“Treballar amb sectors de futur al marge del turisme ja estava en els plans de l’Ajuntament”

La comissionada de Promoció a l'ocupació i polítiques de Barcelona contra la precarietat, Raquel Gil, encara de forma positiva la crisi derivada de la Covid 19

Raquel Gil, comissionada de Promoció a l'ocupació i polítiques contra la precarietat | Cedida Raquel Gil, comissionada de Promoció a l'ocupació i polítiques contra la precarietat | Cedida

Davant de la crisi econòmica derivada del coronavirus l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat un pla de xoc per a l’ocupació per fer front a aquesta nova realitat. El pla compta amb diferents àrees d’actuació que van des del turisme fins al sector cultural i va acompanyat d’una inversió de 6 milions d’euros. Raquel Gil, comissionada de Promoció a l’ocupació i polítiques contra la precarietat, es mostra positiva amb les possibilitats que aquest pla presenta i es nega a endolcir la situació que es viu a la ciutat de Barcelona, una d’extremadament dura per a l’ocupació.

Barcelona en aquest moment es troba amb 40% més d'atur que a les mateixes alçades de l'any passat. Com s'encara aquest context tan sobtat? 

Amb molta paciència i intentant ser molt imaginatius. Jo crec que és important no enganyar a ningú. Estem en una situació difícil i en la que encara tenim moltes incerteses. No sabem com evolucionarà, per moltes prospeccions i estudis que fem, sempre hi ha elements que queden fora de la teva capacitat de saber i de decidir. Vam tenir l'altre dia les dades de l’EPA que mostraven una destrucció d'ocupació molt important en sectors com el turisme i tot el que hi té a veure. Sigui directament relacionats amb el turisme com amb l'economia del visitant, la despesa que fan les persones que venen a la ciutat no només és en hotels i restaurants sinó en les botigues, en el transport públic i altres serveis. De manera que en l’àmbit de l'ocupació el coronavirus està tenint un impacte molt gran i les dades ens indiquen que aquest impacte pot ser fins i tot més gran. Hi ha moltes persones que encara estan en ERTO i que, per tant, les seves empreses no s'han pogut posar en marxa encara, no han reiniciat l'activitat. Així doncs la perspectiva no és bona. Dintre d'això el que intentem és fer propostes per estar al costat de les persones que ho necessiten en aquest procés, el qual s'allargarà els pròxims mesos.

"Intentem fer propostes per estar al costat de les persones que ho necessiten en aquest procés, el qual s'allargarà els pròxims mesos"

Destacava el gran impacte del turisme. Aquest estiu la sensació de dependència s'ha agreujat a la ciutat i el descontentament sembla més latent.

El sector turístic és molt important i aquesta importància s'està posant encara més en evidència per si algú en tenia dubtes. La voluntat de treballar amb sectors de futur al marge del turisme ja estava en els plans de l’Ajuntament abans que hi hagués la pandèmia. La pandèmia el que ens farà és anar més de pressa amb algunes mesures. Mesures com la redefinició d'algunes qüestions turístiques, com treballar amb un model de turisme de més qualitat, que sigui més amable per a la ciutat, que la gent no ho visqui com un element negatiu, sinó al contrari. Que ajudi econòmicament, però que també tingui un equilibri amb altres sectors. Per exemple, amb sectors que tenen a veure amb el verd i la sostenibilitat, amb l'energia, amb les cures, que s'han manifestat com un sector estratègic en el moment que estem.

El turisme és una de les activitats més 'tocades'. Quines són les que s’han pogut mantenir millor a la ciutat?

El sector serveis relacionat amb la indústria alimentaria i sanitària s’ha mantingut obert i, en alguns casos, fins i tot han augmentat les contractacions. Els altres sectors del comerç han reduït l’impacte del confinament en funció de la seva capacitat d’adaptar-se a les noves tecnologies per poder seguir funcionant. Segurament les que s’han vist més afectades són les empreses més tradicionals, aquelles que són més de barri o les vinculades al turisme.

"Treballem per barris, coneixent l’activitat del territori i les seves necessitats"

A Barcelona ja fa temps que el comerç tradicional o de barri pateix per la seva supervivència. Com encara l'Ajuntament aquesta situació que prèviament ja era un problema que s'ha agreujat?

S’han tirat endavant mesures, algunes prèviament a la pandèmia. Per exemple, amb relació als lloguers d’aquests locals, molts d’aquests comerços es trobaven amb contractes de lloguer que s'acabaven o que es negociaven a l'alça, així que es van posar en marxa una línia de subvencions per a propietaris que estaven disposats abaixar el preu d'aquests lloguers durant un temps per mantenir també el negoci que estava allà. Els llogaters, i més en un moment com l'actual, difícilment a curt termini tornaran a tenir un altre negoci que s'hi posi. Al final això també és una pèrdua d’ingressos econòmics per a la persona que té el local. També hem posat en marxa ajudes per als autònoms, però no som omnipresents i tenim el pressupost que tenim. Si bé parlem d’un pressupost molt gran, també cal tenir en compte que Barcelona té moltes necessitats. Per tant, intentem fer complements a ajuts que ja existeixen i arribar a col·lectius que queden fora d’aquests. Treballem per barris, coneixent l’activitat del territori i les seves necessitats.

