Empresa

El 'Top Manta' amplia el catàleg

Veïns i comerciants lamenten que la falta de voluntat política de l'Ajuntament de Barcelona per acabar amb el problema està provocant un "efecte contagi" amb més i diversa venda il·legal

- PGF

Ha passat un any des que veïns i comerciants van crear la Plataforma Afectats pel Top Manta. 365 dies després, les més de 500 organitzacions representades han tornat a aixecar la veu aquest dimecres contra un problema enquistat. “És inconcebible la manca de voluntat política de l’Ajuntament de Barcelona per resoldre el Top Manta”, ha assegurat Fermín Villar, president de la Plataforma i d’Amics de la Rambla. Al seu costat, una quinzena de representants de la resta de signants assentien amb el cap. “Igual que l’Ajuntament parla amb claredat d’activitat turística il·legal, volem que faci el mateix amb la venda il·legal a la via pública”, ha comparat Villar.

Un problema que s’estén

Tot i reconèixer que les actuacions han augmentat fins a intervenir més d’un milió de productes l’any 2016, amb 19 entrades a magatzems clandestins o 16 detinguts; veïns i comerciants asseguren que el problema no només no se soluciona, sinó que s’està estenent. Villar assegura que s’està produint “un efecte contagi” per la poca combativitat contra la venda ambulant il·legal. “Hi ha molt més producte, més llocs on es ven i nous col·lectius que hi operen. La política actual ha estat insuficient i ha provocat que s’escampi el problema”, ha resumit.

Si fa un any el Passeig Joan de Borbó era un punt calent d’activitat del Top Manta durant tot el dia, ara almenys durant unes hores cada dia s’ha pogut controlar amb la presència constant d’una furgoneta dels Mossos d’Esquadra d’acord amb l’Autoritat Portuària. “Però l’activitat es trasllada a l’altra banda del passeig, que depèn de la Guàrdia Urbana”, matisa Villar. De fet, quan marxen els Mossos la banda del port del Passeig torna a omplir-se de manters. “Si volen poden treure la pols al producte perquè saben que no els mouran”, denuncia.

Un grup de manters al Passeig Joan de Borbó de Barcelona aquest dimecres | PGF

La Plataforma d’Afectats pel Top Manta assegura que l’activitat de venda ambulant il·legal s’ha estès de forma notòria a espais com el Parc Güell, la platja de la Barceloneta o el Parc de la Ciutadella. Una activitat que s’ha estès a “més col·lectius a banda dels subsaharians”. A banda dels productes tradicionals, l’activitat il·legal es multiplica amb la venda de menjar o begudes a les platges “preparades en pisos sense cap control sanitari o amb gel amagat a les papereres”.

Un perjudici evident

Els arguments de denúncia sobre el Top Manta són coneguts, especialment els greuges cap als comerciants. La venda d’aquests productes amenaça la viabilitat dels comerços legals, provocant “evasió fiscal, falta de contribució a la Seguretat Social o pèrdua d’ocupació”. Per no parlar del dany que provoquen les còpies en la propietat intel·lectual i industrial.

Des de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta, però, insisteixen que tolerar-lo també és un greuge “a qualsevol entitat que vol fer una activitat a la via pública”. Si qualsevol associació requereix uns permisos per ocupar algun carrer, “per què està permès ocupar-lo així pel Top Manta?”, es pregunta retòricament Fermín Villar.

 

Read more!

 

Solucions, a l’administració

Les entitats signants del manifest apunten cap a tots els nivells de l’administració i troben “poca cosa” la darrera campanya engegada per la Generalitat. Segons Villar, les reunions dutes a terme fins ara, organitzades pel Síndic de Greuges i que ell mateix ha suspès per ineficaces, “només han servit per decidir la tirita que ha de tapar l’hemorràgia que ens tallarà la cama”.

Sigui com sigui, veïns i comerciants assenyalen amb més insistència l’actuació del govern municipal. “Ada Colau ha amagat el cap sota l’ala amb aquest tema”, ha lamentat Villar. “Ha destinat 800.000 euros per 54 places de reinserció de manters”, ha recordat. Uns 15.000 euros per persona, xifra “ridícula” però que al seu entendre demostra que “quan interessa hi ha diners, falta voluntat política”.

Sigui com sigui, insisteixen que “no és la nostra feina proposar solucions, el que hem de fer és exigir a les administracions el compliment de les lleis existents igual que ells fan amb nosaltres”. Al capdavall, conclou Villar, “una taula de més en una terrassa o tancar una hora més tard té sanció assegurada”. De les gairebé 80.000 denúncies per venda no autoritzades fetes el 2016, l’Institut Municipal d’Hisenda només n’ha pogut cobrar una mitjana del 0,1%.