Els 'rockers' de la innovació

"Els rockers de la innovació", "Las Grecas del knowledge" o "Thelma & Louise". Qualsevol nom és benvingut per referir-se als experts en innovació que han participat a la presentació del llibre Ciència, tecnologia i startups del professor i investigador de la Universitat de Girona Pere Condom-Vilà. A més del mateix autor, aquest grup selecte d'acadèmics de l'ecosistema català inclou el consultor en estratègia i innovació Xavier Marcet, el professor d'ESADE Xavier Ferràs i el professor de la Universitat de Barcelona Jaume Valls. Junts, han establert els passos que ha de seguir Catalunya per aprofundir en la innovació i han analitzat la situació d'aquest camp a tot el món des de l'auditori del Parc Científic de Barcelona. 

"Què necessiten les grans empreses per innovar? Vida científica, tecnològica i emprenedora". Aquesta és la premissa sobre la qual Pere Condom-Vilà construeix el seu nou llibre. Montreal, Cambridge i Silicon Valley són tres dels exemples que posa com a ciutats que tenen el que busquen les empreses. I és que les grans corporacions surten de les seves fronteres a la recerca d'ubicacions on establir-hi centres d'R+D. "En els últims quatre anys, Montreal ha estat protagonista de moltes notícies relacionades amb la intel·ligència artificial: hi han establert centres de recerca Google, Facebook, Microsoft, Samsung, Huawei, Novartis i un llarg etcètera", ha explicat l'autor del llibre durant la seva intervenció.        

Assegura que la ciutat canadenca és molt similar a Barcelona, excepte el temps que hi fa. Però, què té de diferent que les empreses hi volen anar a innovar? "Les universitats i el govern aposten clarament per convertir la ciutat en un hub de recerca", ha respost la seva pròpia pregunta. El mateix passa amb Cambridge i Silicon Valley, totes dues amb una gran universitat com a pol d'atracció i generació d'empreses innovadores. "La creació d'empreses converteix la ciència i la tecnologia per lligar-la al territori, i així és com es promou el desenvolupament econòmic al segle XXI", ha afirmat Condom-Vilà. I ha afegit: "A la ciència li falta una pota: l'aplicació".   

Xavier Ferràs: "Es parla molt de transferència del coneixement, però hauríem de parlar més de concurrència; no fem coses per després buscar on les col·loquem"  

En aquest sentit, ha posat com a exemple -per no imitar- Teheran, la capital d'Iran. "És un dels principals pols científics del món en nombre de publicacions, molt per davant de Barcelona, però és una de les últimes ciutats rellevants en nombre de patents", ha explicat Condom-Vilà. És a dir, que "financen la ciència, però no n’obtenen la riquesa econòmica que se’n deriva". 

Més info: Innovació: molt soroll i pocs resultats

És precisament l'aplicació de les innovacions un dels principals problemes que trobem actualment, segons coincideixen els quatre experts. En aquest sentit, Xavier Ferràs posa en dubte l'ús d'un concepte àmpliament estès en innovació: "Es parla molt de transferència, però crec que el terme és incorrecte; fem coses i després busquem on les col·loquem. M’agradaria fer més concurrència que transferència: allò que hem fet ho han pagat els contribuents i que es quedi en una estanteria no és òptim".   

En la mateixa línia, Pere Condom-Vilà reclama que "la ciència pensi intuïtivament en l’aplicació de les troballes: la part pràctica de la ciència hauria d’estar a la ment de l’investigador". I és que si hi ha molta recerca i innovació però no empreses que apliquin el coneixement generat, no hi ha retorn econòmic. Aquest exemple l'introdueix a la situació actual generada pel coronavirus: "Si no tens la capacitat de desenvolupar vacunes localment, no tindràs l’activitat econòmica derivada d’aquest desenvolupament i comercialització".

Per a què i quan es fa la innovació?

El professor del Departament d'Economia de la UB Jaume Valls considera que hi ha un actor clau en tot aquest garbuix que és la innovació: les startups. El docent afirma que "no hi hauria vacuna anticovid sense empreses com Moderna, que ara ja són multinacionals però que van començar com a startups". Segons Condom-Vilà, les empreses emergents estan dissenyades precisament per innovar. "Les corporacions tradicionals, pel seu disseny, no poden assumir projectes de gran risc ni seguir el ritme dels canvis tecnològics; són els emprenedors i els inversors qui accepten els riscos". 

El consultor i president de Lead to Change, Xavier Marcet, aprofundeix sobre el tema dels diners i com s'utilitzen per innovar. "A la vida el més fàcil és innovar amb els diners dels altres, però arriscar els teus és molt difícil", afirma. Segons Marcet, aquest és un dels problemes principals de la innovació a Catalunya, la dificultat de gestionar-la. Però n'hi ha un altre: "No tenim un ecosistema d'alt impacte: passen coses, però necessitem donar un salt i aconseguir que els polítics ens facin cas". 

Xavier Marcet: "Tenim un conjunt de startups que no està malament, però en termes d'impacte en el PIB, és molt inferior del que tenen les empreses mitjanes; hem de créixer"

És una mescla de diners públics i privats que ha d'aconseguir fer créixer l'ecosistema, que és el proper pas. "Tenim un conjunt de startups que no està malament, però en termes d’impacte en el PIB, és molt inferior del que tenen les empreses mitjanes. El proper pas és parlar de scale ups", ha afegit Marcet. Però puntualitza que "no és el nostre model que totes siguin unicorns, han de ser empreses que donin feina a la gent i que no paguin malament". Com a consultor, assegura que les empreses amb les quals treballa ja estan convençudes que és necessari innovar, però que les preguntes que els sorgeixen són dues: "per a què?" i "quan?". 

Ara, tant Ferràs com Marcet veuen una oportunitat en els fons europeus del programa Next Generation EU. "La UE ens està dient: 'heu de competir en innovació, és o ara o mai'", els defineix Ferràs. Vaticina que vénen uns anys molt bons per a la innovació a Catalunya i a Europa, que encara no ha trobat el seu lloc en "una guerra freda de competitivitat entre una Xina amb projectes monstruosos i uns EUA que no volen perdre el temps".

Perquè siguin, realment, uns anys bons, Marcet es pregunta si sabrem aprofitar l'oportunitat dels fons del Next Generation EU: "Com a ecosistema, hem de tenir molt clar quantes oportunitats per metre quadrat som capaços de generar i quantes som capaços d'aprofitar; en els darrers anys n'hem tingut moltes del primer tipus; ara, ens falta el segon".