Primer comprar, després pagar

El pagament a terminis a les botigues, molt freqüent a l'Amèrica Llatina i altres països europeus, creix amb la pandèmia

Una persona paga una compra amb targeta de crèdit | iStock Una persona paga una compra amb targeta de crèdit | iStock

Ha crescut fortament el pagament a terminis a les botigues. Es tractava d’una fórmula molt poc habitual a casa nostra; pràcticament inapreciable i molt per sota d’altres països europeus. No parlem dels llatinoamericans, on el costum és a l’inrevés: vas a comprar un electrodomèstic, roba o, fins i tot, queviures, i abans d’informar-te del preu et demanen: “Amb quantes quotes ho vol”. Aquest és un dels hàbits que ha canviat la pandèmia. Un estudi d'Oney que compara gener del 2020 amb el mateix mes d’enguany dona un increment del 55% en el seu ús.

Primer comprar i després pagar abona la cultura anglosaxona d’endeutar-se mitjançant el consum. Són pràctiques d’un determinat estil de vida, que l'economia es cobra per un altre cantó. Per exemple, la proliferació de les targetes de crèdit des del 2000, amb el seu efecte expansiu sobre les compres, ha incrementat algun punt la inflació anyal. És veritat que la casuística s’amplia cada vegada més, des de les targetes “sense” interessos fixos o variables, que n’hi ha alguna, fins a les que evidencien clarament al contracte quin és el TIN (tipus d’interès nominal, el que paguem per la quantitat que se’ns presta) i el TAE (taxa anyal equivalent, que inclou comissions, termini de l'operació i el TIN).

Però no estem parlant ara del major ús de la targeta de crèdit durant la pandèmia, que ha produït més rapidesa i comoditat per a tots, sinó de la divisió en terminis del preu que s'ha d'abonar per una compra feta directament a la botiga, transacció que fins ara es feia habitualment al comptat.  

El troc

No és nou a la història el deslligament de l’acte de comprar amb el del seu pagament. De fet, ni als mercats primitius del troc, l'activitat o producte intercanviats tenien res a veure ni amb el valor real comparat ni amb la coincidència temporal en l’intercanvi. Durant el corralito del 2001, el troc més contemporani, s’intercanviaven la instal·lació d’un bany o pintar la casa per queviures; o la camiseta del Boca per mate, llet i arròs. Aquests nous prosumidors, com es consideraven en aquell moment la majoria d’argentins per sobreviure invocant Alvin Tofller i el seu llibre The third wave (1979), donen el que tenen i reben el que poden, deslligant el moment de la producció del consum.

La sofisticació dels mitjans i plataformes de pagament i de les distintes tecnologies sense fil minimitzen el temps de la transacció, a la vegada que l'encareixen per la comissió inherent

A mesura que apareixen les distintes formes de diners -obsidiana, sal, pebre, bestiar, gra, metalls preciosos, moneda, diners electrònics, bitcoin, etc,- es van creant uns patrons que afecten en l’acte de la compra y del pagament. La sofisticació dels mitjans i plataformes de pagament i de les distintes tecnologies sense fil de contactless permeten la transmissió instantània de les dades gràcies a les etiquetes RFID, minimitzen el temps de la transacció, a la vegada que l’encareixen per la comissió inherent.

Finançament gratuït?

En el moment de decidir pagar a terminis, el primer que cal tenir present és que esdevé molt difícil pensar que un crèdit sense interessos és sinònim de finançament gratuït. Sigui el comerciant, el venedor o l’intermediari qui presta –banc, plataforma, targeta de crèdit, sistema de pagament, etc.-, caldrà esbrinar quina és la diferència entre pagar-lo al comptat –sense interessos o comissions- o bé fer-ho en diverses quotes. Pagar al comptat havia estat l’habitual signe de bon burgès, tal com deia Narcís Oller a La febre d’or (1890), perquè escenificava la riquesa, l'opulència; encara que hi ha casos -com ara la dona del dictador Franco a moltes joieries- que marxar sense pagar demostrava la cobdícia i l’avarícia per escarni dels que no podien rebel·lar-s’hi.

A partir de la implantació de les estratègies low cost, el preu final no ha estat mai més conseqüència de la traducció dels costos més els marges. Des de la perspectiva de la fixació clàssica dels preus, va deixar de ser pur. El canvi d’estratègia l’ha deslligat definitivament dels condicionants de la producció per convertir-lo en un referent del valor que el client li dona: quin és el valor que la clientela li concedeix a un producte o servei? A partir d’això, es construeix segons aquest cànon. En aquest procés, el preu final amaga cada cop més el que representa. Amb la digitalització, encara s’ha recaragolat més. Ha proliferat un nou model: paga ara a la plataforma i després tindràs dret d'usar, llogar o adquirir quelcom instantàniament o dintre d’uns dies o mesos. Aquesta plataforma rep els diners del client instantàniament a compte d’un viatge futur, uns queviures o un dinar que arribaran a casa, una subscripció, que fructifiquen des del primer moment en les seves mans. Quan reben els productors o prestadors reals -hotelers, restauradors, botiguers, pagesos– la quantitat corresponent pels serveis que realitzen? Doncs depèn, però mai immediatament.

Amb la digitalització ha proliferat un nou model: paga ara a la plataforma i després tindràs dret d'usar, llogar o adquirir quelcom

En mig de tot aquest enrenou, el  comerciant es troba atrapat perquè:

a) En la majoria dels casos contemporanis, es veu obligat a oferir els terminis com a únic sistema de fidelitzar els seus clients, mantenir el nivell de vendes o fer sortir el gènere, no tenint cap certesa que el valor del client augmentarà en el futur. 

b) Ha adquirit el gènere a uns preus determinats que no pot pas variar, perquè es tracta d’una operació històrica tancada. 

c) En cada venda a termini perd marge.

El resultat final és que aquesta acció de màrqueting cau sobre les seves espatlles reduint efectivament el preu dels seus productes o serveis. Potser mantindrà el nivell de vendes i la clientela, objectiu molt difícil de mantenir amb els sotracs de la pandèmia, però el negoci anirà a pitjor. Aquesta situació es va produir en els moments de sortida de la crisi del 2008, en els quals només s’incrementaven les vendes a mesura que es feien descomptes o promocions. En ambdós casos, l’abaratiment de preus significa la reducció d’utilitats.

Comencem a llegir moltes demandes de consumidors, productors i prestadors dels serveis reclamant a les plataformes un nou codi d’actuació: que no exigeixin el pagament anticipat, sinó que el compassin a un moment molt més a prop del consum del producte o del servei. L’excés de demanda, com ara de viatges aeris molt barats, justificaria fa temps pagar per avançat a cop de clic. Però aquest poder en la negociació de moltes plataformes i companyies que n’han abusat s’ha enfonsat i cal reequilibrar-lo a favor dels consumidors i dels prestadors. Això vol dir que el preu podrà recuperar, per una banda, ser la referència clara del valor que representa per als consumidors, i, per altra, apropar el pagament a l’acte de consum.

Més informació
Espanya es queda enrere en el reglament europeu de serveis de pagament
Churruca: "L'economia submergida i la cultura són barreres per al pagament digital"
Avui et destaquem
El més llegit