En essència, Pere Navarro, actual delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, és un polític vocacional amb ànima d’alcalde que vol integrar el Polígon a la trama urbana de Barcelona, enderrocant totes les barreres físiques i culturals que avui dia encara els separen.
Cal dir que “el Polígon” és una petita població industrial, de la qual cada dia entren i surten 20.000 treballadors, sense comptar els de Mercabarna, amb unes 145 empreses instal·lades en 4,7 milions de metres quadrats i un volum de negoci de 55,5 milions d'euros, segons dades del 2019. Això fa que sigui una de les majors àrees productives d'Espanya i constitueixi, juntament amb el Port, l’Aeroport i la Fira, un dels principals motors de Catalunya i la regió nord occidental euromediterrània. És a dir, d’aquella gran àrea econòmica i cultural que va somiar un altre gran alcalde, de nom Pasqual Maragall.
El Polígon de la Zona Franca és un barri unidimensional de caràcter industrial on la gent només hi va a treballar i que la major part dels barcelonins no han trepitjat mai. I això és el que Navarro vol canviar
Passa, però, que urbanísticament i socialment el Polígon de la Zona Franca és un barri unidimensional de caràcter industrial on la gent només hi va a treballar i que la major part dels barcelonins no han trepitjat mai. I això és el que Navarro vol canviar.
L’origen històric del Consorci se situa l’any 1916, quan va ser creat pel govern de l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona per promoure l'activitat econòmica a Barcelona i la zona de serveis logístics i econòmics del port. Al seu consell general, presidit per l’Alcaldessa de Barcelona, també hi són representats els principals agents econòmics del territori: la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball, els sindicats UGT i CCOO, Pimec, el Port de Barcelona i Renfe.
Actualment, dedica una gran energia en el desenvolupament dels sectors logístic, immobiliari, industrial i firal. Un conjunt d’activitats realment afectades per l’actual crisi derivada de la pandèmia que ja estaven experimentant certa necessitat de renovació en aquesta segona dècada del segle XXI.
Aquesta evidència, combinada amb el confinament que hem patit, han propiciat que Navarro i la directora general del Consorci, Blanca Sorigué, ell des de la cuina i ella des del menjador dels seus respectius domicilis, hagin construït un nou esdeveniment híbrid (físic i digital) realment trencador que tindrà lloc a Barcelona els propers dies 6, 7, 8 i 9 d’octubre.
El gran projecte
“Serà la primera bona notícia de la temporada!”, s’entusiasma el Delegat quan en parla. Efectivament serà una plataforma presencial i digital, molt més que un saló de fira i molt més que un congrés, que ha de servir per ensenyar i aprendre nous coneixements, crear noves relacions professionals i empresarials (altrament dit, fer networking) i trobar-se amb gent interessant amb la qual normalment no tens ocasió de quedar per telèfon en el dia a dia de la feina. “La gent, quan va al Trofeu Godó, passa més temps al village xerrant amb uns i altres que no pas a les graderies veient partits de tenis”, posa com a exemple.
Més que una fira, més que un congrés, més que unes jornades, més que un campionat internacional de tenis… més que un Club? “Bé, tampoc cal exagerar”, reconeix. La BNEW (Barcelona New Economy Week) serà una gran plataforma de negoci, un punt de trobada, una mena de plaça major adreçada a la indústria, les pimes, les grans corporacions, les administracions públiques, les institucions, els vivers d’empreses tecnològiques i les start ups que vulguin i puguin treballar en xarxa en els camps de la logística, la robòtica, la intel·ligència artificial, l’arquitectura, el real estate i les zones econòmiques (zones franques, parcs tecnològics, districtes d’innovació, regions, governs i agències de desenvolupament empresarial) de tot el món.
Una iniciativa que ja compta amb uns 400 speakers de tots els continents disposats a explicar experiències disruptives i a conduir entrevistes, debats i converses inspiracionals, des d’un seguit de platós ubicats en diferents edificis singulars de la xarxa urbana barcelonina: la Casa Llotja de Mar, la Casa Seat, l’Estació de França i l’edifici de la Telefònica a la plaça Catalunya, on aplegaran un públic presencial i un altre de no presencial, que podrà seguir remotament les activitats via streaming.
“Es tracta d’imbricar l'esdeveniment a la ciutat de Barcelona”, explica Navarro, convertint-lo en un espectacle que ja té el suport del Govern central, la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Mobile World Congress, el 22@ Network, CTecno, La Caixa, el Banco de Santander i molts altres". “Barcelona oferirà al món el seu talent, la seva hospitalitat i una oferta cultural, arquitectònica, gastronòmica i tecnològica realment remarcable…”, afegeix.
El projecte serà una realitat durant quatre dies d'un mes d’octubre que també pot canviar el món, o, si més no, certa manera de mirar-lo. Però com deia el protagonista d’Ozark, “les coses no passen perquè sí, passen perquè hi ha persones que fan coses que fan que les coses passin”.
El gran aprenentatge
Pere Navarro té els ulls clars i acostuma a mirar de cara. Nascut a Terrassa el desembre de 1959, és el fill únic dels propietaris d'una petita botiga d'electrodomèstics i, fins no fa gaire, ha estat un polític professional que s’ha hagut de guanyar totes i cadascuna de les nominacions per optar als diferents càrrecs que ha ocupat.
