Desactivat l’Estat d’Alarma des del 21 de juny, tornem a l’autoproclamada nova normalitat, tot i que la realitat no sembla gaire normal: a escala productiva la majoria de les empreses no estan, ni molt menys, al seu nivell mínim d’activitat, tant és així que ja sabem que una de les peticions més reiteratives de les patronals ha estat demanar l’allargament dels ERTOs fins a finals d’any.
Si ho analitzem per sectors: turístic, hoteleria i restauració, arriben amb un increment de costos per les mesures sanitàries i un decreixement de facturació alarmant. En primer lloc, per començar la temporada amb retard, i en segon per ser impossible atendre amb el personal i el sistema habitual.
A escala nacional, seguim amb les restriccions i amb l’obligatorietat de la mascareta allà on no es pugui garantir la distància mínima. Veiem amb por com a comarques properes es torna al retrocés cap a fases anteriors i amb temeritat per si tornem a l’indesitjable reconfinament. A escala internacional, amb fronteres obertes des del primer de juliol, però sense russos ni americans, que representen un turisme d'allò més apreciat a tota la nostra costa pel seu alt nivell adquisitiu que té com a conseqüència una mitjana de despesa per estada molt més alta.
Decrets per encàrrec i a mida
A tota aquesta situació ja de per sí preocupant, hi hem de sumar l’anunci per part del Govern central de pujades d’impostos a les empreses i a les grans fortunes, que ja es comença a materialitzar amb algunes concrecions: augment de l’impost sobre el Patrimoni, IRPF, SICAV’s. En moments de desacceleració econòmica, l’efecte impositiu pot actuar com un element endogen i incidir en el PIB del nostre país on les previsions de decreixement en aquest primer trimestre del 2020 giren al voltant del -4.2%.
"És el moment de donar una mica de treva fiscal a tots els agents que incideixen en el resultat d’aquest PIB nacional"
Potser, és el moment de donar una mica de treva fiscal a tots els agents que incideixen en el resultat d’aquest PIB nacional. És més: si momentàniament pot semblar que minven els ingressos de la caixa pública a causa d’una baixada d’impostos, cal tenir la certesa que aquesta conseqüència és un efecte només a curt termini.
Una rebaixa impositiva, o una laxitud en la pressió fiscal, encara que sigui temporal, tal com ho ja s’ha fet amb les cotitzacions de Seguretat Social via ERTOs, donaria una empenta a la productivitat, a les exportacions, i al final al consum i això donaria una mica d’alegria als nostres índexs macroeconòmics.
Hem pogut veure en el seguit de reials Decrets aprovats amb el turbo i a tot gas, que s’ha fet un gest, però només cap a grans empreses i molt concretes, que sembla més un producte d’encàrrec i fet a mida, que quelcom per a la resta de contribuents, PIMEs i autònoms, que suposen la gran majoria de la realitat econòmica del nostre país.
La normalitat desitjada no és improvisada
Volem més, necessitem més per poder tornar de veritat a aquesta normalitat tan anhelada, tan desitjada i que no acaba d’arribar. Caldria que els Governs siguin afavoridors de tots els sectors, dels ciutadans que els hi donen els vots i dels empresaris que aixequen un país aixecant cada dia la persiana i fent que l’economia funcioni.
En bona hora arriba la pensió mínima vital per un segment de població necessitada, però també seria molt ben rebut un ajut d’aquesta magnitud a un sector agonitzant, l’empresarial, clau i imprescindible pel desenvolupament econòmic.
No obstant això, des del món empresarial ens sap greu constatar que és força improbable que l’administració tingui un gest cap a l’empresa i més després de les darreres declaracions per part del Ministeri de Treball acusant les empreses de ser les culpables dels retards d’un tema tan sensible com els ERTOs. És mal senyal que el Govern es vulgui exculpar assenyalant les empreses amb el dit per motius que s’allunyen de la realitat.
"És evident que s’ha improvisat i la improvisació acostuma a comportar problemes com els retards en els ERTOs... És un mal presagi que s'acusi a l'empresa de ser el culpable de tots els mals"
És evident que s’ha improvisat i la improvisació acostuma a comportar problemes com els retards en els ERTOs. El que no és concebible és que el Govern central no sigui capaç d’admetre que la responsabilitat és seva i el que suposa un mal presagi és que s’acusi a l’empresa de ser la culpable de tots els mals.
Sigui com sigui, és moment de fer els deures i continuar legislant per aconseguir aixecar l’economia i aprofitar l’avinentesa per millorar l’estructura del nostre sistema econòmic. Per fer-ho, calen decisions valentes, una d’elles: la rebaixa i reforma del sistema impositiu.
En definitiva: el que volem realment els administrats (ciutadans, empresaris) és que l'Administració faci la seva feina: administri correctament tots els béns que recapta.
