Quan es tracta del clima, les prediccions no solen ser positives. Afortunadament, les últimes notícies comencen a ser més esperançadores. Primer va ser l'anunci de l'ONU sobre la recuperació de la capa d'ozó, i ara cinc destacats científics i investigadors del clima, apunten que, si actuem ara per a complir els objectius d'emissions netes zero per a 2050, el planeta podrà tenir un aspecte molt diferent en el transcurs de les pròximes tres dècades. Però, què hauríem de fer per a aconseguir-ho?
Per respondre a aquesta qüestió, Treedom, una B-corp compromesa amb la plantació d'arbres, ha elaborat un informe en col·laboració amb cinc científics internacionals de renom que apunta alguns passos a seguir.
Una perspectiva positiva per 2050
Un dels col·laboradors del document, el recentment jubilat com a cap d'Ecologia Animal i Conservació de l'Institut de Zoologia de la Universitat d'Hamburg, Jörg Ganzhorn, apunta que la millora en l'àmbit mediambiental pot fer efecte en dues o tres generacions humanes, ja que "estaríem al final de la tercera generació que ha crescut amb la conservació des del principi [de les seves vides]". I un dels àmbits en els quals aquesta millora pot treballar-se amb una àmplia implicació és el de l'alimentació.
El 31% de les emissions mundials de gasos d'efecte d'hivernacle causades per l'home procedeixen dels sistemes agroalimentaris
Les dades són categòriques: segons un estudi de Nacions Unides, el 31% de les emissions mundials de gasos d'efecte d'hivernacle causades per l'home procedeixen dels sistemes agroalimentaris. Referent a això, el genetista molecular i assessor de política científica en Agroforestería Mundial Patrick Worms afirma que "avui dia els agricultors, els silvicultors i els ramaders volen passar a sistemes que siguin millors per a la biodiversitat i també millors per a les emissions de carboni". Worms apunta una solució realista: "la agrosilvicultura pot contribuir a reduir entre una i deu tones de carboni per hectàrea i any. Amb aquesta dada podem imaginar-nos la quantitat de carboni que es reduiria si s'apliqués i implantés conseqüentment en tot el planeta".
Des del punt de vista de la ciutadania l'alimentació també és clau, i encara que els aliments d'origen vegetal encara són secundaris, en les pròximes tres dècades es produirà un impuls del consum d'aliments més respectuós amb el medi ambient. El catedràtic espanyol Adrián Escudero, un altre dels col·laboradors de l'esmentat informe afirma que "una de les millors maneres de reduir en gran manera la nostra petjada mediambiental és saber què i com mengem. Això implica bàsicament qüestions relacionades amb el consum de proximitat i la reducció de la quantitat d'aliments d'origen animal que mengem." El 2022, sense anar més lluny, l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), va reduir la recomanació de consum de carn al nostre país. En línia amb aquesta tendència, Worms recorda en l'informe que els pròxims anys "la gent seguirà una dieta molt més adaptada al fet que en 2050 serem 10.000 milions i només tindrem un petit planeta".
Però si la ciutadania és important, els nivells de decisió no es queden enrere en aquesta lluita contra el canvi climàtic. El professor Escudero recupera el pacte històric que "acabem de veure en la COP 15 de Mont-real, on s'ha aconseguit un acord signat per a garantir el 30% de la superfície del planeta, restaurar-la i conservar-la. Sembla poc, però és un salt abismal perquè implica un compromís de tots els països pel mateix objectiu. De fet, disposar d'aquest acord facilita molt als governants de cada país posar aquestes metes col·lectives sobre la taula". En aquesta línia, a Espanya ja es van prendre importants decisions el 2022 que demostren una major consciència en els nivells de decisió, des de l'aprovació de la Llei de Residus i Sòls Contaminats al finançament dels títols de transport públic o el màxim històric aconseguit en la generació d'energia mitjançant renovables.
Les empreses com a agents de canvi
La desforestació, l'erosió del sòl i l'excés de construcció són alguns dels factors més problemàtics que afecten avui dia la pèrdua de biodiversitat. No obstant això, Ganzhorn prediu que “l'augment de la biodiversitat estabilitzarà els efectes del canvi climàtic”. Segons apunta en l'informe aquest expert en ecologia animal i conservació, "la població local de Madagascar, per exemple, s'ha adonat que està provocant efectes microclimàtics negatius en talar els boscos. Així que s'han plantejat reverdir la terra de nou, però fent-ho de manera sostenible i assenyada. La biodiversitat és la paraula clau". En línia amb aquest exemple, la consultora sobre canvi climàtic Christina Ender deixa clar que "com més biodivers sigui el planeta, més protegits estarem els éssers humans dels desastres naturals, meteorològics i climàtics".
Augmentar la cobertura forestal i detenir la desforestació ens permetrà aconseguir l'objectiu de reduir 1,5 graus la temperatura
En aquest sentit, és positiu veure com reforestar s'ha fet popular entre governs, empreses i inversors. Segons Nehemiah Mihindo, expert en agricultura sostenible que també ha col·laborat en el dossier, "els arbres exerceixen un paper vital en el cicle de l'aigua i la salut del sòl i de les persones. En plantar molts arbres, eliminem grans quantitats de CO₂ de l'atmosfera, frenant l'escalfament global". Referent a això, les organitzacions continuaran tenint un paper clau com a impulsores de la transformació en el futur. Prova d'això és que el 2022 la inversió de les empreses espanyoles que van recolzar projectes de plantació d'arbres amb Treedom va créixer un 48%, gràcies a que el nombre d'organitzacions que van buscar aquest tipus d'implicació es va multiplicar per 2.
La conclusió és que augmentar la cobertura forestal i detenir la desforestació ens permetrà, des d'una perspectiva climàtica, aconseguir amb sort l'objectiu de 1,5 graus per assegurar el benestar del planeta, i des d'un punt de vista organitzatiu, fer realitat el propòsit de retornar al medi ambient i a la societat part de la riquesa que ells aporten.
Malgrat tot, és primordial reforestar de la manera correcta, triant l'arbre més convenient, en el lloc adequat i per al fi apropiat. Tirar 100 llavors en un camp no significa plantar 100 arbres. Cal cuidar-los perquè creixin, empoderant les persones de les comunitats, la qual cosa permet aconseguir no sols un impacte positiu en l'àmbit mediambiental sinó també social.
