Silvia Leal: "Amb pocs diners i talent es poden fer grans coses"

La consultora en lideratge i digitalització situa el talent de les persones com a motor de canvi en una societat en plena transformació tecnològica

Sílvia Leal aposta per la col·laboració entre professionals amb un contracte compartit
Sílvia Leal aposta per la col·laboració entre professionals amb un contracte compartit

"Està canviant la manera com ens formem, com ens relacionem, com treballem... Ja vam viure un canvi important amb l'arribada dels mòbils, però ara encara ho estem notant més amb l'ús d'una tecnologia encara més sofisticada". Així és com valora el canvi que estem vivint l'experta en inno-lideratge i transformació digital Silvia Leal, considerada una de les 100 dones més influents d'Espanya per la publicació 'Las top 100 mujeres líderes' i ponent del Bizbarcelona.

Leal també és assessora sobre competències digitals i emprenedoria a la Comissió Europea, tot per crear un marc legal i propostes de futur adients per al món que ve. Una societat formada per "humans, robots, intel·ligència artificial, sensors...", enumera, uns elements que faran canviar totalment la seva estructura i la manera com fem negocis, tal com explica a VIA Empresa.

De quina manera ha canviat la tecnologia el teixit empresarial?
Anem cap a negocis o emprenedors que entenen l'arribada de la tecnologia i que fan les coses d'una manera diferent. Potser no utilitzen la tecnologia, però l'entenen, i saben que s'han de fer les coses d'una altra manera. No podem dir que totes les empreses es tornaran digitals, perquè hi ha negocis tradicionals que estaran basats en la relació personal on potser les noves tecnologies no aporten res. Però això no vol dir que no canviïn part de la seva estructura, s'adaptaran al nou mercat i en molts casos veurem pràctiques digitals que conviuran amb les antigues. Viurem en un món on alguns pujaran al carro del digital i altres no, però hi haurà més varietat de negocis i forma de fer.

Les relacions personals també canvien, això tampoc afectarà aquests negocis?
Depèn de molts factors. Com ho farà un headhunter de cerca de CEOs i consellers? Aquest professional fa cerques molt complexes i no trobarà les persones via LinkedIn, ni llegirà els currículums amb una preselecció prèvia feta amb intel·ligència artificial. Estem parlant d'una cosa molt més personal on la importància està en la confiança en les persones. Hi haurà headhunters que a escala massiva utilitzen la tecnologia i altres que segueixin fent les coses de la mateixa manera tot i saber que els competidors tenen eines digitals. Aquest tipus d'empreses i professionals que no usin la tecnologia en el seu dia a dia potser sí que la posen en pràctica en el màrqueting, però si és un negoci que es mou boca-orella, millor no fer-ho.

"S'ha de tenir curiositat, entendre els canvis i interioritzar-los"

Als teus llibres parles d'un canvi que no es basa només en la renovació, sinó en la e-renovació.
Quan la gent em pregunta quina és la clau, dic que el millor és no córrer per implantar totes les mesures. S'ha de tenir curiositat, entendre els canvis i interioritzar-los. Començar per àmbits com la realitat augmentada o la virtual serà positiu, perquè són camps on difícilment es poden fer les coses malament. Si la tecnologia aplicada no funciona, no passa res, es pot provar una altra innovació i anar testejant fins a trobar allò que et farà e-renovar-te. La clau és estar alerta i anar a poc a poc per evitar estavellar-se.


Fotografia: Cedida

Recursos o talent, què impulsa abans la innovació en una organització?
En innovació sempre s'ha depès més de les persones que dels diners, però ara queda més clar que mai que és així. És evident que no pot haver-hi innovació digital si no hi ha recursos per adquirir tecnologia, però la tecnologia és cada cop més assequible. Qui vulgui pot apostar per la realitat virtual amb una inversió petita. Amb pocs diners i talent es poden fer grans coses. Per a mi la clau està en les persones, però cal canviar el lideratge per treure'n profit.

Estan fent el canvi les empreses i fomentant la innovació interna?
Cada cop em trobo més empreses que han fet el pas, però també moltes que aposten per models mixtos que intenten innovar des de dins i en paral·lel aposten per emprenedors externs. Al final, tot depèn de les persones, però s'ha de donar l'oportunitat de crear des de dins. No pots dir que ho faràs tot amb empreses i emprenedors de fora. El problema de la innovació és que es va posar de moda, tothom deia que innovava i no era cert. La clau és fer les coses de manera diferent per generar més ingressos o aportar més valor a la companyia. Hem viscut anys convulsos on tenir el temps i els recursos per fer-ho era difícil. Les empreses que han innovat era perquè havien de sobreviure d'alguna manera.

Tot això ha canviat el mercat laboral. De fet, afirmes que les professions que sobrevisquin seran totalment diferents a com són ara.
Canviaran radicalment. Estem veient que hi ha un problema educatiu, els nens no connecten amb el material, tenim la necessitat d'augmentar la productivitat de les empreses, arriba la robòtica, hem d'aprendre a usar la tecnologia... Fins a on arribarà aquest canvi tan radical? Tot dependrà de la professió. El 90% canviaran per incorporar les noves tecnologies, de la mateixa manera que un dia nosaltres vam començar a utilitzar ordinadors i telèfons intel·ligents.

"En innovació sempre s'ha depès més de les persones que dels diners"

Tindrem professionals que siguin un híbrid entre enginyer i un altre perfil?
Jo no diria enginyer, diria coneixedor de la tecnologia. Ens caldran filòsofs i gent d'humanitats que no seran enginyers però que hauran de saber què poden fer amb la tecnologia per a la seva professió, després l'enginyer ja farà la resta. Hi ha robots que poden empatitzar amb nens amb dèficit d'atenció, pel que caldran psicòlegs amb coneixements en tecnologia però que no necessàriament hauran de saber programar. Hi haurà híbrids, però seran coneixedors de la tecnologia, no enginyers.

Una de les seves propostes és tenir contractes compartits. Com funcionaria?
És una espècia d'outsourcing. Si jo puc compartir un contracte laboral amb una persona de màxima confiança, puc fer més coses. Ja hi ha empreses que ho fan, per què no a escala individual? Les empreses contracten una organització i no els pregunten qui farà el projecte, el professional assumeix una responsabilitat i, si vol, pot subrogar part de la feina. El contracte compartit funcionaria igual. Tu adquireixes una responsabilitat i, si vols, organitzes un equip amb qui et sents còmode. Això ja passa en les consultes mèdiques, no t'atén només el metge de la consulta, t'atén un equip de metges. Com que en la nova economia es porta tot el que és compartit, tindria cert sentit.

"El problema de la innovació és que es va posar de moda, tothom deia que innovava i no era cert"

 

Més informació
La revolució del talent
Bizbarcelona analitzarà les tendències de la digitalització dels negocis
Avui et destaquem
Comentaris (1)
Xavi
Estic molt d acord amb el conentari ,la era digital es molt bona ,jo intento tambié muntar una empresa sector inmobiliari