L'arribada de Nadal ens fa pensar en moments al costat de la família i dels amics, en el millor dels casos, arreplegats al voltant d'una estufa de llenya, menjant torrons i compartint regals. Malgrat el fred, la vida també està al carrer; i és allà, per tot arreu, on està clar quin és l'autèntic esperit nadalenc: la il·luminació. Carolina Andreu ens obre les portes de la seua empresa al carrer San Pancraci de València, Iluminaciones Just, amb una llarga història posant color a les festes. Les seues llums les veurem aquests dies a les ciutats de València i Barcelona i a municipis del País Basc, Cantàbria i Aragó.
El negoci es va posar en marxa curiosament quan encara no s'utilitzaven ni bombetes. Eren els anys 50 quan el seu avi, Manuel Just Nacher, va començar a trenar branques de pi i fer arcs manuals per adornar els carrers durant les festes dels barris. "Era un adorn simplement floral perquè no existia una xarxa potent d'Iberdrola", assegura la néta. A poc a poc, les bombetes es van anar incorporant fins a enlairar-se com l'empresa que és hui als anys 70, quan va passar a mans de la seua mare, Celia Just. Tenia només 21 anys quan va morir el seu pare i es va fer càrrec del negoci on treballava des dels 16 anys. El seu marit, Liberto Andreu, practicant de professió, va deixar la feina per ajudar-la a consolidar l'empresa.
Llums de Just a Barcelona | Cedida
Quan es va jubilar la cap, ara fa 11 anys, la seua filla Carolina va agafar el relleu "encara abans de terminar la carrera" i hui és la gerent i la tercera generació de l'empresa familiar. "Continuem lluitant per seguir creixent, per seguir il·luminant les il·lusions, donant-li llum als somnis de les persones", sosté.
Disseny a València, fabricació a la Xina
Ja no trenen branques de pi, sinó que es dediquen al lloguer de material d'il·luminació decorativa d'exteriors. Una feina que es concentra, sobretot, per Nadal -en aquesta època es desplacen per tot l'Arc Mediterrani i pel nord de l'Estat espanyol, com País Basc i Cantàbria i concentren el 60% del treball-, i a l'estiu per les festes del País Valencià, principalment. Hi destaquen les Falles de València i les Fogueres de Sant Joan d'Alacant. Aquests dies, però, el producte estrella són els cons metàl·lics que simulen arbres de Nadal.
Els arcs es dissenyen al taller de València i, una vegada aconseguit el prototip desitjat, l'envien a fabricar a la Xina. La gerent explica que cada arc lluminós dura uns cinc Nadals i cada any s'exposen al voltant d'un mes, pel que cobren uns 100 euros. Confessa que els festius no centrats en motius nadalencs són més rendibles, perquè amb la mateixa duració, els lloguen un poc més barats -uns 70 euros-, però en més ocasions, en les festes dels pobles.
Carolina Andreu explica que cada arc lluminós dura uns cinc Nadals i cada any s'exposen al voltant d'un mes, pel que cobren uns 100 euros
Quan s'apaguen els LEDs, no reutilitzen els arcs perquè és "doblement costós": en material i en mà d'obra. Tallar les brides, canviar totes les bombetes, tornar a posar les brides i tallar-les... "És una feina molt feixuga", sospira Andreu. Quan arriba un client -des d'un ajuntament fins a una associació de comerciants-, no diu què vol; el procés s'inverteix: "Li preguntem quants diners volen gastar-se, i d'acord amb això, diem el nombre d'arcs que poden posar i els mostrem els dissenys que tenim. Normalment sempre és inferior al que havien pensat, però els diem que si funciona i serveixen per atraure públic, que a l'any següent intenten convéncer a més comerciants del seu carrer per posar diners per a il·luminar-lo". Les llums de Nadal com a eina de màrqueting.
