L'INE compra dades a les tres grans operadores mòbils

Privadesa

Com fer que l'INE no segueixi el meu mòbil?

L'INE pagarà mig milió d'euros a Movistar, Vodafone i Orange per les dades mòbils per avaluar la mobilitat dels espanyols

Les alarmes de la privadesa de molts usuaris de mòbil han començat a sonar després de l'anunci que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha arribat a un acord amb les tres grans operadores perquè els cedeixin dades d'usuaris per estudiar les seves pautes de desplaçament. L'INE pagarà mig milió d'euros a Movistar, Vodafone i Orange per dades que li permetin estudiar pautes de mobilitat durant vuit dies, cosa que ha despertat certes suspicàcies malgrat que les companyies diuen que respecta plenament la legalitat. Estem indefensos? O tenim l'opció que aquestes multinacionals no venguin les nostres dades a l'INE? Com fer que l'INE no segueixi el meu mòbil?

Com fer que no em segueixin?

Segons expliquen les mateixes empreses, qualsevol usuari pot accedir a la seva aplicació i desactivar els permisos perquè es recaptin les seves dades. Simplement s'ha de desactivar l'opció que es troba, normalment, a l'apartat de configuració o privadesa dins de les aplicacions de les companyies mòbils. Així doncs, els clients d'aquestes grans empreses tenen en els seus telèfons la clau per impedir que aquestes comparteixin informació amb tercers.

Però això és així per a les grans, també per a les operadores virtuals que contracten la xarxa i la infraestructura a Movistar, Vodafone i Orange? En principi, no. Pepephone, Symio, Parlem, Lebara i un llarg etcètera, que usen la xarxa i antenes de les grans, no s'inclouen en aquest contracte. Les grans empreses poden arribar a accedir a les dades dels clients dels OMV, però no per a aquesta finalitat.

Dades anònimes?

"El problema no és el que estan fent, sinó com ho estan fent. Totes les alarmes han saltat per la gestió de les dades", lamenta el professor de dret la UOC, Sergio Juan-Creix. El que manca és "informació per part de les empreses i de l'INE. El que volen passar són dades anonimitzades, no dades personals, però la pregunta és si hem donat permís perquè aquestes dades es tractin i s'anonimitzin?", explica. Si a les dades personals se'ls esborra la vinculació amb la persona -nom, DNI, adreça, etc.- ja no estan subjectes a la llei de protecció de dades. "En aquest punt la frontera és complicada, ho he autoritzat? De qui són aquestes dades? Meves? De l'empresa? El consentiment no és l'única base legal per cedir dades, també es pot justificar per interes legítim, per exemple", explica el professor.

"Hem donat permís perquè aquestes dades es tractin i s'anonimitzin?"

Juan-Creix creu que la participació en les decisions de què fer amb les dades animaria els clients i disiparia dubtes: "Potser si m'ho expliquen vull participar, fer partícip a l'usuari és clau". Hem de ser conscients que tenim drets, sí, però també que si volem avançar cal compartir dades de manera conscient, diu el professor. Per fer estudis en el futur sobre mobilitat, vehicle autònoms, o investigacions sobre salut, la participació i cessió de dades és bàsica, ja que, i valgui's el tòpic, les dades són el petroli del segle XXI.

Les operadores implicades han volgut aclarir que la cessió d'aquestes dades no vulnera la legislació vigent, ja que estan "altament agregats" (resumits). De fet, aquesta informació és recopilada habitualment per plataformes de les operadores generalment per estudiar el grau de saturació de cada tram de xarxa.

Aquestes dades les ofereixen per exemple a ajuntaments perquè es facin una idea del patró de desplaçament dels habitants i, en funció d'això, modificar l'oferta de transports o d'altres serveis públics. Telefónica i Vodafone insisteixen que són molt "escrupoloses" amb el "respecte a la privadesa de les dades dels seus clients". Segons les empreses, les dades "no contenen registres individualitzats vinculats a persones físiques, no sent possible la seva identificació".

Mig milió per estudiar comportaments

Segons consta en la plataforma de contractació del sector públic, l'INE abonarà 163.615,86 euros a Telefònica pel servei d'elaboració d'informació agregada i "anonimizada" sobre mobilitat de la població a partir de dades de posicionament de telèfons mòbils dels seus clients. Vodafone rebrà 150.000 euros i Orange 185.000 euros, segons els expedients de licitació d'uns serveis que presten les plataformes de gestió massiva de dades de cadascuna de les operadores.

L'objectiu, segons ha detallat l'INE, és analitzar els desplaçaments durant quatre dies laborals de novembre, del 18 al 21; un diumenge, el 24 de novembre; un festiu, el 25 de desembre; i dos dies d'estiu, el 20 de juliol i 15 d'agost, també festiu.

L'INE únicament rebrà informació sobre quants dispositius hi ha en cada "cel·la" en què la que s'ha dividit el territori espanyol, sense que les operadores ofereixin informació alguna sobri de quins nombres es tracta o de qui són els titulars.

"Amb aquests recomptes, per a àrees d'uns 15.000 habitants de mitjana, es podrà saber quants telèfons estan funcionant en un àrea a una hora i a una altra, però res més"

Amb la informació recaptada, l'INE podrà analitzar aspectes com quins són els desplaçaments més habituals en el dia a dia, quins moviments són més comuns en vacances o mesurar millor la despoblació al món rural.

"Amb aquests recomptes, per a àrees d'uns 15.000 habitants de mitjana, es podrà saber quants telèfons estan funcionant en un àrea a una hora i a una altra, però res més", ha volgut aclarir l'INE per tractar d'apaivagar les suspicàcies mostrades inicialment per part d'usuaris.

Aquesta és una de les primeres incursions conegudes de l'INE en l'àmbit de les dades massives, que consisteix a aprofitar els avanços tecnològics per combinar ingents quantitats de dades i extreure d'ells informació útil.