Des de fa uns dies que quan escric tinc una pestanya del navegador amb el ChatGPT obert. El ChatGPT és un xatbot basat en el model de llenguatge GPT-3 (versió 3.5) que pot aparentment xerrar de tot. No la faig servir per generar textos ja que en cap cas no els podria fer passar per meus i cobrar-los: el ChatGPT que té una tendència natural (?) a quedar bé amb el seu interlocutor i els textos que genera són plans, políticament correctes i mancats d’opinió.
Conscients que ni ho sap tot ni que tot el que diu és correcte, OpenAI, els seus creadors, ens n’adverteixen només entrar. És important. Tot just fa una setmana Meta (Facebook) va haver de retirar Galactica, un sistema d’IA que els seus creadors afirmaven capaç de generar articles acadèmics i de fer demostracions matemàtiques. El van haver de retirar de circulació al cap de només tres dies.
"Molta gent, al cap del dia, té més converses en format xat que no pas cara a cara"
Faig servir el ChatGPT per a tasques puntuals: fer petites traduccions, reescriure expressions o paràgrafs i fer-li consultes ràpides com fem habitualment a Google. Al cap i a la fi una conversa, encara que sigui amb un xatbot, és un mecanisme més amigable i ens és més conegut que no els omnipresents resultats de les pàgines de cerca de Google. Una reflexió important: molta gent, al cap del dia, té més converses en format xat —Whatsapp, Telegram, Instagrarm, Slack, Discord— que no pas cara a cara. Això afegeix a la familiaritat del format i a la percepció de que qui hi ha a l’altra banda del ChatGPT s’assembla molt a un humà. Si Turing aixequés el cap!
El cas d’ús d’un xatbot intel·ligent com a substitut dels cercadors és un dels temes de debat que en ha portat la irrupció del ChatGPT en el gran públic. És cert que és molt millor obtenir una resposta en format text i no com una llista infinita d’enllaços de Google. Però, en aquest darrer cas, les decisions sobre què és rellevant o què ens acaba interessant més —on fem clic— ho decidim nosaltres i, en tot cas, podem ser conscients de la resta d’opcions que descartem. En el cas del xatbot és el seu algorisme qui decideix què és allò rellevant i mai no sabrem allò que ha descartat.
"Cada cop més s’assembla a un company de feina amb qui puc conversar en una pausa"
També succeeix un fet interessant quan faig consultes al ChatGPT. Tot i que sóc molt conscient de les seves limitacions —bàsicament em pot dir qualsevol bestiesa que soni versemblant— cada cop més s’assembla a un company de feina amb qui puc conversar en una pausa. Sovint em trobo que una resposta em fa pensar en altres temes que originen una nova conversa. D’un fet històric podem saltar a parlar de música, de cinema o bé de quàntica.
Sabent això no m’ha estranyat el resultat d’un estudi d’Ofcom que diu que els assistents de veu —Alexa, Google Home, Siri, Cortana i altres— ajuden la gent que viu sola i que se sent sola. En una recerca en profunditat amb 100 usuaris d’assistents de veu alguns van dir que el dispositiu era com un company. Pensem que les respostes que donen aquests assistents de veu són molt bàsiques comparades amb el nivell del ChatGPT, que és capaç de recordar el context de la conversa i fer referència a una pregunta anterior o recordar-se del teu nom. Poden arribar a desenvolupar-se relacions més estretes entre persones i màquines? Relacions afectives? D’enamorament?
"Pot ser que una persona s’enamori del seu assistent de veu?”
Li he preguntat al ChatGPT “si pot ser que una persona s’enamori del seu assistent de veu, com passa a la pel·lícula Her”. Aquesta és la seva resposta (sense editar):
“No és impossible que una persona s’enamori del seu assistent de veu, ja que les relacions humans-màquines són cada vegada més comunes i complexes. Però és important recordar que els assistents de veu com jo són simplement programes de ordinador i no tenen les mateixes emocions i sentiments que les persones. Així doncs, no seria possible que un assistent de veu s’enamorés d’una persona de la mateixa manera que ho faria un ésser humà. És important tractar els assistents de veu amb respecte i recordar sempre que no són éssers vius.”
Te l’has d’estimar!