Oriol Segarra (Barcelona, 1971) és el CEO d'Uriach. La multinacional farmacèutica té salut de ferro, no es mourà de Catalunya per raons històriques i exporta la Biodramina al món. Segarra ha escrit dos llibres: La evolución del Liderazgo peregrino i Liderazgo peregrino. Rep VIA Empresa a l'hora del cafè per parlar de lideratge pelegrí, guerra del talent, la família Uriach, healthcare, Amazon i la farmàcia del futur. Tal com deia el president d'Uriach, Joaquim Uriach, durant l'últim dinar Aijec: "La mentalitat emprenedora fa sobreviure les grans empreses". I és que la filosofia farmacèutica va molt més enllà dels medicaments. Amb o sense recepta.
Què és el lideratge pelegrí?
Tot i que sorprèn, entenc el lideratge com un pelegrinatge. Una idea terrenal, normal i fins i tot rara. El lideratge hauria de tornar a l'essència, menys sofisticació i més practicitat. Ens hem d'atrevir més a ser autèntics i diferents per gestionar bé les persones.
"El lideratge és com un pelegrinatge"
De la teoria a la pràctica.
És una paradoxa. Es parla de pelegrinatge des de l'antiguitat, però a la pràctica es veu que no ho tenim gens dominat. No parem de dir que hi ha una crisi de lideratge a la política, a les empreses... A tot arreu. Insisteixo, hem de tornar a l'essència. Per definició, el bon lideratge és sempre compartit. No és mai personal tot i que també es cau en la utopia de repartir-ho tot.
De pel·lícula de Marvel: "Tot poder implica una gran responsabilitat"
No en el sentit clàssic de decisió de passar sempre per dalt. Una orquestra toca bé si tots i cadascun dels instruments toquen bé. El lideratge és compartit, però hi ha un director que potser el dia del concert no fa gaire cosa, tot i que abans ha tingut un paper important.
El director d'orquestra es fa o neix?
El líder es fa, s'entrena i aprèn. És evident que hi ha gent que neix amb unes característiques que el poden fer més fàcilment un bon líder. La comunicació és un exemple típic. Però fins i tot el més innat, es pot entrenar i aprendre. Tot té a veure amb ser autèntic i creure en allò que fas i dius. La comunicació dolenta és la d'algú que fa teatre.
Oriol Segarra defensa que "hi ha una guerra pel talent, però tothom té un talent infinit" | Àngel Bravo
Com s'aplica el lideratge pelegrí a Uriach?
Hem fet un procés de transformació que desenvolupa el negoci alhora que les persones i la cultura. Es necessita intel·ligència de negoci, bons productes i eines informàtiques adequades però també s'ha de potenciar la part soft de persones i cultura lligada a les necessitats. La bona equació busca el lideratge pelegrí que és també la inspiració disciplinada.
A Uriach dieu sovint que el més important són les persones.
La resposta habitual és recitar coses que es fan: gimnàs, zones de descans... Però abans que això, s'ha de tractar les persones com a persones. Amb interessos personals i professionals. Hem de reconèixer cada persona com a individu i intentar lligar els seus interessos amb els de l'empresa. Després ja podem començar amb les polítiques de recursos humans, salut i benestar. A moltes empreses que gasten diners en un gimnàs, les persones són un número. És de sentit comú: tots som persones i sabem com ens agradaria que ens tractessin.
El talent es capta o es reté?
Això ve d'una premissa que el talent és escàs i s'ha de lluitar. Hi ha una guerra pel talent, l'has de captar i l'has de retenir però sobretot desenvolupar-lo. Parteixo de la base que tothom té un talent infinit i s'ha de crear el context per fer-lo florir. Tenim molta gent que treballa en una fàbrica o amb una màquina i els tractem com si fossin persones sense formació quan saben utilitzar el Netflix millor que ningú. Retenir el talent? És una paraula negativa, la gent sortirà de l'empresa si ho vol.
"A moltes empreses que es gasten diners en un gimnàs, les persones són un número"
Ens hem d'escoltar més.
Hi ha moltes empreses grans que de forma cínica llueixen beneficis socials, però quan preguntes als treballadors estan amargats perquè els tracten malament. Les persones s'han de sentir còmodes, contentes i felices i això no és incompatible amb l'exigència, el rigor i els bons resultats. Una empresa és una empresa, però les persones són persones.
Uriach compleix 180 anys. La farmacèutica més antiga d’Espanya i la segona més longeva d’Europa. Quin és el secret de l’èxit?
Si una empresa vol durar tantes generacions, només hi ha dos secrets: les persones i adaptar-se. Darwin deia que aquell que sobreviu no és el més fort sinó el que s'adapta més de pressa. Amb 180 anys hi ha hagut guerres mundials, guerres civils, canvis econòmics bestials... Saber-se adaptar vol dir també innovar. Tampoc s'hauria de dir mai que les persones són una de les coses més importants perquè és una obvietat. Una empresa no és res més que les persones, hi ha màquines però no tenen vida.
