La 27a Nit de l’Empresari de la Cecot, la primera postpandèmica, ha servit per enarborar amb orgull el que a Cecot anomenem “L’actitud de fer empresa!”. L’actitud de superar-se cada dia, d’assumir risc i fer front a tota mena de reptes amb solucions inimaginables i innovadores. De saber adaptar-nos amb optimisme als moments de canvi i transformació que estem vivint. De trobar el millor talent amb què donar resposta a les nostres inquietuds emprenedores i posar a prova, dia a dia, la nostra resiliència. I quina resiliència tenim les empreses catalanes! Oi que m’enteneu?
I sabent que sense empreses no hi ha progrés ni creixement, com és que des de Cecot tenim la permanent sensació de que és tant i tant difícil, i cada cop més difícil, el “fer empresa”?
A què em refereixo?
Doncs, posaré només uns exemples dels molts que alimenten aquesta sensació de constant dificultat:
Un primer fre és l’enorme proliferació de normatives que prohibeixen, limiten o dificulten l’activitat empresarial i el desplegament de projectes industrials. La simplificació administrativa ha estat cavall de batalla i una reivindicació històrica de les organitzacions empresarials. El volum de burocràcia amb què es troben les empreses a diari és exageradíssim i suposa un fre a l'activitat econòmica. En aquest sentit, celebrem l’arribada de la nova llei de facilitació de l’activitat econòmica, però no n’hi ha prou. És tant sols un principi i cal treballar amb més proximitat i empatia amb les empreses i, sobretot, més coordinació i homogeneïtzació entre les diferents administracions a tots els nivells.
El segon té a veure amb el context de crisi energètica.
La no intervenció efectiva de la fixació del preu del gas a nivell europeu està tenint greus conseqüències per al teixit empresarial i per a la ciutadania en general. Des de Cecot ja fa mesos que exigim als governants estatals i europeus una actuació immediata, doncs aquesta és la principal causant de la crisi energètica que posa en risc la viabilitat de les nostres empreses, de milers de llocs de treball, i molt especialment d’alguns sectors industrials.
A més, entre altres, en aquest context d’emergència climàtica, ens podem permetre l’ingent volum de gestions administratives relacionades amb la instal·lació d’autoconsum fotovoltaic? Cal desburocratitzar com a palanca de canvi efectiva, però cal voluntat i compromís polític per fer-ho efectiu.
La inflació està generant una situació d’enriquiment injust per part de l'administració
El tercer fre a l’hora de fer empresa és la deriva inflacionista que minva la nostra competitivitat i redueix el poder adquisitiu de la ciutadania. Els governants tenen responsabilitats macro i micro, i cal ser exigent amb qui ostenta cada competència, des de l’àmbit local fins al Banc Central Europeu, però paradoxalment, aquesta inflació està generant una situació d’enriquiment injust per part de l'administració que incrementa la seva recaptació de forma indirecta a costa de la capacitat de tots els seus ciutadans.
En aquest punt, des de la nostra organització empresarial hem demanat als Governs que ajudin a les empreses i al conjunt de la ciutadania a través de la deflactació de tots els impostos com a mesura d’ajuda directa per reduir la inflació.
Continuant amb els exemples, cal parlar del mercat laboral. Tothom coneix la clara dissonància entre l’oferta i la demanda laboral. Totes les empreses de gairebé tots els sectors pateixen la manca de disposició de certs perfils professionals, més o menys qualificats. Una situació previsible, un problema que cal treballar de manera estructural en cooperació amb el món educatiu.
I, si bé és cert que actualment tenim unes de les millors xifres d’atur dels darrers anys, no creiem que hagi estat gràcies a la reforma laboral. No ens enganyem, que hi hagi més contractes dels anomenats fixos, no vol dir que hi hagi més feina. Que es generi més o menys atur està directament lligat a que es generi més o menys activitat econòmica i, això, no és el que ve a impulsar aquesta reforma.
