La gestió de la mobilitat logística del comerç detallista s'ha revelat com un dels grans problemes urbans del món post-covid. Les furgonetes i camions de repartiment de mercaderies de proximitat, els paquets de les principals operadores logístiques, les emissions generades pels vehicles que carreguen les comandes 24 hores, han emplenat els entorns urbans durant els mesos de confinaments i botigues físiques tancades. En entorns com l'Àrea Metropolitana de Barcelona, una de les àrees més denses d'Europa el repte de l'adaptació a aquesta nova realitat és majúscul, i demana l'adaptació de tots els actors implicats. El Cap de Mobilitat de l'Autoritat de Transport Metropolità, Xavier Sanyer, parla de corresponsabilitat. "Volem que la gent es faci responsable i participi de la presa de decisions, participi de les accions i sigui conscient de les seves competències" en un model logístic de col·laboració entre sector públic, actors privats i consumidors particulars.
"El transport de mercaderies per carretera suposa el 20% del trànsit urbà i el 30% de les emissions de Co2 de la mobilitat de les ciutats", apunta Elena Antonijuan, líder de l'equip d'internacionalització d'Acció. L'agència per l'Empresa i la Competitivitat de la Generalitat de Catalunya ofereix, dins l'esdeveniment dedicat a la promoció internacional de l'empresa catalana dedica als reptes de la logística una sessió en què les iniciatives empresarials catalanes han pogut explorar diversos mercats on implementar les seves innovacions, solucions i aplicacions. La logística serà, de fet, un dels grans motors econòmics del país en els pròxims anys i el desenvolupament de la indústria al país suposa un món de possibilitats per mercats globals que necessiten actualitzar les seves infraestructures relacionades amb el comerç electrònic.
Megaports i canals
L'evolució de les infraestructures globals en logística obre grans oportunitats internacionals per empreses catalanes més especialitzades en el repartiment última milla. Algunes de les grans oportunitats de negoci per la logística catalana apareixen, de fet, en grans centres logístics internacionals, nodes del mercat global menys desenvolupats pel que fa al repartiment local. Madrona Marcet, directora de l'oficina d'Acció a Hong Kong, així ho destaca. "Hong Kong té carrers molt estrets, saturats de furgonetes i camions i sense punts de càrrega i descàrrega". Aquesta obertura, argumenta Marcet, és on l'empresa catalana pot trobar opcions de penetració i establiment al mercat del país. "Les empreses catalanes – afirma – poden apostar per encarar el repte del cost. La gent vol entregues barates, fins i tot gratuïts". Models de logística inversa, digitalització i adopció de noves tecnologies obren portes "a tots aquells empresaris amb solucions relacionades amb serveis logístics".
L'alta densitat urbana de Hong Kong ofereix oportunitats molt diferents – oposades, fins i tot – a les que es poden trobar als Països Baixos. El director de l'Oficina d'Acció a Amsterdam, Paul Barreveld, avisa que "el model de mobilitat és molt diferent al català en diversos aspectes". La presència del principal port d'entrada de mercaderies per via marítima a Europa, el de Rotterdam, ha fet que "moltes Multinacionals hi hagin establert els seus centres logístics al país, com a punt d'entrada al continent", cosa que genera, afirma, "molt estrès a les carreteres". La mobilitat com a servei (MaaS) és una necessitat dels Països Baixos, un estat molt dens però també molt disgregat. Un model que apropi l'oferta a les demandes específiques del país pot ser clau per "millorar la comunicació entre els centres de les ciutats i els hubs de negocis; però també per millorar el transport a zones llunyanes i poc poblades". La mobilitat autònoma i les infraestructures dedicades al vehicle elèctric emergeixen com les altres dues vies d'entrada principals al país, amb una especial necessitat de carregadors per cotxes electrificats. "Dels 70.000 que tenim actualment, hem de créixer fins a 1,8 milions" projecta Barreveld.
Les empreses catalanes poden aportar a molts mercats internacionals que necessiten adaptar la seva logística de proximitat
Al voltant d'una de les principals infraestructures marítimes del món s'articula la proposta que presenta Antoni Pujol, director de l'oficina d'Acció a Panamà. Gràcies al Canal, el país centreamericà és "un dels primers de la regió que ha pogut centrar el seu creixement en el transport de mercaderies per mar". Amb el segon millor rendiment logístic del món segons el Banc Mundial i presència activa de moltes de les principals multinacionals del sector, Panamà presenta encara una munió de necessitats en el sector que les empreses catalanes poden cobrir amb les seves innovacions. Segons Pujol, la principal obertura en el mercat panameny es troba a "apropar la tecnologia als operadors logístics tradicionals – no només software, també vehicles de transport sostenible". Un factor especial, a més, és el de la formació. "S'estima que es necessiten uns 8.000 professionals logístics anualment", cosa que genera, segons Pujol, una oportunitat per aquelles empreses catalanes que puguin oferir formació i solucions que optimitzin els serveis de transport urbà de mercaderies.
