Els medicaments més preuats es fan a les Balears

Les empreses biotecnològiques de l’arxipèlag reivindiquen el seu paper durant la pandèmia per guanyar reconeixement i inversió

Les empreses biotecnològiques de les Illes Balears preparen els medicaments més preuats | iStock Les empreses biotecnològiques de les Illes Balears preparen els medicaments més preuats | iStock

Vuit mesos han estat suficients per crear diverses vacunes per frenar la covid-19. La lluita contra la pandèmia hauria estat molt diferent i més llarga si no hagués estat per l’esforç de recerca que han fet les empreses biotecnològiques durant tots aquests mesos. El sector es va abraonar cap a la cerca d’una solució davant d’un virus desconegut que avançava per tot el món i obligava a prendre mesures mai vistes durant el darrer segle. Tothom és conscient -en major o menor mesura- de la importància d’aquesta activitat per al benestar social i la salut, però és poc conegut que les Illes Balears compten amb diverses empreses pioneres en biotecnologia i que alguns dels medicaments més prometedors s’estan creant a l’arxipèlag.

Sanifit és segurament l’exemple més clar d’empresa biotech mallorquina amb èxit, però també destaquen Circe, Numat Medtech, i Syntax, entre d’altres. A la primera fornada d’empreses biotecnològiques, creades quan l’ecosistema era quasi inexistent, se n’hi afegeixen de noves cada any. El 2020, marcat per la pandèmia, el Clúster Biotecnològic i Biomèdic de les Illes Balears (BIOIB) va sumar dues companyies de nova creació. Però el camí que tenen per davant no és fàcil, i és que aquest tipus d’empresa requereix finançament continuat i és complicat trobar-ne. A banda de la lluita de les inversions, el sector reclama reconeixement i un esforç econòmic major per part de les administracions públiques.

“És un sector amb molt de potencial: és intensiu en R+D, genera ocupació d’alta qualitat i és clau en la transició cap a una economia del coneixement”, assegura Tanit Mir, gerent de BIOIB. Segons dades del clúster, les empreses biotech representen només un 0,4% del total a les Balears, però són responsables d’un 50% de la inversió privada en recerca. És per això que les 16 organitzacions que formen part de l’associació reclamen un augment de la inversió pública en R+D. De fet, comparat amb la resta de comunitats autònomes, les illes són de les que menys part del PIB destinen a la recerca i desenvolupament: només un 0,4%. Les reclamacions del sector passen per augmentar aquesta xifra fins a l’1% de cara al 2026 i arribar al 2% el 2040 per igualar-se a la resta de països de la Unió Europea.

Dos medicaments al forn

Sanifit va ser creada com una spin-off de la Universitat de les Illes Balears (UIB) el 2004 i fa dos anys van tancar la major ronda de finançament d’Espanya del sector per valor de 72 milions d’euros. El rècord se’l van prendre a ells mateixos, que poc abans ja havien assolit aquesta fita. El seu cofundador i CEO, Joan Perelló, explica que Sanifit també va rebre la primera inversió que va fer Caixa Capital Risc en ciències de la vida i que alguns dels fons que han apostat per l’empresa són internacionals. De moment, porten 150 milions d'euros de finançament i encara es troben en la fase tres del desenvolupament del seu fàrmac.

Les empreses 'biotech' representen només un 0,4% del total a les Balears, però són responsables d'un 50% de la inversió privada en recerca

Es tracta d’un medicament per a malalties relacionades amb les calcificacions vasculars, que poden causar problemes greus de circulació de la sang i malalties als ronyons. Fa 11 anys que van començar a desenvolupar una molècula que, fins d’aquí un any i mig o dos, “si tenim sort”, no sabran si poden convertir en un medicament. Llavors, serà el moment de decidir a quins territoris es llançarà i de buscar partners per fer-ho. Com explica Perelló, “sempre estem cercant finançament, cada vegada que acabem una fase necessitem diners per a la següent”. L’any 2018, Sanifit va començar a desenvolupar dues molècules noves, que ara ja estan preparades per començar les fases preclíniques.   

Una empresa de creació més recent és Circe, que es dedica a la creació de cocristalls. Explicat pel seu cofundador i CEO, Fernando Barrera, “modifiquem l’estructura sòlida de compostos -com les vitamines- per solucionar els problemes de solubilitat que presenten”. A través d’una tecnologia innovadora, combinen diferents cristalls. L’objectiu és aplicar aquestes mescles als fàrmacs perquè el cos els pugui absorbir millor. La companyia es va constituir l’any 2012 i el 2017 van presentar el seu catàleg de molècules, de les quals ja n’han patentat quatre. “El repte és arribar a posar el producte al mercat: és la part més cara per les exigències regulatòries i de qualitat”, afegeix Barrera.