Va estudiar les primeres lletres (com es deia abans) a l'Institut Arraona Egara, que va prendre el nom de l'antiga denominació romana d’una població ubicada al barri de la Salut de Sabadell (Arraona), i del nom romà de Terrassa (Egara). Amb aquesta formulació onomàstica, tal vegada poc imaginativa però eficaç, els seus impulsors van evitar haver-se d’adaptar a la nomenclatura franquista de l’època, tot i que no van poder evitar als petits alumnes aquelles avorrides classes de Formación del Espíritu Nacional (FEN), de dubtosa eficàcia educativa, ni que la saviesa popular bategés el terreny amb el malnom de SabaTassa del Caudillo.
“Els nens anàvem a l’Arraona i les nenes a l’Egara”, recorda Navarro. I, com és natural, es trobaven a la sortida. “L'autèntica classe de política no era la FEN, sinó la classe de religió que donava un d'aquells esforçats capellans comunistes de l'època”. Unes classes que tenien poc de religioses, on el petit Pere va començar a obrir els ulls a la política i on, juntament amb els seus companys, va trobar prou munició dialèctica per fer trontollar les conviccions falangistes de l’esforçat professor de la Formación del Espíritu.
Així, doncs va començar un procés accelerat d'educació social i política que quan sortia de classe complementava ajudant a la botiga dels pares fins a l'hora de tancar, cosa que, sense saber-ho, li va procurar dues lliçons addicionals que no s’aprenen a l’escola: la del valor de l'esforç i la capacitat d’interpretar psicològicament els desitjos i necessitats de les persones que entren per la porta sense saber ben bé què volen.
De l'institut va passar a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, on va estudiar Biologia, sense presses, atès que ja li interessava més la política que no pas les diferències entre la meiosi i la mitosi. Eren anys de clandestinitat i repressió, en plena campanya per la llibertat d'expressió desfermada arrel la condemna d’Albert Boadella i els Joglars per l’estrena de La Torna.
Va ser justament aquell any 1977, quan encara era a l'institut i el terror causat per les darreres execucions del règim estremien el cor de la bona gent, que Navarro va entrar a militar al Partit Socialista Congrès, d’en Joan Reventós, del qual va ser un dels fundadors de la Joventut Socialista de Terrassa.
La fidelitat a les arrels
“Sempre he estat socialista”, reivindica un home de grans fidelitats, que es va casar amb l’Àngels quan tenia 22 anys i que mai ha estat designat per cap càrrec “sense haver-me’l de guanyar en competència amb algun altre company”. Com per exemple, quan l'any 2011 va haver de competir amb Miquel Iceta, Joan Ignasi Elena i Àngel Ros per ser primer secretari del PSC, o quan l'any 2012 va haver de guanyar unes primàries a Montse Tura per ser candidat socialista a la presidència de la Generalitat.
Manuel Royes, el seu predecessor a l'alcaldia de Terrassa i també a la Delegació del Consorci, tampoc el tenia com a favorit per succeir-lo, però no obstant això, va aconseguir ser alcalde “del seu poble” -una de les màximes satisfaccions que pot tenir un polític- durant 8 anys. Quatre de bons, entre 2002 i 2008, i quatre de dolents, durant la crisi del 2008 al 2012.
Navarro: “Sempre he estat socialista"
Servidor públic, amant de la política de proximitat, amable lector de llibres d'història i especialment de Stephen Zweig i el seu Món d'ahir, a Navarro també li agrada anar en moto (als 18 anys ja tenia una Ossa Koppa dos i mig), escoltar podcasts d’en Berto i en Buenafuente i anar pensant com s'ho farà per recosir la Zona Franca a la trama urbana de Barcelona per evitar que a partir de mitja tarda continuï sent el barri fantasma que ocupa un 6% de la superfície de la ciutat de Barcelona.
D’idees, segur que no li’n faltaran.
-
El Consorci vol ser una eina d’activitat econòmica i desenvolupament empresarial. La capacitat executiva de l’entitat recau sobre la figura del Conseller Delegat de l’Estat, juntament amb un òrgan de govern.
-
Durant la pandemia DFactury va fabricar 400 respiradors d'emergència.
-
Un segon projecte és el Dfactory 4.0. Volem que sigui un hub tecnològic amb diferents fases de creixement i amb una inversió inicial de 17 milions d’euros per desenvolupar noves produccions tecnològiques en el món de la manufactura avançada, la digitalització, la robòtica, l’internet de les coses, el blockchain i altres projectes de l’economia 4.0. Un ecosistema que ha de dinamitzar aquesta nova economia i oferir un entorn favorable a la creació de nous projectes.
-
Del 6 al 9 d'octubre se celebrarà un esdeveniment híbrid (presencial, digitek) sota el nom de Bnew (new economy week)
-
Prestacions a platos (espectacle) a Casa Seat, edifici Telefònica, Correus i estació de França)
-
Red, logística, ecommerce, digital 5.0, free zones
-
Lloc de trobada (Conde de Godó)
-
Projecte social
-
Ser la primera bona notícia de l’any