Que en Singapur algú vulga conéixer la planta de residus de Guadassuar, a la Ribera Alta, ja és notícia. Per què? Perquè segons els experts, el municipi valencià acull una de les més innovadores plantes de reciclatge del País Valencià. El seu és un exemple de bona pràctica d'economia circular i un referent per al Govern valencià en temps d'emergència climàtica declarada.
La planta de Guadassuar, en actiu des de 2016, combina tecnologia i respecte al medi ambient. És el futur cap al qual han de caminar la resta de centres de deixalleries valencians, segons apunta Joan Piquer, director general de Qualitat Ambiental de la Generalitat Valenciana. El centre recupera cada any unes 1.800 tones de residus, 1.380 tones de plàstics i brics i 3.300 de ferris i alumini, a més de produir unes 27.600 tones de compost.
"El model de gestió d'aquesta planta ve d'alguna manera de l'anàlisi que hem fet de totes les forces de gestió de residus per a donar garanties a un sistema de model d'economia circular i de robustesa. El model Guadassuar i també el d'Algímia treballen sobre una sèrie de conceptes mínims bàsics que volem que estiguen en tots els centres valencians". La gestió de la planta està en mans del Consorci Ribera i Valldigna (V4). La tecnologia ací està al servei del residu: instal·lacions amb zones tancades i ensostrades on l'aire es refrigera; amb un circuit tancat en les línies de triatge i de tractament; abans en les plantes es dissenyaven línies de triatge i això volia dir que si un dia una persona fallava o no funcionava bé, el residu anava al rebuig, ara per contra, inclouen el concepte de cercle de reciclatge. Per tant, el sistema garanteix que per un o diversos sistemes, el material sempre serà reciclat. Revisió circular per assegurar el 100%", argumenta. A més, continua, "és una planta completament visitable, amb finestres, perquè el ciutadà puga entendre que es fa amb els seus residus", anota Piquer. Alta tecnologia, però, no comporta menys treballadors, alerta Piquer.
El funcionament més tecnificat de la planta s'ha dissenyat perquè "intentem demostrar que unes instal·lacions altament desenvolupades no han de generar menys llocs de treball. En lloc de tenir molts peons de triatge, tenim enginyers de controls de processos, tècnics amb FP superior de controls d'autòmats o personal tècnic de laboratori per analitzar els residus a l'entrada. En general, personal molt més qualificat que en altres plantes", esgrimeix. Tracta entre 400 i 500 tones diàries de fem de dilluns a diumenge, amb dos torns productius –nit i matí-, i un torn de manteniment que és de vesprada. Vora 55 treballadors directes treballen en aquesta instal·lació, als quals s'han de sumar els indirectes com els xicotets comerços, que proveeixen a la planta d'aigua o electricitat, entre altres.
Canviar el model econòmic
El Govern del Botànic es va plantejar ara fa quatre anys canviar el model econòmic valencià i ara per ara està en el camí. Per exemple, el Pla per la transformació model econòmic valencià situa en lloc preferent l'economia circular perquè "ofereix oportunitats noves i innovadores com l'economia blava, més centrada en l'aprofitament del potencial dels oceans, mars i costes a favor del creixement i l'ocupació, integrant-hi totes les activitats econòmiques que tenen lloc en l'entorn marí". Ja fa uns mesos que la Generalitat Valenciana va organitzar una trobada, que VIA Empresa va recollir, sobre les potencialitats econòmiques d'aquesta àrea.
Pel que fa a la gestió dels residus, i segons explica Joan Piquer, València està construint el seu propi model: "El que fem és veure el que funciona a Europa i al món, dins d'un model holístic per després aplicar i veure com funciona a la Comunitat Valenciana. El que estem promovent és la millora contínua, perquè ara hem passat a ser molt dinàmics, ara la directiva europea ens marca objectius més ambiciosos cada 2-5 anys i ens obliga a ser molt dinàmics", explica.