La pel·licula Jocs de Guerra (John Badham, 1983) narra les peripècies d’un jove furoner (Matthew Broderick) en plena Guerra Freda que, sense saber-ho, entra en el WOPR, el supercomputador de l’exercit nord-americà programat per a simular els possibles resultats d’una confrontació nuclear entre els EUA i la Unió Soviètica. Mentre que furoner pensa que està en un videojoc, el supercomputador —que controla l’arsenal nuclear—, incapaç de distingir simulació de realitat, creu que els EUA estan sent atacats i intenta iniciar la Tercera Guerra Mundial. La situació es resol quan el programador original del WOPR recorda que havia deixat una porta oberta al codi per a poder-hi entrar i la utilitza per forçar el supercomputador a jugar múltiples partides de 3 en ratlla contra ell mateix. De l’experiència, l’ordinador n’aprèn el concepte de guany zero: “La guerra nuclear és un estrany joc on la única jugada guanyadora és no jugar”.
Vist en perspectiva és curiós que en la pel·lícula la defensa d’un país com els EUA en plena guerra freda es deixés en mans d’un sol superordinador que és vulnerable als atacs d’un furoner. És encara més curiós si pensem que des de principis dels 1960 l’Agència de Recerca en Projectes Avançats (ARPA) i el Departament de Defensa dels EUA estaven desenvolupant el projecte ARPANET, que permetia unir diferents xarxes de comunicació en una xarxa de xarxes. Tot i que el nom d’Internet es va començar a utilitzar a partir de 1974, la data que es considerada com la del naixement d’Internet és la de l’1 de gener del 1983, l’any en què la xarxa ARPANET va passar a utilitzar el protocol TCP/IP (el programari sobre el que funciona Internet) i l’any que es van començar a utilitzar els servidors de noms (DNS), l’any de la pel·lícula Jocs de Guerra.
"L'interès dels EUA per desenvolupar ARPANET i Intera era connectar tots les seves xarxes i descentralitzar els centres de presa de decisions per fer-los menys vulnerables a un atac nuclear"
L’interès del Departament de Defensa dels EUA en el desenvolupament d’ARPANET inicialment i Internet després era doble: per una banda, connectar tots les seves xarxes; per l’altra, descentralitzar els centres de presa de decisions per fer-los menys vulnerables a un atac nuclear. La resta, fins arribar a la Internet dels gatets i de les fake-news, és història.
Com deveu recordar, la Tercera Guerra Mundial, la guerra nuclear que ens havia de portar a l’apocalipsi zombie, no va passar i segurament no passi mai com ens la vam imaginar (tot ens ho imaginem més gran). O potser ja està passant i no ens n’adonem. Dels constants ciberatacs entre Xina, Rússia i EUA —dels uns contra els altres i dels altres contra tots— en veiem només la punta de l’iceberg en forma de ciberatacs, ingerència en processos electorals, influència en l’opinió pública, espionatge de comunicacions, fuites d’informació i guerres d’informació (infoguerres). En una versió més nostrada, aquests dies tumultuosos hem vist també bloquejos a webs per part de l’autoritat competent, atacs de Forocoches al sistema de votació de l’1 d’octubre, atacs d’Anonymous a Forocoches i desinformació distribuïda via mitjans socials per televisions, periòdics, organitzacions i individus.
"La infoguerra és un estrany joc on la única jugada guanyadora és no jugar"
Internet, el mitjà que va néixer per protegir els centres de decisió dels atacs nuclears de la Guerra Freda, és el mateix que en facilita els ciberatacs; el mateix que va fer inútil que ens caigués una bomba de neutrons al terrat de casa és el mateix que no pot fer res per parar les bombes de bits que esclaten dia sí dia també dins els nostres caps. Estaria bé posar els qui les envien a jugar unes quantes partides de 3 en ratlla contra ells mateixos fins que n’aprengués el concepte de guany zero: la infoguerra és un estrany joc on l'única jugada guanyadora és no jugar.