Carme Noguera (Barcelona, 1964), consellera delegada de Naulover 1957, és una dona tranquil·la. Petita de quatre germanes, actualment és l'única que dedica els esforços a l'empresa que van construir els seus pares. Ara, té el relleu assegurat amb la incorporació de la seva filla a l'empresa, un fet que creu dóna "tranquil·litat" també als seus treballadors, doncs veure assegurada la continuació de la companyia en què es treballa és una bona notícia, sobretot en els temps que vivim.
Tranquil·litat també és la paraula que adjectiva la seva visió del procés polític que viu Catalunya aquests dies: "Tots tenim suficients problemes perquè això ens afecti en el dia a dia", declara. Quan Catalunya es prepara per a unes noves eleccions en plena arrencada de la campanya de Nadal, Noguera rep VIA Empresa al showroom de la seva firma de moda per parlar de la seva empresa de dones, el negoci i, per què no, la política.
Els seus avis tenien una botiga al carrer dels Arcs de Barcelona, on confeccionaven vestits per a les dones de la burgesia catalana.
Sí, cap al 1910 tenien una botiga al carrer dels Arcs número 10. La meva àvia era modista i, com que no hi havia Prêt-à-porter, feien la roba a mida. Després viatjaven en tren a París, compraven els teixits i després aquí a l'atelier feien el vestit a mida.
Entenc que ha mamat l'empresa des de sempre. No es va plantejar fer una altra cosa?
Sí, al principi ni m'ho vaig plantejar. Jo vaig entrar a treballar molt jove, amb 18 anys, però principalment perquè volia tenir diners per ser més independent. I llavors als matins estava a les oficines de Barcelona i a les tardes, a la universitat estudiant. Al principi vaig començar en l'administració de l'empresa. Va ser més endavant quan la meva germana, que era la que dissenyava, va marxar de l'empresa i vaig agafar les col·leccions. Però si, ho he mamat de sempre.
"Trobes algunes persones que se sorprenen de trobar dones, però en són molt poques. Els homes que són intel·ligents ni s'ho plantegen..."
Ha trobat dificultats a dins l'empresa pel fet de ser dona?
Els canvis generacionals sempre són complicats, però en aquest cas ho hem portat bastant bé. El meu pare no tenia cap opció perquè totes érem dones, no hi havia nois, sempre diem que "pobre noi, si hi hagués hagut un". Potser sí que trobes algunes persones que se sorprenen de trobar dones, però en són molt poques. Els homes que són intel·ligents ni s'ho plantegen... La veritat és que no, no he tingut problemes, tot i que al principi sí que vaig tenir alguns però quan les persones del meu voltant veien com funciones, et van acceptant. Ara, per exemple, la meva filla ha començat a treballar amb mi i ella m'explicava que l'any passat es trobava sobrepassada per la pressió, la que ella mateixa es va imposar. Però ara, després d'uns mesos de viatge, se sent molt còmoda i molt acceptada per tothom. I penso, perquè també m'arriben inputs en aquest sentit, que la gent està molt contenta de veure una continuïtat perquè suposo que totes les persones que treballen a l'empresa familiar tenen aquesta preocupació per saber què passarà. Si veuen que sí que hi ha una altra figura que segueix, els dóna certa tranquil·litat.
Fotografia: Àngel Bravo
Està preocupada per la dita aquella que diu que "l'avi la funda, el fill la manté i el nét l'enfonsa"? Han superat ja aquest risc?
Hahaha... En aquest cas la meva filla és la tercera generació però no crec que passi, serà l'excepció que trenqui la regla.
En la seva història, com ha sigut l'evolució de les cinc generacions de la seva família que han mantingut l'empresa?
Hem fet un creixement a poc a poc però constant. Una evolució constant de creixement, sempre amb la mateixa política i criteris. Sempre hem sigut una marca que ha volgut conservar la qualitat i les coses ben fetes. Quan es va posar de moda marxar i deslocalitzar, nosaltres vam decidir quedar-nos aquí per no perdre la nostra identitat, que és una identitat molt marcada. La gent que coneix el producte el reconeix quan el veu i vam pensar que si anàvem a la Xina o compràvem allà el producte fet, el nostre client veuria que no era el mateix i no tindria sentit.
Els seus proveïdors també són catalans?
Sí, els proveïdors de fils són catalans i els tintorers també, i després comprem alguns teixits estampats a la fira de París que poden ser de proveïdors francesos, italians o alemanys.
"Sempre hem sigut una marca que ha volgut conservar la qualitat i les coses ben fetes"
Sense deslocalitzar, en plena crisi, com ha gestionat la tempesta?
Estem acostumats perquè el tèxtil ha tingut moltes crisis. Aquesta potser ha sigut més profunda i el que hem fet és una mica diversificar la col·lecció, fer algun producte més bé de preu i els altres, en la mateixa línia de sempre.
És una dona treballant i dirigint una empresa formada principalment per dones fent productes per a dones... És una empresa molt femenina la seva, també és feminista?
Crec que s'ha de ser feminista. Personalment també és veritat que em trobo més còmoda treballant amb dones que amb homes i tinc moltes més bones experiències amb dones que amb homes. Però també és cert que els companys, els amics, també ens reclamen producte per a homes i ara farem alguna càpsula d'home. Però aquest és el nostre mercat, nosaltres treballem per dones.
Fotografia: Àngel Bravo
En aquests dies és inevitable una pregunta. Els afecta d'alguna manera el fet de ser catalans, amb producte fet íntegrament a Catalunya?
L'altra vegada que hi va haver un boicot ens va afectar de manera puntual. Ara hi ha algun client que algun dia de vaga truca per saber si treballes o no, algun client que t'anul·la la comanda i alguna persona en el punt de venda que decideix no comprar perquè és català, però la veritat és que és molt residual.
"En política no m'he de posicionar perquè a dins de casa meva hi ha gent que pensa de totes les maneres"
I com a empresària, considera que s'ha de posicionar?
No, no m'he de posicionar perquè a dins de casa meva hi ha gent que pensa de totes les maneres, per tant, no em puc posicionar perquè estaria a favor d'uns i en contra d'altres. Tinc les meves idees, però no estic preocupada perquè crec que és una situació en què no podem fer res, està molt per sobre del que nosaltres podem fer i no m'agrada que coses en les quals no puc influir, repercuteixin en la meva vida. En el procés estem patint molt, estem molt neguitosos però crec que ho has de separar, t'has d'allunyar del focus i mirar-t'ho des de lluny i pensar que no ens pot afectar tant perquè tots tenim suficients problemes perquè això ens afecti en el dia a dia. No puc fer-hi res i no tinc ganes que afecti la meva vida laboral, ni personal. Per altra banda, crec que l'aigua no arribarà al riu perquè les empreses realment només han canviat la seu social però els centres de producció continuen estant aquí, els treballadors continuen estant aquí. Volen fer un boicot? Els perjudica més a ells que a nosaltres perquè en una llista negra d'empreses catalanes, moltes compren a proveïdors d'altres territoris i, per tant, s'estan tirant pedres sobre la seva pròpia teulada.