Com triar un local pel teu negoci?

El tipus d'establiment, les exigències tècniques de seguretat i la normativa que aplica l'ajuntament de la ciutat en què s'ubica, especificitats tècniques que cal conèixer abans d'inaugurar el negoci

Les èpoques de crisi ho són també d'oportunitats. D'uns anys ençà, el repunt en l'economia de l'autoocupació ha estat significatiu i molt benvingut pel procés de recuperació econòmica. Moltes persones han vist en l'emprenedoria una oportunitat, però és important conèixer alguns aspectes claus que afecten directament a la implantació del negoci i concretament, a l'obertura d'un local.

Requisits tècnics i d'instal·lacions, gestió de permisos i llicències, reformes... i, en definitiva, conèixer tota la normativa, ja que no és el mateix obrir una perfumeria a Barcelona que a Igualada o obrir un negoci que hagi de complir temes sanitaris d'alimentació.

Quin negoci hi voldries instal·lar?
Aquesta és la primera qüestió important que hem de conèixer com a especialistes en tot el que és el procediment tècnic i legal per la instal·lació d'una nova activitat. Ens referim a l'ús que se li vol donar al local o als usos. En l'actualitat, molts emprenedors tendeixen a diversificar en la seva proposta d'activitats, i aquest tema també pot ser significatiu. S'ha de comprovar que l'ús sigui compatible amb el planejament urbanístic del municipi. També és important saber que alguns municipis disposen d'ordenances municipals o plans d'usos que regulen alguns tipus d'usos limitant la densitat de determinades activitats.

Podem trobar-nos amb usos en què els requeriments per la implantació del seu negoci siguin més o menys restrictius. És a dir, si volem obrir un centre de tatuatges, pírcing i micropigmentació no és el mateix que si volem obrir una botiga de roba. Per exemple si volem obrir un comerç de venda de roba amb una superfície inferior a 120 metres quadrats, la tramitació a realitzar és una declaració de responsable, tràmit ràpid i àgil. En canvi, si el que es vol obrir és un centre de tatuatges, pírcing i micropigmentació, el tràmit a realitzar és el de comunicació prèvia de l'activitat, a més d'obtenir la corresponent autorització sanitària d'establiments de tatuatges, pírcing i micropigmentació. Practiques que disposen d'una normativa especifica, Decret 90/2008, que obliga a complir certs requisits sanitaris i de procediment entre d'altres.

Quines normatives essencials poden afectar el nostre local?
En general, podríem considerar els dos temes que afecten la gran majoria d'activitats i que creiem que cal tenir en compte en l'elecció del vostre local: la protecció contra-incendis i l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda.

Pel que fa al primer d'ells, el marc legal que regula què cal complir és el vigent Codi Tècnic de l'Edificació i, més concretament, el document bàsic de Seguretat en cas d'incendis que especifica quins aspectes a escala de protecció contra-incendis ha de complir l'establiment. La majoria d'ells depenen del tipus d'activitat i també de la superfície del local. És lògic que un establiment de major superfície tindrà major risc i, en conseqüència, majors exigències.

L'altre aspecte molt important és el que afecta l'accessibilitat. En aquest cas, es disposa de diferent normativa que, segons quin sigui el cas, caldrà complir: Taules d'Accessibilitat a les Activitats a Catalunya, decret 135/1995, codi tècnic de l'edificació document bàsic seguretat d'utilització i en alguns municipis, ordenances municipals pròpies. Aquestes, en funció de l'ús i de la superfície, el nostre local haurà de complir unes exigències o bé, unes altres.Però en resumits comptes, sempre s'ha de pensar que el nostre establiment ha de ser accessible per a tothom.

Aquests dos aspectes poden marcar una major o menor inversió inicial per a l'adequació del local per a la seva activitat.

I pel que fa a la situació, és el mateix obrir el local en un municipi o en un altre?
Doncs tot i que com a tècnics ens agradaria contestar que si, la resposta és que no. Si bé és cert que en l'actualitat, amb l'entrada en vigor de la Llei de Simplificació Administrativa (Llei 16/2015), el procediment s'ha uniformitzat de manera significativa. Amb aquesta Llei també s'ha aconseguit que les activitats de baix risc tinguin una tramitació molt àgil.

Alguns municipis disposen d'Ordenança municipal d'Activitats. Aquesta ordenança acostuma a marcar algunes diferències respecte a la Llei. Un bon exemple seria el cas de Barcelona. En aquest cas, en funció de l'activitat i de diferents paràmetres, s'haurà de realitzar un procediment addicional. Aquest, s'haurà de canalitzar a través d'una Entitat Ambiental Autoritzada per l'Administració que procedeix a realitzar les comprovacions a escala de projecte tècnic, controls sonomètrics, revisió d'aïllaments acústics, etc. segons sigui necessari en funció de l'activitat.
Avui et destaquem
El més llegit