Deia John F. Kennedy que pels xinesos la paraula crisi també volia dir oportunitat. Més enllà de la mentida benintencionada, sí que és cert que els períodes de recessió solen anar acompanyats del creixement de certes indústries que responen a la perfecció a les noves necessitats. És el cas dels trasters, un negoci fort i consolidat als països anglosaxons, però una opció minoritària a mercats com l’espanyol fins no fa tant. Les coses, però, han canviat. Segons Bluespace, el sector va créixer un 300% entre el 2010 i el 2015. No és casual que aquest impuls arribés just en el moment en què els metres quadrats per residència comprada o llogada van baixar.
“No podem negar que la crisi va jugar a favor del sector; moltes famílies van haver de traslladar-se de cases grans a pisos més petits, d’altres van haver de tornar a casa dels pares i molts van marxar a viure a altres països”, explica Álex Corbacho, director de l’empresa Boxmotions, que en aquests anys ha viscut creixements anuals d’entre el 5% i el 10%. Circumstàncies que fan del traster una necessitat, però que obliguen a les companyies a adaptar el servei a les situacions individuals de cada client. “La gent que torna amb els pares deixa fins i tot els mobles, esperant el moment de tornar a marxar; mentre que la resta de perfils solen desar tot el que és innecessari pel dia a dia i fan un ús més intensiu del traster”.
El sector dels trasters va créixer un 300% entre el 2010 i el 2015
Coincideix en l’anàlisi el CEO de Mister Traster, Álvaro Juncadella, que afegeix un factor cultural per entendre el creixement del sector. “Al fet de tenir un mercat amb pisos més petits i més cars que abans s’hi suma el fet d’estar en una societat del consum, on tenim la tendència d’acumular més i més coses”, argumenta. Tot i això, Juncadella no considera que la crisi hagi estat la panacea per a les empreses de lloguer de trasters. “Quan vam començar el 2006, llogàvem espais d’uns cinc metres de mitjana; més tard va baixar a més de la meitat i a preus més econòmics”.
A canvi, el nombre de clients s’ha multiplicat en els darrers anys, el que Juncadella considera un “creixement orgànic” que ha arribat a perfils que veuen en els trasters una solució molt bona per tenir una habitació fora de casa. “Diferenciem dos tipus de consumidor: el que necessita un traster de forma puntual -per obres, trasllats temporals o divorcis, per exemple- i que utilitza l’espai entre un i tres mesos; i els que el lloguen de forma permanent i l’utilitzen per recollir les bicicletes el cap de setmana o fer el canvi de roba a l’estiu i l’hivern, per exemple”.
Tot i el creixement dels darrers, anys, el sector a Espanya segueix lluny de les xifres dels països anglosaxons. Als Estats Units existeix un centre de trasters per cada 2.000 habitants, mentre que aquí n’hi ha un per cada 100.000. “Ells són els inventors d’aquest mercat i ens porten 10 anys d’avantatge. A més, a Europa el lloguer de traster encara és un fenomen gairebé exclusiu de les ciutats”, indica Juncadella.
Corbacho: "La crisi va jugar a favor del sector; moltes famílies van haver de traslladar-se de cases grans a pisos més petits"
El repte de la innovació
El model dels operadors del sector és similar: comprar grans edificis on poder habilitar espais d’emmagatzematge. Així doncs, com diferenciar-se de la competència? A Boxmotions van veure una oportunitat en la tecnologia. “El nostre negoci té tres inconvenients bàsics: la necessitat d’organitzar el transport, calcular l’espai a utilitzar i tenir un inventari del que hi tens guardat; nosaltres intentem resoldre totes tres qüestions amb un gestor del servei a través del núvol”. L’empresa ofereix als seus clients un catàleg online amb tots els seus objectes fotografiats, de manera que se’ls poden descarregar per rebre’ls físicament allà on calgui. “És igual si és a Londres, Berlín... som molt flexibles”.
De la mateixa manera, el client pot pujar nous elements al traster sense preocupar-se pel trasllat, que corre a càrrec de la mateixa companyia. Aquesta gestió virtual del servei redueix al mínim les visites a l’habitació física. Al mateix temps, elimina una de les grans traves per la seva contractació. I és que, segons els estudis sobre el mercat, els consumidors desestimen el lloguer si el traster es troba a més de set minuts en cotxe de la seva residència.
Empreses
En el seu creixement, el sector dels trasters també ha captat a empreses amb necessitats d’emmagatzematge fora dels seus locals. En l’actualitat, el 70% dels clients del mercat són particulars, per un 30% de companyies i autònoms. Tot i això, aquests últims reclamen espais molt més grans. Mister Traster ha estat una de la firmes que més s’ha dirigit al servei dels professionals. “La clau és diferenciar-nos a través de serveis accessoris. Tenim edificis ben connectats amb les principals artèries de Barcelona i oferim zones de coworking amb Wi-Fi perquè maximitzin el seu temps durant les visites”, explica Juncadella. L’empresa també permet que el llogater estableixi la direcció del traster com a punt de recepció de les seves compres online.
Els consumidors desestimen el lloguer si el traster es troba a més de set minuts en cotxe de la seva residència
“La clau per captar empreses i autònoms és l’adaptació de l’espai i la flexibilitat del servei. Potser només volen guarda estoc o eines, però també tenim multinacionals que lloguen desenes de trasters per enviar els materials que necessitaran els seus comercials i d’altres que cada poc temps necessiten canviar l’espai disponible”, conclou.
L’ampliació de l’espectre de clients ha fet que el lloguer de traster passi de ser una solució puntual en temps de crisi a un servei normalitzat per a qui necessita un espai d’emmagatzematge fora de l’habitatge.