I sí, des de Cecot creiem que cal millorar els salaris dels nostres professionals i ajudar-los a combatre la pèrdua de poder adquisitiu que pateixen actualment, però insistim que és impossible abordar aquest debat sense vincular-lo a la necessària millora de la productivitat i al creixement de la nostra economia.
Com a darrer exemple, vull referir-me als fons Next Generation. Tot just ara fa uns dies, la presidenta de la Comissió de Control del Parlament Europeu, l’alemanya Monika Hohlmeier, va esbroncar en públic als comissaris europeus per la seva “laxitud” en la vigilància de la gestió d’aquests fons per part del Govern d’Espanya, entre d’altres. I els hi va etzibar en públic un: “Ni idea de com gasta els diners Espanya”.
Des de Cecot parlem obertament de desànim entre el teixit empresarial perquè els diners no estan arribant a les empreses.
Les organitzacions empresarials estem sent molt crítiques amb els retards i els problemes administratius d'aquests fons europeus i estem molt preocupades per què hi ha un risc real d’haver de retornar aquests fons a Europa. I ho diem amb coneixement de causa, ja que a Espanya tenim una llarga tradició de retorn de fons europeus tipus FEDER i FSE per manca d’execució.
Hi ha projectes empresarials, hi ha diners com mai per finançar-los però no hi ha gestió administrativa que ho faciliti
La mala planificació, l’excessiva centralització per part del govern central i la rigidesa administrativa ens allunyen de l’esperit original d’aquests fons històrics: fer evolucionar i modernitzar el nostre model econòmic i productiu. Hi ha projectes empresarials, hi ha diners com mai per finançar-los però no hi ha gestió administrativa que ho faciliti. L’embut dels gestors està frenant l’increment d’activitat econòmica.
Tot just aquesta setmana ha saltat la notícia de que el Govern d’Espanya, en un informe intern, reconeix que la “important acumulació d’expedients a verificar” excedeix la seva capacitat per complir amb els terminis previstos i que ha decidit acudir a les Big Four per demanar-los ajuda. Això, a priori, pot ser una bona notícia, però sense una revisió generalitzada del model i sense descentralitzar-ne la gestió, no creiem que sigui suficient.
Ah, i el que és pitjor: on han quedat els projectes que junts vam preparar les empreses, les entitats i l’administració? Aquells projectes locals que enteníem transformadors i que es regien per la col·laboració publicoprivada? Per què, entre les convocatòries dirigides a les empreses i els famosos grans PERTE, no hi ha projectes intermedis de transformació local? Com volem transformar el país sense aquests projectes de dimensió mitjana?
A data d’avui, estan dins d’un calaix i no tenen ni previsió per sortir-ne.
Si suméssim el dèficit fiscal acumulat de Catalunya dels últims deu anys estaríem parlant de gairebé 170.000 milions d’euros. Com tots els Next Generation d’Espanya!
Per acabar d’adobar-ho, a Catalunya a més hem d’afegir el problema de finançament. És un problema greu i el seguim qualificant de injust. Si suméssim el dèficit fiscal acumulat dels últims deu anys estaríem parlant de gairebé 170.000 milions d’euros. Com tots els Next Generation d’Espanya!
L’infrafinançament que patim les empreses i la ciutadania en general, no només ens afecta amb un menor retorn i redistribució de la riquesa, sinó que promou una excessiva pressió fiscal a través dels impostos autonòmics. I en pagar impostos, en això sí que som líders!
El finançament injust i la infrainversió tenen efectes negatius per al conjunt de la ciutadania i posa en risc la competitivitat de les nostres empreses; elements cabdals per al desenvolupament de la nostra societat del benestar.
Per tant, veient aquest grau d’incompliments, des de Cecot ens preguntem: com podem tolerar-ho?
Els exemples que he detallat posen a prova “l’actitud del fer empresa”, l’actitud de tants i tants empresaris, empresàries, treballadors autònoms, emprenedors i emprenedores que ens reclamen a diari: ajudeu-nos a fer empresa!