Veieu limitat el vostre radi d’actuació?

En matèria laboral, per exemple, l'Ajuntament té zero competències, una altra cosa és que en ser la institució més propera és la que pot ajudar a escala més local. Com la majoria de ciutats tenim el nostre servei local d’ocupació. Nosaltres el que intentem és fer molta xarxa amb la resta d'administracions, ja que creiem que en moments com l'actual en què els recursos són els que són però l'impacte és molt gran, és més necessari que mai que ens coordinem.

Què busca el pla de xoc de l’Ajuntament?

El que hem fet majoritàriament és reprioritzar les àrees de treball. Ens vam preguntar: "Amb la situació actual que passa a ser més important?" Per exemple, en les accions per l’ocupació hem passat d'un pressupost inicial de 250.000 euros a un milió, que ens permet, per exemple, reforçar les entitats i que no hagin de fer fora a la gent. També posem en marxa una línia d'ajuts de contractació a les empreses, que ens permet que no sigui directament l'Ajuntament qui et contracti amb els plans d'ocupació, sinó que empreses que tenen feina però que, per la situació econòmica actual, potser no tenen la capacitat de poder contractar persones. A més, hem pogut mantenir els treballadors que ja estaven contractats per l’Ajuntament. En algun moment del confinament no sabíem si els podríem mantenir o no. Finalment, alguns dels projectes que tenim prevists han canviat però hem pogut mantenir aquests llocs de feina.

En el pla de xoc es destaquen alguns sectors que es volen reforçar especialment, un d’ells són les tasques de cures. Quines accions concretes es plantegen?

Estem treballant en un projecte europeu en el qual hem començat fent un mapatge per veure quina és la situació del col·lectiu, la seva dimensió i totes les parts implicades. Amb aquest mapatge volem veure com està coberta l’oferta formativa, el sector en si com funciona. Són grans empreses que contracten a través de concessions públiques? Són particulars que contracten a través de l'economia submergida? Per què les famílies no poden contractar regularitzant? Un cop obtingudes aquestes respostes podrem saber quina és la situació del sector i com ajudar-hi.

"Tots els sectors tenen un component digital cada vegada més gran. En canvi, no tothom té aquests coneixements"

Un altre dels aspectes és la digitalització. Trobeu que el moment actual és una oportunitat per impulsar la digitalització en les empreses?

Digitalitzats ja estem des del moment que les administracions fan tràmits per internet o a les universitats es fan classes online. Tot això hauria acabat passant però potser hauríem trigat més. Tots els sectors tenen un component digital cada vegada més gran. En canvi, no tothom té aquests coneixements. La necessitat de treballadors formats en àrees digitals és una de les coses que més ens remarquen les empreses que acudeixen a Barcelona Activa. És una demanda que no és nova, però que sí que es pot haver accentuat.

Més info: Felix Ortega: “El sector digital i tecnològic sortirà reforçat de la crisi”

L’increment del teletreball juga un paper important en el creixement d’aquesta demanda?

Sí, malgrat que el que hem viscut no ha estat teletreball ben bé. En molts casos no ha estat una cosa pensada i organitzada amb cura sinó que s'hi ha improvisat de la nit al dia. Una persona de la Diputació ho explica molt bé, diu que el que hem fet no ha estat teletreball, sinó fusionar la vida personal amb la professional i fer el que hem pogut sense separar ni moments, ni organitzar el temps. Això no és teletreball. Però és veritat que per treure quelcom positiu, s'ha vist que teletreballar és possible. Ara haurem de corregir moltes coses i s'hauran de fer un pla ben fet, però que hi ha empreses que ho podran incorporar de forma recurrent. Això tindrà moltes conseqüències, en l'àmbit de desplaçament i de coneixements tecnològics. 

Intentem ser positius però les previsions no són tan optimistes. Per exemple, quant a la gestió dels ERTO. Quina és la perspectiva de l’Ajuntament en aquest cas?

Totes les administracions han fet un esforç brutal per seguir treballant malgrat el tancament. Per exemple, a l’Ajuntament de Barcelona una setmana abans del confinament hi havia 200 persones que teletreballaven, 15 dies més tard eren 9.000. Tancaments i canvis de model de treball com aquest afecten moltes coses. Una de les quals és la gestió dels ERTO. Jo entenc que només que una persona tingui la necessitat i no cobri ja ho estarà passant molt malament i se li ha d'intentar posar el més fàcil possible. Només que fos una. Però també s'ha de posar en valor el gairebé milió d’ERTO que s'han tramitat en un temps rècord amb gent que estava treballant des de casa, amb les empreses mig tancades, amb les gestories a mig gas i s'ha pogut fer. Que també s'hagi pogut aprovar la renda d'ingrés mínim vital, que fins fa uns mesos era tan controvertida. Tot és millorable, si parles amb algú que encara està pendent de l’ERTO t'explicarà totes les complicacions i amb raó, però les tramitacions administratives amb un sistema tan gran com el nostre per desgràcia són lentes, però no impossibles.

Avui et destaquem
El més llegit