La felicitat s'hedera o es construeix? Segons Martin Seligman, un dels pares de la psicologia positiva, un 50% de la nostra felicitat depèn dels gens, un 10% és circumstancial (salut, relacions, feina...) i un 40% és intencional, és a dir, depèn de les nostres accions. Aquesta branca de la psicologia estudia la manera de potenciar aquest 40% "entrenant la positivitat com si es tractés d'un esport". Una gran impulsora d'aquest corrent és l'Andrea Vilallonga, qui va aprofitar l'escenari de la Barcelona New Economy Week per practicar el que ella anomena activisme positiu.
La tedtalker Andrea Vilallonga ha escrit dos llibres -Mírate i Enamórate-, i ha impartit centenars de conferències envers la imatge, l'expressió i l'actitud. Creu que la positivitat pot facilitar-nos la vida a nosaltres i al nostre entorn personal i professional, però és important que vagi alineada amb l'autenticitat d'un mateix. "La teva actitud i la teva imatge han de ser coherents amb el que tu vols que es percebi. Que et vegis al mirall, et reconeguis i t'agradis", explica.
Andrea Vilallonga: "La teva actitud i la teva imatge han de ser coherents amb el que tu vols que es percebi. Que et vegis al mirall, et reconeguis i t'agradis"
Com reacciones quan estàs a un embús?
Vilallonga utilitza un embús a la carretera com a escenari per a il·lustrar la tipologia emocional de les persones. La seva reacció davant d'una dificultat quotidiana com un embús determina si són negatius, positius, optimistes, pessimistes o realistes.
Curiosament, els negatius i els optimistes tenen molt en comú: no són proactius perquè creuen que és l'univers qui ha posat totes les coses a favor o en contra seu
Curiosament, els negatius i els optimistes tenen molt en comú: no són proactius perquè creuen que és l'univers qui ha posat totes les coses a favor o en contra seu i, per tant, no tenen cap responsabilitat sobre les coses que passen. Mentre els negatius estan instal·lats en la queixa, els optimistes creuen que tot acabarà sortint bé, només cal esperar i gaudir d'aquesta espera. Per tant, en un embús, el negatiu diria frases com "sempre em passa a mi. Ara m'estaré tres hores aquí aturat. Quina pèrdua de temps..."; mentre que la reacció de l'optimista seria la d'aprofitar el moment i cantar o escoltar la ràdio.
Segons Villalonga, els pessimistes fan un pas més: "no creuen que tot està maquinat, però tenen la certesa que tot sortirà malament". Per tant, davant de l'embús el pessimista diria: "No arribarem a temps" o "seran quatre hores i mitja com a poc". La part bona de tenir un pessimista a prop: detecten amb facilitat què pot sortir malament i, per tant, ajuden a fer plans B.
I el realista? Ajusta les seves expectatives a les dades del moment. Es limiten a fer allò que és possible. "Són inamovibles, no es qüestionen els estàndards ni repten a l'impossible", explica. Per tant, en un embús, agafaran el Google Maps i verificaran el temps d'espera, buscaran els motius i calcularan la benzina disponible.
La tedtalker avisa que ens podem veure reflectits a nosaltres i al nostre entorn a més d'una tipologia perquè "som una o una altra depenent de l'estat, de l'entorn, del dia i de les circumstàncies". Saber en quin estat ens trobem pot ajudar a l'hora de posar en marxa les eines de la positivitat.
El vestit de truita de riu
Vilallonga proposa una sèrie de tips per a entrenar la positivitat, com posar data de caducitat a les emocions negatives, somriure més o acceptar els compliments. Alguns dels seus consells tenen a veure amb la mirada -enfocar-nos en el que és positiu- i d'altres amb el parlar: com ens parlem a nosaltres mateixos o les conseqüències de recrear-se en les misèries quan parlem amb els altres.
Andrea Vilallonga: "Si esperes quelcom a canvi, no ho facis"
Més consells: dedicar un temps a fer allò que ens agrada o posar-se el vestit de truita de riu (traje de trucha). És a dir, tenir una actitud genuïna amb què els comentaris negatius ens rellisquin pel cos. Entendre l'amabilitat des d'una perspectiva altruista és una altra manera d'entrenar la positivitat i d'evitar la frustració. "Si esperes quelcom a canvi, no ho facis", aconsella Vilallonga, i afegeix: "Què faràs avui per a ser feliç?".