I torna el 8M. Una setmana replena de reivindicacions i de jornades on la dona és la protagonista. La dona i el lideratge. La dona i l’economia. La dona i els mitjans de comunicació. Tot és ple de bones intencions per donar-nos visibilitat... durant unes hores. No seria més fàcil obrir els ulls i veure que tenim grans dones en tots els àmbits de l’economia? Tenim periodistes, advocades i economistes. També científiques, investigadores i doctores. Grans emprenedores, directives i moltes autònomes valentes que aixequen la persiana cada dia. Però encara ens cal un 8M, per reivindicar el dia de la dona treballadora.
Una setmana intensa plena de bones intencions donant-nos protagonisme. En molts casos les dones ho som tot; som ponents i som audiència, per tant, difícilment canviarem res. En ple segle XXI veuríem absurd el dia de l’home treballador, però tenim el contrapunt on celebrem l’entrada de la dona al món laboral i l’assoliment d’uns drets que, hauríem d’haver normalitzat ja en aquests moments de la pel·lícula.
Les dones tenim moltes reivindicacions a la nostra motxilla diària. Volem tenir veu i volem tenir vot. Perquè som ambicioses i volem arribar lluny. Sí. No ens falta ambició, ens sobren entrebancs perquè també ens agrada triomfar a la nostra feina. Perquè ningú ens ha regalat ser on som i tants anys després volem ser-hi per comptar-hi. Perquè tenim opinió i perquè tenim experiència. I estem cansades de demostrar la nostra vàlua. Ningú ens ha regalat mai res perquè sempre hem hagut de demostrar que estàvem qualificades molt abans d’acceptar una promoció. També ho hem demostrat amb escreix abans de demanar un augment de sou. I quasi hem hagut de demanar perdó i treballar el doble si en algun cas s’ha intuït que hi érem per la maleïda quota. Per tant, si reclamem ser-hi és perquè fa molts anys que hem demostrat que ens ho mereixem.
Les dones tenim moltes reivindicacions a la nostra motxilla diària
I sense oblidar que a vegades tenim un component emocional molt evident que hem d’amagar perquè, a ulls d’alguns, ens fa dèbils. I crec que precisament els lideratges als quals hauríem de tendir posarien aquestes qualitats al centre. Senyors, Sumeu-nos a l’equació dels negocis. Si, som empàtiques, afables, transparents i persuasives i també tenim visió estratègica, som lluitadores, resilients i perseverants. I sobretot, tenim ganes d’explicar el nostre punt de vista. Sumeu-nos. Pregunteu-nos i escolteu-nos. Segur que entre tots, funcionarem millor.
Societat, obre els ulls. Necessitem que aquesta lluita sigui compartida. Som aquí. I no només perquè ens escoltin el 8M. Ens hem guanyat ser-hi, tot l’any.