Fa uns dies es va publicar l’informe anual sobre la indústria a Catalunya 2020, on es constatava novament el pes destacat de la indústria catalana, en el conjunt de l’Estat i la UE, atès que aporta el 19,8% del VAB, una xifra propera al 19,4% que té la indústria en el conjunt de la UE27, i representa l’1,9% del total de la indústria Europea. Una força industrial, amb una important capacitat exportadora, que ejecta el 61% del total de la inversió en innovació realitzada a Catalunya, una xifra significativa però insuficient, atès que no pot amargar que si bé les empreses catalanes representen l’1,9% de la indústria de la UE27 només "concentren l’1,0% de la despesa interna en R+D".
La innovació a casa nostra segueix essent l’assignatura pendent, situar-nos per sota de la mitjana de la UE en un sector tan cabdal com és la indústria és una notícia que, no per coneguda, no deixa de ser preocupant, especialment al comprovar que la UE no presenta bons ratis en comparar-nos amb els Estats Units o la Xina. Serveixi com a exemple l’informe realitzat pel Banc Europeu d'Inversió (BEI), encarregat per la Comissió Europea, en el que, amb el títol Artificial intelligence, blockchain and the future of Europe: How disruptive technologies create opportunities for a green and digital economy, s’explicita que la Unió haurà de mobilitzar, anualment, uns 10.000 milions d'euros, ara sols inverteix uns 1.750 milions, per no quedar-se despenjat dels Estats Units i la Xina en dos camps de recerca e innovació amb un gran impacte sobre el desenvolupament industrial.
La importància de la Intel·ligència Artificial (IA) per la industria 4.0 i pel desenvolupament social i econòmic, és quelcom notori i reconegut arreu
La importància de la Intel·ligència Artificial (IA) per la industria 4.0 i pel desenvolupament social i econòmic, és quelcom notori i reconegut arreu, no envà no hi ha dia que en la premsa no es publiqui alguna notícia, directa o indirecta, sobre les creixents aplicacions o avenços de la mateixa. La seva utilització, cada cop més generalitzada, porta sovint a qüestionar-se si realment les màquines que la incorporen o els software que prenen decisions, o condicionen les nostres accions, podran substituir els humans en les tasques que realitzem en el nostre dia a dia. La realitat és que si albirem l’entorn sense prejudicis, les màquines dotades d'intel·ligència artificial hi són omnipresents. La pregunta és quins són els seus límits i si realment podem considerar-les intel·ligents.
La qüestió sobre els límits i el nivell que la intel·ligència artificial pot assolir genera controvèrsia en tots els debats. Ara bé, la realitat és que si apliquéssim el test de Turing, la majoria de les màquines que l’incorporen es considerarien intel·ligents, atès que per a Turing la IA es manifesta quan no som capaços de distingir si les respostes o accions són fetes per un ésser humà o un programari. Potser per aquesta raó, actualment, el test de Turing no s'utilitza, no es considera vàlid, pels desenvolupadors de la intel·ligència artificial, ja que consideren que les seves creacions estan lluny de poder actuar com a persones en el sentit ple de la paraula persona.
La intel·ligència artificial és una de les tecnologies disruptives i transversals més importants del nostre temps, amb un impacte enorme en la indústria en particular i l'economia i la societat
Més enllà de matisos, o d’aquells aspectes difusos de fons, pots dubtes hi ha que la Intel·ligència Artificial si bé facilita, i facilitarà, la resolució de moltes complexitats. La possibilitat que les màquines sobrepassin la intel·ligència humana, avui per avui, sembla un fet molt llunyà, malgrat que els humans tenim la capacitat per dissenyar i construir estris intel·ligents, material o immaterials, que superen als humans en camps específics considerats d’activitat intel·lectiva, no podem oblidar que els algorismes i processadors que la implementen són capaços de processar amb rapidesa gran quantitat d’informació però a hores d’ara no saben afrontar allò que és desconegut. Ara bé, la intel·ligència artificial és una de les tecnologies disruptives i transversal més importants del nostre temps, amb un impacte enorme en la indústria en particular i l'economia i la societat en general. De fet en l’esmentat informe del BEI s'indica que, les regions que es quedin enrere en la carrera de la Intel·ligència Artificial "probablement veuran disminuïdes les seves quotes de mercat mundials tant en sectors industrials, com en les finances i el comerç electrònic".
L’informe del BEI evidencia que la majoria dels països de la Unió cal que despertin de la somnolència que possibilita ignorar la realitat, i l’albada, tot endinsant-nos en la decadència i assumeixin, sense més dilacions, que les inversions en R+D+i de base tecnològica tenen una enorme capacitat transformadora en tots els camps. No sols són importants per canviar el model productiu, també per millorar la salut, per la lluita contra el canvi climàtic i fer possible els objectius de desenvolupament sostenible atès que els smart products, reforçats per les sinergies generades per la IA el IoT i el 5G, esdevindran claus per ajudar a variar els hàbits poc sostenibles que caracteritzen les interaccions i els processos actuals. Un aspecte que sí ha entès la Xina, la qual dedicà al 2019 a R+D+i un 2,23% del seu PIB, i abans de la pandèmia ja executava un 72,9% de total mundial en inversió en IA.
Tornant al principi, a l’informe sobre la indústria catalana, cal assumir que, tot recordant la manca crònica de recursos financers que sofreix Catalunya desde fa anys, no s’estan fent bé les coses, no es pot seguir sense aprofitar les oportunitats tecnològiques. Les eines que la Generalitat va posar en marxa fa dècades per ajudar a la internacionalització, la innovació i la competitivitat de les empreses, han quedat obsoletes al igual que les polítiques industrials. La realitat és que no s’han sabut adaptar als nous requeriments propis de la tecno-societat i dels mercats globals. Ara hem de fugir de la màxima que "el millor és no fer res i deixar que el mercat decideixi".
Catalunya necessita instruments propis del tercer mil·lenni i actuacions encaminades a què ens instal·lem en un flux continu de col·laboració entre els centres de recerca i les empreses, en fer realitat la col·laboració publica privada convertint-se la Generalitat en tractor de la innovació, en la creació de grups de recerca i innovació en el si de les empreses per facilitar el sorgiment de propostes competitives. És hora també, per apostar decididament per l'emprenedoria i la recerca industrial de base tecnològica, prestant especial atenció a aquelles iniciatives més capdavanteres, tot tenint cura que les pimes no quedin fora de la batalla de la competitivitat global. Es coneixen els reptes i com abordar-los, el pla Europeu Next Generation aporta els recursos requerits, en la meva opinió sols falta deixar de mirar el passat i els privilegis propis i posar-se a treballar per futur, que ja es present, de tots.