Des de l’aparició de la covid-19, els mesos han anat passat, i en els moments actuals ja ningú hauria de dubtar que d'aquesta crisi, d’una duresa mai vista, només en podrem sortir mitjançant un vigorós esforç d'ajuda mútua i la exigent col·laboració de les entitats, tant públiques com privades. La pandèmia ha posat de manifest les nostres mancances en el camp epidemiològic, de la sanitat i la recerca científica, elements claus d'una societat que es consideri desenvolupada. Si a això afegim els efectes econòmics, l'horitzó ens obliga, des de la serenitat, a una profunda reflexió.
Només per a contextualitzar i, sobretot, per a entendre què representa el sector fundacional, dir que la seva activitat econòmica supera els 3.400 milions d'euros anuals, donant feina a prop de 88.000 persones a Catalunya. Les fundacions catalanes aporten un 1,6% del valor econòmic creat al país, superant fins i tot a altres subsectors rellevants de l'economia.
Només en el camp de la salut, tan transcendent en els moments actuals, les persones que treballen en fundacions sumen gairebé 25.000 persones, la qual cosa representa una quarta part de l'ocupació total del sector sanitari. En aquest escenari, immersos en ple procés de tornar a contenir la covid-19, no puc sinó fer valdre el paper de les fundacions, la seva vocació total de servei a la societat i la seva ferma determinació a l'hora de contribuir a la superació de la pandèmia.
Ha arribat el moment de plantejar-se seriosament quines mesures poden afavorir el creixement de la funció social de les fundacions
El Congrés ha començat a tramitar una reforma de la Llei de Mecenatge a instàncies de la societat civil i a proposta del PDeCat. Ha arribat el moment de plantejar-se seriosament quines mesures poden afavorir el creixement de la funció social de les fundacions. Des de la seva creació, la Coordinadora reivindica mesures legals que incentivin les donacions, la filantropia i el mecenatge. La reforma fiscal de 2014 va permetre que la donació mitjana augmentes clarament, ja que els primers 150 euros tenien importants deduccions encara que com reconeixen tots els experts a diferència de les organitzacions, les persones no només pensen en termes fiscals sinó també emocionals a l'hora de decidir les seves contribucions.
L'evolució de la filantropia atén múltiples raons. No obstant això, les tendències ens indiquen que hi ha un retorn a les causes de proximitat, a allò que veiem diàriament, sobretot en el camp de la salut i la ciència. Molt més encara en el moment actual.
Soc conscient que és una reivindicació recurrent però ara més que mai hem de continuar insistint que les condicions fiscals són essencials per al desenvolupament de la filantropia al nostre país. Àmbits com la salut, l'atenció social, la recerca, l'educació o la cultura serien difícils d'imaginar sense la col·laboració oferta actualment per les fundacions.
L'actual situació ens hauria de fer reflexionar, sobre que hem de canviar a la nostra societat, per fer-la més propera, més humana, amb més sentiments de fraternitat i de formar part d'un gran col·lectiu que lluita i treballa per tirar endavant
A tall d'exemple, un dels sistemes més incentivadors és el de la nostra veïna França, on es permet deduir en la quota de l'IRPF fins al 66% dels imports donats i en l'Impost de societats aquesta quantia arriba al 60%.
L'actual situació ens hauria de fer reflexionar, sobre que hem de canviar a la nostra societat, per fer-la més propera, més humana, amb més sentiments de fraternitat i de formar part d'un gran col·lectiu que lluita i treballa per tirar endavant. És un moment de canvi de marcs de referència, de canvi de paradigmes, de construir un nou futur, i un camí d'aquest nou futur implica afavorir les mesures que permetin un major desenvolupament de la filantropia. La societat en serà la primera que sortirà beneficiada. Ara sí que toca.