Fernando Barrera (Circe): "L'administració pública té ara una percepció més positiva del sector, però la gent se n'oblida ràpidament"  

Poca memòria

I és que tant Joan Perelló com Tanit Mir recorden que la biotecnologia té uns temps de retorn molt llargs. La reivindicació d’un reconeixement per part de les administracions públiques -i un major finançament- és històrica. “La covid-19 ha millorat la percepció de la ciutadania cap a les biotech, i això també es nota una mica en les inversions privades”, afirma Mir. La gerent del clúster explica que un dels objectius de BIOIB és precisament que la població conegui el nivell del sector a les Balears i visibilitzar les innovacions.

El CEO de Circe considera que “l’administració pública té ara una percepció més positiva del sector, però la gent se n’oblida ràpidament”. Perelló creu que és el moment idoni per fer un canvi de xip: “Ara que encara tenim memòria i veiem clar que el sector ens ha fet sortir de la pandèmia, hem d’aprofitar per augmentar la inversió pública i privada”. De fet, el Govern espanyol ha establert que un 7% dels fons europeus Next Generation es destinaran a projectes d’R+D. El BIOIB presenta una iniciativa comuna amb empreses de l’agroalimentació per accedir-hi, amb un pressupost d’entre 25 i 30 milions d’euros que encara pot augmentar. “No només han de ser aquests fons, necessitem apostes a llarg termini”, avisa Perelló.     

Estar ubicades a les Illes Balears juga en contra de les biotech, coincideixen tots. Una terra dominada pel turisme és complicat que aposti per altres activitats econòmiques. Tot i així, valoren positivament la feina del director general d’Innovació i Recerca entre el 2015 i el 2019 i de Política Universitària i Recerca de llavors ençà, Pep Lluís Pons, que va arribar al càrrec amb la presidenta de les Illes Balears socialista, Francina Armengol. “Coneix el sector i les seves necessitats, ha fet un pla de ciència; abans, era tot turisme i no s’havia identificat la biotecnologia com un sector clau i amb potencial”, segons Tanit Mir. El CEO de Sanifit hi afegeix que “té idees noves, una aproximació pragmàtica i, com que prové del món de la comunicació, parla de divulgar la recerca, que és molt important”.

Joan Perelló (Sanifit): "Les empreses biotecnològiques sempre busquem finançament; cada vegada que acabem una fase en necessitem diners per a la següent; i a les Balears no és fàcil trobar-ne"

Això es nota en les xifres d’inversió. Tot i que encara és la tercera comunitat per la cua de l’Estat -només hi destinen menys diners La Rioja i Cantàbria-, el 2018 va protagonitzar l’augment del pressupost més elevat. L’arxipèlag va destinar 134,2 milions d’euros a recerca l’any 2019, les darreres dades disponibles. “Anem per darrere, però el missatge que enviem a l’administració té bona rebuda”, segons Perelló.

El sector biotecnològic, com destaca Mir, és intensiu en generar ocupació de qualitat. Perelló destaca no només els treballadors directes, sinó també els indirectes: “A Sanifit som 25 empleats -la meitat a Palma i l’altra meitat a San Diego, als Estats Units-, però hi ha entre 150 i 200 persones que treballen amb subcontractacions als nostres projectes”. En el cas de Circe, passa el mateix: són sis treballadors, però tenen contractes amb diverses universitats que sumen ocupació gràcies a la seva activitat. “No és fàcil trobar talent a les Illes Balears ni a l’Estat espanyol, perquè el que fem és molt especialitzat”, assegura Fernando Barrera. Així doncs, sovint han de cercar professionals a l’estranger, sobretot a l’Índia i al Regne Unit.

Al cap i a la fi, el sector reivindica que el seu model econòmic és més sostenible que l’actual. “Les empreses biotecnològiques han sofert menys que les d’altres sectors amb la covid-19, perquè som més resilients”, assegura Barrera. Aquesta resistència que ha mostrat durant la pandèmia es pot repetir en el futur quan vinguin crisis econòmiques d’altres naturaleses. Sobretot, si hi ha consciència que a les Illes Balears s’hi fan alguns dels medicaments més preuats.  

Més informació
Joan Guàrdia: "Sense les universitats no hi hauria ni recerca ni innovació"
La recerca empeny, el mercat estira i el govern facilita
Avui et destaquem
El més llegit