Mentre que la connexió del transport tradicional amb les noves tecnologies és la clau de volta del mercat panameny, és la innovació més puntera la que obre les portes de Singapur. El país és, com afirma el director de l'oficina local d'Acció Jordi Maluquer, un "camp de proves" per les noves propostes tecnològiques en un sector potent i dinàmic. La transició cap al Megaport de Tuas, que serà una de les principals instal·lacions logístiques del món, és el resultat d'un hub de transport pel que passen 37,2 milions de TEU de contenidors per vía marítima. En aquest context, la renovació i optimització de "les solucions de darrera milla ha esdevingut una prioritat nacional" per a Singapur, que registra alts costos en la seva logística detallista. Les empreses amb més possibilitats són, així, les que s'especialitzin en software. El director regional destaca sistemes d'scheduling i priorització de comandes, aplicacions de seguiment de paquets o optimització a l'hora d'elaborar rutes de repartiment com les grans opcions de l'empresa del país per entrar a l'economia singapuresa.
Desenvolupar Catalunya
Els reptes logístics, d'abast internacional, també afecten les carreteres i ciutats catalanes. El creixement del sector, de fet, encara no s'ha aturat. Com destaca Sanyer, de fet, des de l'Autoritat Metropolitana de Transport s'espera "que continuï creixent la logística urbana al país" durant els pròxims anys. El repte, doncs, és fer-la més sostenible. "L'objectiu és reduir la ràtio de vehicles kilòmetre, no només per emissions, també per soroll, per ocupació de l'espai públic". El mercat català, però, és conflictiu, en tant que "hi conviuen unes poques grans empreses amb un munt de pimes dedicades a la logística". Els ritmes de la sostenibilitat, doncs, són diferents. Amazon ho té molt més fàcil a l'hora d'adaptar-se a les necessitats ambientals que les empreses locals. "On hi ha molt de múscul és molt fàcil ser sostenible", argumenta Sanyer.
"L'objectiu és reduir la ràtio de vehicles kilòmetre, no només per emissions, també per soroll, per ocupació de l'espai públic"
Empreses del territori com Parkunload, dedicada al desenvolupament tècnic de les zones d'estacionament de vehicles logístics i el seu control i gestió, donen exemple de com adaptar-se al creixement del comerç electrònic sense renunciar a la sostenibilitat. El seu CEO, Carles Sentís, defensa la necessitat de digitalitzar els processos de transport logístic, cosa que permetria controlar millor els temps d'estacionament dels vehicles a les zones designades i "baixar el 50% de l'ús indegut de les places i augmentar un 30% la seva rotació". La gestió de les àrees de càrrega i descarrega, que correspon a l'Estat, sovint no adreça les necessitats urbanes. Per això l'establiment de les zones de Descàrrega Urbana de Mercaderies (DUM) a Barcelona ha estat, afirma el directiu, "una bona idea", especialment per als nuclis urbans més densos.
Per la seva banda, el Responsable de Ciutat i Territori d'Anthesis Lavola, Nacho Guilera, aposta per la corresponsabilitat com a camí per arribar a la sostenibilitat del sector. "Cada cop els clients valoren més que els negocis siguin sostenibles". "La gent té ganes de ser partícips del canvi – afirma – però sovint la comoditat et fa triar l'opció més fàcil". La simplificació de processos i la integració del comerç de proximitat amb els sistemes d'e-commerce i repartiment suposen les principals necessitats del sector, que veu com la sostenibilitat penetra a tota la seva cadena de valor. "Cal centrar-se en tot el procés de venda i desplaçament", des del packaging a la recollida, conclou Guilera.
Catalunya-Xina a través dels ulls dels empresaris
La darrera sessió de la setmana de la internacionalització estarà dedicada als Mercats Dinàmics, amb el focus posat especialment en les relacions comercials i les possibilitats de creixement de l'empresa catalana a la Xina. El seminari comptarà amb la participació de veus autoritzades com la del Director General de Grífols Xina, Joan Cornella; el director general de Bodegas Torres Xina, Albert Fernàndez; el soci de Cuatrecasas Omar Puertas; i el membre de la Taula de Desenvolupament i Inversions Estrangeres de Sanghai, Dong Tao. Moderat per la directora de la Unitat de Negoci Internacional d'Acció Cristina Serradell, el seminari tractarà sobre la situació econòmica i empresarial a la Xina, els reptes que presenta el seu mercat o el desenvolupament tecnològic i científic i el seu paper en l'ecosistema corporatiu xinès.
Data: divendres 22 d'octubre
Hora: 9:30 - 11:30
Enllaç: https://www.accio.gencat.cat/ca/activitats/grans-actes/setmana-internacionalitzacio/2021/mercats-dinamics/