De les branques de pi al LED i les regulacions
Ha plogut molt des dels inicis. Dels rudimentaris adorns de l'avi ara treballen amb bombetes tradicionals E-27, amb micro bombetes E-14, amb fil lluminós de baix consum i amb LED. Les lleis també han canviat i han afectat molt al sector. La fabricació de la bombeta incandescent es va prohibir en 2012 després de més de 130 anys d'història; en 2018 la Unió Europea va acabar amb els halògens. Unes normatives que no terminen d'agradar a Andreu: primer, perquè van obligar a l'empresa a reconvertir el seu material, acció que els va costar "milions de pessetes" que encara estan amortitzant; segon, perquè diu que el LED no il·lumina igual: "Abans hi havia una alegria als carrers que no hi ha ara. Abans pareixia que era de dia, ara és menys espectacular, tot i que s'ha millorat des dels inicis del LED".
Andreu desmunta la creença de què el LED és més durador: "És un material més delicat que la incandescent. Una cosa és tenir-lo a casa, fixe en una paret, però nosaltres el movem molt d'un lloc a un altre i notem que té menys resistència. L'aïllament també és pitjor. Tècnicament dóna problemes".
A l'hora de parlar de l'èxit de la seua empresa, la gerent d'Iluminaciones Just creu que la clau està en el servei que donen: "Treballem a un preu mitjà, però donem un bon servei. Si s'espatlla una bombeta, ho arreglem en el moment. Si un veí es queixa per un arc que li toca el balcó, el retirem ràpidament. Som molt versàtils". A més, assegura que treballen amb una "mà d'obra molt qualificada". Són 22 treballadors, i tot i que contracta a més per a la campanya de Nadal, els temporals es dediquen a fer tasques de magatzem perquè la il·luminació la tracten persones formades a l'empresa amb coneixements específics i "que no són fàcilment substituïbles".
Quan parlem de la trajectòria de l'empresa, menciona com a un important obstacle la crisi econòmica de 2008. "La vam notar molt perquè fem un producte de luxe i depenem molt dels ajuntaments, que van restringir molt els seus pressupostos. Ens vam adaptar, ens vam quedar amb la plantilla que érem i vam aguantar. Després ens hem recuperat un poc, però no hem arribat al nivell d'abans de la crisi", assegura Andreu. Alguns auguren l'arribada d'una nova recessió, però ella encara no l'ha notat. En tot cas, llisca una de les altres claus de la supervivència de l'empresa: "Preferisc cinc clients xicotets a un de gran. Si depens d'un ajuntament que factura un milió d'euros i després el perds, t'has quedat sense res. Si perds un de 100.000, pots trobar un altre que el substituïsca".
Sobre l'estrambòtica competició dels alcaldes per les llums de Nadal: "Han aconseguit el seu objectiu, que és atraure a les persones"
Treballar via contractació pública implica dependre de governs municipals, i per tant, de decisions polítiques. Ara bé, la cap d'Iluminaciones Just sosté que "pocs partits volen suprimir el que ha posat el govern anterior". "Si van posar cinc arcs, retirar-los o posar menys sempre genera polèmica i no és habitual", assegura. Una altra cosa són les curses per aconseguir que una ciutat es veja des de la Lluna en Nadal, com és la polèmica que han protagonitzat a Madrid o Vigo. "Em donen publicitat, però ho veig desmesurat. Se suposa que la il·luminació està per atraure el consum, és màrqueting al carrer perquè les tendes venguen més. En el cas d'aquests senyors s'ha convertit més en una bandera seua, però han aconseguit el seu objectiu, que és atraure a les persones", observa Andreu.
En tot cas, com afirmava abans, Iluminaciones Just prefereix no dependre de consistoris megalòmans. Continua treballant com una formigueta, en Nadal i en festes, amb els peus i el negoci posat en gran part al territori valencià. "La gran majoria dels pobles valencians tenen una partida pressupostària dedicada a il·luminació, inclús en estiu. Això no passa en els pobles d'altres parts de l'Estat espanyol. A més, tenim les Falles de València, que és un mostrari, un aparador per als il·luminadors", subratlla.