Xavier Vilajoana, el capità que vol ser 'presi'

El precandidat és promotor immobiliari, soci de LactApp i exjugador del futbol base del Barça

Xavi Vilajoana és promotor immobiliari i soci de LactApp Xavi Vilajoana és promotor immobiliari i soci de LactApp

Nascut a Barcelona l'any 1973, Xavier Vilajoana presenta un currículum contra el qual és difícil competir. Amb una gran preparació acadèmica que inclou quatre llicenciatures universitàries: enginyeria industrial i informàtica, econòmiques i humanitats; una diplomatura en ADE i el PDG de l'IESE. Ha estat futbolista professional a l'Hospila Grama, també ha jugat al futbol base del Barça, arribant a competir a Divisió d’Honor amb el Juvenil del Barça i al Barça C.

Va canviar el futbol 11 pel futsal, arribant a ser el capità del primer equip del Barça i va formar part de la selecció universitària espanyola amb la qual va jugar el Campionat del Món Universitari l'any 1998. Encara hi ha una cosa més, la llotja del Camp Nou va ser el seu particular jardí d’infància ja que quan només tenia cinc anys, el seu pare va formar part de la primera directiva de Núñez. Va ser directiu durant 18 anys.

Vilajoana és el CEO d'un grup promotor immobiliari i un dels socis de LactApp

Actualment, es guanya la vida com a CEO i administrador únic del grup promotor immobiliari Grupo Euroconstruc, que quasi ha duplicat la seva facturació entre el 2015 i el 2019. Ha desenvolupat projectes de construcció a Catalunya, Madrid, Canàries, Marroc, els Estats Units i el Brasil, tant en matèria d'habitatges com d'hotels. També és un dels socis de LactApp, una app que resol més de 100.000 dubtes a la setmana sobre la lactància i la maternitat.

La primera experiència com a directiu del Barça va ser el 2003 quan va formar part de la primera directiva de Laporta. Va dimitir amb la marxa de Rosell. La segona és el 2015 amb l'inici de mandat de Bartomeu com a president. Es fa càrrec de La Masia i també del futbol sala. Més tard, també va afegir el Barça i el futbol femení entre els seus àmbits de responsabilitat.

Més o menys que un grup 

Va formar un grup més o menys cohesionat amb altres membres que es van estrenar el 2015 a la directiva de Bartomeu, entre els quals hi podem trobar María Teixidor, Emili Rousaud, Enrique Tombas i Oriol Tomás. Un membre d'aquest grup explica que alguns d’ells es reunien al marge de la resta de directius per parlar dels temes de més actualitat del Club. Inicialment, sense ànim de constituir un corrent dins la directiva.

Ara bé, aquest és el grup des del qual s'acaba gestant el cop contra Bartomeu i que comença a agafar forma un cop es desactiva la opció de la candidatura de Cardoner per succeir-lo. El motiu de la renúncia del vicepresident que implica via lliure per a Emili Rousaud és un misteri. Les raons per les quals és Rousaud qui agafa la iniciativa i no un altre membre del grup és un altre misteri.

Més info: Toni Freixa, el genet solitari barallat amb quasi tothom

Des de fora, sembla una decisió estranya que des d’una vocalia amb poques responsabilitats es passi a encapçalar el nou lideratge electoral de la directiva. Bona part de l’entorn barcelonista -afí i opositor- veia a Vilajoana com el successor natural de Bartomeu, una aposta que podia resultar guanyadora anant de la mà de Cardoner. Que el vicepresident anunciés que no es presentava a presidir el Club no va ser suficient perquè ell també renunciés.

La sorpresa

La realitat és que en el grup del qual parlàvem abans va sorprendre força que Vilajoana no presentés la seva dimissió com sí ho van fer Rousaud, Tombas i Teixidor (juntament amb altres membres com són Elias, Pont i Casalmiglia que tenien encara més relació amb Bartomeu). Potser les polèmiques declaracions de Rousaud van fer-li veure que més valia perdre la cadira a la llotja des d’una candidatura pròpia que fer-ho des de la candidatura d’un altre.

A primera vista, no sembla un mal bagatge; sembla insuficient, però, per convèncer els socis de votar-lo a les eleccions de gener

Com a directiu, els equips que es trobaven sota la seva responsabilitat han guanyat dues Champions -la de l'equip juvenil el 2018 i la de l'equip de futbol sala el 2020-, ha portat el primer equip femení de futbol a l'elit europea i ha reconstruït l’estructura del futbol base arrasada per la sanció de la UEFA del 2014. A primera vista, no sembla un mal bagatge. Sembla insuficient, però, per convèncer els socis de votar-lo a les eleccions de gener.

Potser per això ja fa piulades contra algun dels arbitratges que ha rebut l’equip aquesta temporada. Apel·lar al tarannà futbolero és una de les poques cartes que encara li poden quedar.

El 10 inicial 

El seu projecte gira al voltant de deu idees. El seu expertise com a gestor de futbol i com a jugador; la seva aposta per un model de gestió tecnòcrata i transparent; la promesa de què el 50% del planter vingui de la pedrera; el jurament de respectar l’ADN del Barça; potenciar l’esport femení, professionalitzant els equips femenins de les seccions; el control de les despeses prometent un benefici anual d'entre el 5% i el 10% dels ingressos; donant així prioritat a acabar el nou Camp Nou en dos anys encara que alguns partits s’hagin de jugar a l'Estadi Olímpic; posar el soci i les penyes al centre de les decisions; buscar referents de casa per a les seccions i potenciar la Fundació i el seu compromís amb nens i nenes desafavorits.

Com la majoria de candidats, s’ha mostrat ambigu pel que fa a la renovació de Messi (“s’ha de preguntar a Messi si vol jugar al millor club de món”) o directament escèptic respecte la motivació de l'estrella blaugrana (“a l’esport, si no hi ha motivació, no hi ha rendiment”). 

Vilajoana jugarà segur la carta de què és l’únic precandidat que ha suat la samarreta del Barça. El seu llast és haver estat directiu del que ara per ara és considerat el pitjor president de la història del Barça.

Més informació
Qui és qui: la lluita per presidir el Barça
Lluís Fernàndez i Alà, de la política municipal a la llotja del Camp Nou
Avui et destaquem
El més llegit