L’etiquetatge en castellà es troba perfectament protegit per centenars de normes. Ara bé, el dret dels catalanoparlants a la informació dels productes en la seva llengua es troba únicament salvaguardat pel Codi de consum de Catalunya de l’any 2010. Un informe de la Plataforma per la Llengua constata que "les normes que imposen el castellà es compleixen molt més que el Codi de consum".
Així doncs, el 82,4% dels productes de marca pròpia dels supermercats es troben escrits en castellà, mentre que tan sols un 32,4% dels productes que estan obligats a etiquetar en català (els no alimentaris) compleixen la llei. Tanmateix, malgrat la inferioritat clara del català, les dades no són negatives del tot tenint en compte que l’Agència Catalana de Consum no és estricta en el compliment de la llei a l’hora de protegir el català en l’etiquetatge.
Una de les dades més sorprenents de l’estudi és que les marques pròpies dels supermercats respecten més el català en els productes alimentaris que en els no alimentaris, on tenen l’obligació d’etiquetar. En concret, un 40% dels productes alimentaris incorporen el català, davant del 32,4% dels productes no alimentaris.
El vet espanyol
El Codi de consum preveia originalment que tots els productes havien d’estar etiquetats en català, però un reglament europeu posterior va establir que, en els productes alimentaris, les autoritats només podien exigir llengües oficials de la Unió Europea. Com que els partits espanyols veten l’oficialitat del català a Europa, l’efectivitat del Codi de consum s'ha limitat als productes no alimentaris alhora que el castellà és obligatori en tots els productes.
Malgrat la desigualtat legal i la manca de supervisió institucional, la presència notable del català en l’etiquetatge sembla indicar que l’ús de la llengua es percep com un element de qualitat o proximitat i que té un segment de mercat important. El fet que els productes alimentaris usin més el català que els no alimentaris tot i que no tinguin l’obligació de fer-ho, reforça la idea que els aliments generen un vincle afectiu més fort que els altres productes.
En aquesta línia, l’informe es planteja el compliment que es podria esperar d’altres regulacions si no es fessin complir. Quin grau de compliment tindria la normativa ambiental? I la laboral? Les dades s'han recopilat durant l’octubre i el novembre de 2017 a Barcelona, el Vallès, Girona i Tarragona. Els supermercats estudiats són els que l’any 2016 van tenir grups de distribució superiors a un 0,5% de quota de superfície, que alhora representaven el 95,74% de la superfície total dels establiments minoristes.
Els supermercats que sí compleixen
Els supermercats presenten diferències importants en la presència del català i el compliment de la llei. Casa Ametller, la Sirena i Condis són els més respectuosos amb el catalanoparlants, amb un 100% dels productes etiquetats en la seva llengua, seguits de prop per Bon Preu, Esclat i Eroski, que ho tenen pràcticament tot en català i no l’inclouen només en alguns productes de centrals que no ofereixen directament el nom corporatiu del supermercat, però que a la pràctica són l’alternativa d’origen generalista.
En canvi, altres marques mostren "una manca de respecte absoluta" pels parlants de català i la legislació que els protegeix: Mercadona, Carrefour, Alcampo, Dia, Lidl, El Corte Inglés, Aldi, DUSA i FACSA no tenen gairebé res en català. En una situació d'entremig trobem grups com Consum, Sorli Discau i Suma, que incorporen el català de "manera desigual, i sovint testimonial".
Una de les qüestions que l’estudi planteja és per què les empreses que compleixen les obligacions legals en matèria de llengua toleren la competència deslleial de les que no ho fan. Per això, la Plataforma per la Llengua es pregunta: "Com pot ser que alguns dels supermercats complidors comparteixin associació patronal amb incomplidors i no els demanin que compleixin el que ells ja assumeixen?"
Por al boicot?
L’informe també planteja una possibilitat inquietant: la negativa de moltes empreses a complir la legislació catalana pot ser provocada pel temor de patir boicots en molts indrets de l’Estat espanyol si etiqueten en català, malgrat que també ho facin en castellà. En definitiva, s'assumeix que capes importants de la població espanyola tindrien "actituds xenòfobes envers la llengua catalana i no tolerarien veure-la escrita en un producte".
Això explicaria, en part, que alguns supermercats argumentin que no etiqueten en català (o que deixaran de fer-ho, com ha fet el Grup Consum) perquè no volen duplicar els productes a l’hora de vendre fora dels territoris de llengua catalana, tot i que tenen la possibilitat de fer productes multilingües amb una sola línia de distribució, com molts ja fan de fet per a tota la península ibèrica en portuguès i en castellà (però no en català).
D'aquesta manera, la Plataforma per la Llengua considera "inacceptable", en cas que es confirmi aquesta hipòtesi, que aquestes cadenes de supermercats vulnerin els drets dels catalanoparlants al territori on el català és la llengua pròpia per a "acontentar les actituds intolerants i xenòfobes d’una part de la població espanyola".