreses que porten la cultura a l'ADN i ho posen en pràctica amb polítiques internes i externes. Per exemple, classes de música per a treballadors o formació en dibuix o art. 

Trencar el tòpic: la cultura sí que és una bona inversió. 

En el món de l’empresa, tot ha de ser tangible i immediat perquè va a un compte de resultats. L'impacte cultural és profund i a mitjà o llarg termini. Si ets un resultista et costa implicar-te amb un projecte cultural, però l'empresari que hi entra ja no en surt. Com una història d'amor que perdura en el temps. La cultura és creativitat, fer-se preguntes i trencar esquemes.

"La societat civil no pot donar l'esquena a la cultura"

És l'hora de la col·laboració público-privada?

Fa anys que fa falta! L'administració no pot afrontar-ho tot i la societat civil no pot donar l'esquena a la cultura. Hem de buscar l’equilibri de la inversió público-privada per a la cultura. Com quan es va invertir en el Messi com una aposta de futur. Sovint no s'inverteix en cultura per la ignorància de no saber quin serà el seu retorn. 

"La gent que no paga, no valora... La gratuïtat és un mal ancestral des dels primers temps de la democràcia", assegura Anna Rosa Cisquella (Dagoll Dagom)​. 

No podem acceptar que la cultura sigui precària. Totes les coses que no es paguen no es valoren prou. Per què no posem en valor el món de la cultura? La cultura també implica formació, qualitat i temps. Per què no ens plantegem que el lampista ens arregli la casa sense cobrar i en canvi sí que un guitarrista toqui gratuïtament en un concert?

Salvar la cultura i no per a l’amor a l’art.

L’Israel Ruiz parla de cultura per caritat o convicció. La cultura no és caritat, és qualitat i te l’has de creure. S'ha de replantejar el model i entendre que la cultura és un bé de primera necessitat que requereix suport polític i empresarial.

"La cultura no és caritat, és una inversió" 

Ens falta empatia i consciència social?

Vivim en un món d’hipocresia i de dedocracia, no de meritocràcia. Als Estats Units ho tenen molt clar: has de fer mèrits si vols arribar a un càrrec. Si entres a la dedocracia, caus en la mediocritat i també en la falta d'empatia. 

Un últim consell. 

En Ramon Agenjo (Fundació Damm) recorda que "ser pessimista és el més fàcil". Són temps molt difícils, per això val la pena impulsar els valors de la cultura. La cultura uneix i enforteix alhora que és resilient i generosa. Ho hem viscut durant la pandèmia... Siguem honestos, solidaris i tirem endavant. Tenim un país d’un talent cultural extraordinari i val la pena lluitar-hi. 

Més informació
Salvar la cultura i no per amor a l'art
Planes: "L'empresa pot aprendre de la passió i la creativitat del món cultural"
Avui et destaquem
El més llegit