“El més determinant per resoldre problemes és tenir l’actitud de voler-ho fer”. El director de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, Ignasi Carreras, resumeix d’aquesta manera el punt de partida per buscar solucions als reptes més complexos de la societat. Ho ha fet en l’obertura aquest dimarts de la 10a Jornada Anual de l’entitat, on la intenció ha estat compartir idees i experiències per avançar en aquest sentit. Un auditori ple de gent provinent de diversos àmbits i sectors, però amb un compromís comú: que anar cada dia a treballar tingui un sentit.
Al capdavall, la innovació social representa el resultat de l’intercanvi d’idees entre actors de diferents àrees. La suma de sector públic, privat, organitzacions sense ànim de lucre i emprenedors és el que ha de permetre una innovació que es tradueixi en una millora social.
El sentit
“La majoria d’organitzacions saben el que fan, moltes saben com ho fan, però n’hi ha moltes menys que sàpiguen per què ho fan”, assegura Josep M. Lozano, professor i investigador de l’Institut d’Innovació Social d’Esade. L’autèntic risc, doncs, és que “el què i el com ens facin oblidar el per què”, que segons Lozano hauria de ser sempre “social”. Al seu entendre, l’autèntica divisió actual és “entre les organitzacions que es resignen a que la societat segueixi igual i les que no s’hi resignen”.
Tot i l’evident necessitat que cada organització es preocupi per assolir l’èxit i evitar el fracàs, el professor d’Esade insisteix que més enllà d’això “hem de veure el propòsit del que fem. Les persones i organitzacions no només necessitem objectius, també un sentit”. Per tant, diu, “hem de veure com les organitzacions cuiden el seu per què sense donar-lo per suposat”.
Carreras: “El més determinant per resoldre problemes és tenir l’actitud de voler-ho fer”
Lozano lamenta que sovint les organitzacions “maltracten o obliden el per què personal”. Quan s’intenta consolar algú preocupat per la seva tasca amb la frase “és només una feina”, això implica que “segur que allà no es dissenya el futur ni es canviaran les coses”. Per Lozano, “si no tenim una resposta satisfactòria al per què sóc aquí quan arribem a la feina, només viurem angoixats amb el què i el com”.
El director de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, Ignasi Carreras | Cedida
Les bases del canvi
“Establir noves relacions i veure nous punts de vista és clau en la innovació social perquè sigui fructífera”, assenyala l’exdirector del MaRs Solutions Lab, Joeri van den Steenhoven. Ara bé, només amb les bones intencions no n’hi ha prou. Van den Steenhoven insisteix que cal adaptar la manera de treballar a una forma que permeti trobar aquest canvi.
Això implica “entendre el problema que vols resoldre, crear un espai per a l’experimentació i un per al seu desenvolupament”. Normalment, assenyala, “definim els problemes des de la nostra òptica, però hem de començar a mirar-los des del punt de vista de l’usuari”.
Lozano: “Les organitzacions es divideixen entre les que es resignen a que la societat segueixi igual i les que no s’hi resignen”
Per Ignasi Carreras, són diversos els elements que ens poden ajudar a tenir més impacte social en el dia a dia. El primer és l’oportunitat. “N’hi ha moltes. Quan tens un per què molt clar es genera la capacitat de crear un equip i recursos per dur-lo a terme”. Així doncs, convida a identificar iniciatives que permetin realitzar-les. “Observar, plantejar, decidir i actuar”.
Alhora, recorda que difícilment produirem cap canvi sense sacsejar l’organització. “Has de reclutar gent diferent per fer coses diferents”, persones que qüestionin el que s’ha fet sempre. “Recompensa l’èxit i el fracàs, però penalitza la inacció”, afegeix Carreras.
Tot plegat en un món molt pendent dels influencers. “Tenim moltes eines per ser influents i la primera de totes és el coneixement. Des d’aquí hem d’influir i fomentar valors”, encoratja el responsable de l’Institut d’Innovació Social d’Esade.
Com són les organitzacions innovadores?
Amira Bliss és la directora associada de The Rockefeller Foundation. Amb 140 anys d’història, és una de les entitats filantropes de més recorregut als Estats Units i sempre donant suport a les organitzacions innovadores. “Tenim la intenció d’utilitzar la innovació com a eina de transformació”, proclama d’entrada.
Un dels principals reptes, però, és com aconseguir mantenir viva la flama de la innovació al llarg del temps. Bliss assegura que les organitzacions que ho aconsegueixen reuneixen característiques com disposar d’una cultura de la curiositat. “Això comença pel disseny de l’oficina, que sigui oberta i flexible, sense llocs de treball fixos facilitant la interrelació”.
Amira Bliss és la directora associada de The Rockefeller Foundation | Cedida
Alhora, els seus límits han de ser “porosos, que permetin tractar amb gent de fora”. Sobre la diversitat de l’equip, Bliss destaca que “va més enllà del gènere, ha de ser també d’edat, de raça o d’habilitats”. I tot plegat tenint recursos preparats. “Una bona distribució pot ser un 70% al programa habitual, un 20% a la innovació en àrees adjacents i un 10% per a innovació radical”.
Qui ho paga?
Precisament la qüestió financera segueix sent un dels reptes pendents de la innovació social. Per Lisa Hehenberger, professora del Departament de Direcció General i Estratègia d’Esade, acostuma a ser factible “aconseguir diners per projectes que s’estan executant, però costa finançar els costos de base”. La paradoxa, assenyala, és que “ningú qüestiona que les empreses privades tinguin aquestes despeses, però com pot una organització social treballar de forma professional sense invertir en els costos estructurals?”
Bliss: “La diversitat va més enllà del gènere; ha de ser també d’edat, de raça o d’habilitats”
En aquest sentit, Hehenberg reivindica que “en lloc de donar un subsidi a curt termini cal pensar en un finançament sostenible”. Tot plegat en un moment on s’espera que dues tendències puguin acabar convergint: la filantropia i la inversió d’impacte en projectes d’emprenedoria social. “A Europa hi ha mercats madurs com el Regne Unit, Suècia, Alemanya o França; però sobretot a l’est del continent encara tenen poca resposta”.
Per tot plegat, la professora d’Esade remarca les recomanacions de la Comissió Europea per millorar el finançament de projectes d’innovació social, que passen bàsicament per millorar la capacitat de connectar les empreses socials amb les entitats que els poden finançar. “Han de poder trobar i atreure aquesta gent”, insisteix Hehenberg.
Alhora, cal ampliar la base dels interessats a invertir en aquest camp. “A vegades els assessors financers ni tan sols donen aquesta opció d’inversió”, lamenta. Finalment, diu Hehenberg, “cal encoratjar més fons públics que mobilitzin fons privats”.