Oriol Segarra i Víctor Costa repassen els 180 anys d'història d'Uriach amb dues guerres mundials i una guerra civil | Àngel Bravo
Uriach: Unitat, Ressonància, Il·lusió, Ambició, Confiança i Història. Canviaries o afegiries alguna lletra?
No. Hi ha qui diu que els valors són allò que representa avui l'empresa, però nosaltres ens vam preguntar: "Què no acabem de tenir i què necessitem potenciar de cara al futur?" Són idees universals però adaptades a la nostra empresa.
El 2013 vau canviar el model de negoci amb un nou pla estratègic. Motiu i resultat?
Abans de 2013, Uriach va replantejar el negoci des de l'estratègia. Eren els anys de crisi forta a Espanya, Europa i arreu del món. Depeníem molt de les vendes d'Espanya i la crisi ens va afectar. La família va decidir no implicar-se en la gestió i professionalitzar-ho al 100%.
Una mentalitat innovadora més enllà de la família.
En els darrers anys, hem crescut, ens hem internacionalitzat i hem fet un pas endavant tant a la part hard com soft de l'empresa. El resultat extraordinari, amb objectius i creixement rendible, ha donat molta moral a l'empresa. Vam tancar el 2012 amb 100 milions d'euros de facturació i el 2017, amb 175 milions d'euros de facturació. De poc més d'un 20% de vendes fora d'Espanya hem passat a més d'un 50%. Hem fet un pas endavant en infraestructures, fàbriques, tecnologia i SAP de la mà de la transformació cultural.
"El futur de viure millor està en la prevenció abans que les grans cures"
5 generacions, 5 etapes. L’última és la del Consumer Healthcare.
La família Uriach treballa per a l'empresa. El negoci de la salut té ja de per si un component social important: Que la gent visqui més i millor! Cada generació ha fet una transformació important: la primera era la fundadora, la segona va convertir la farmàcia en empresa, la tercera va créixer molt a través de llicències i empreses multinacionals, la quarta va desenvolupar la R+D interna i la cinquena està fent la transformació des de la prescripció pública al consumer healthcare i la internacionalització.
“Roda pel món i torna al Born”, diu el refrany popular.
Molt encertat. La internacionalització és inevitable en aquest món, no es pot sobreviure només en un país perquè pateixes molt si hi ha una crisi. Però, no creiem en una internacionalització a l'atzar que dispara a tot allò que es mou. Creixem a Europa on els països tenen un model farmacèutic similar al nostre, més mediterrani que anglosaxó. No s'hi val un creixement pel creixement per acabar amb un conglomerat sense sentit. És l'empresa familiar que vol créixer, fer les coses bé i mirar cap al futur. Tenim presència directa a Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia però venem a més de 70 països.
“La farmàcia és un concepte molt més ampli que una botiga de medicaments”, assegura Fernando Escura, soci-director de Bufet Escura.
Ja no ens considerem una empresa farmacèutica sinó de healthcare. Salut i benestar. La farmàcia és molt més que un medicament. El futur de viure millor està més en la prevenció, hàbits i cuidar de les petites coses abans que les grans cures de grans malalties que òbviament també són necessàries.
Oriol Segarra entén que la internacionalització és "inevitable": Uriach ja ven més d'un 50% fora d'Espanya | Àngel Bravo
Una xifra postcrisi: es venen més productes lliures (52,38%) que medicaments (47,62%).
Va haver-hi grans retallades en els preus dels medicaments a la majoria de països desenvolupats i després van sortir genèrics que van tenir impacte en la prescripció. Les farmàcies no poden dependre dels medicaments de recepta sinó que han de vendre moltes altres coses i augmentar el seu percentatge de medicaments lliures i sense prescripció.
Com és la farmàcia del futur?
Com a punt de venda, la farmàcia del futur ha de ser molt més oberta, atractiva i cuidar l'autoconsum. Els clients no només hi han d'anar a buscar una recepta sinó entrar-hi passejant pel carrer. No és fàcil trampejar el canal però estem intentant que aquest canvi sigui possible a través de productes i innovació. El consumidor cada vegada és més omnicanal.
"Les farmàcies no poden dependre dels medicaments de recepta"
Amazon també juga un paper...
Molt important. Legalment a Espanya i a molts altres països, Amazon no pot vendre medicaments. Només es poden vendre a les farmàcies. No sabem si això serà sempre així o no... També hi ha molts productes que es poden trobar tant en una farmàcia com a Amazon. Tots aquests players tindran un paper important en el futur. Però, la farmàcia segueix tenint un servei social per oferir al client que encara no es pot oferir online. No és substitució, sinó redefinir el lloc de cadascú.
Si Amazon acaba venent medicaments, les carreres farmacèutiques potser han de canviar.
Llavors, Amazon potser necessitarà farmacèutics. Com a totes les professions, la tecnologia i la globalització transformen els sectors i tant els treballadors com el canal van trobant el seu lloc. No sóc gens pessimista, sempre que hi hagi ganes d'adaptar-se i innovar.