La realitat empresarial és rica en fenòmens de frivolitat, que acabarien esdevenint una font d’autodestrucció si no fos per la bona gestió de moltes persones que treballen contrarestant les tendències irreflexives.
La frivolitat es mostra en infinitat de decisions i d'actuacions, previsibles algunes d’elles, que indefectiblement porten al naufragi a una organització. Les més reprovables són aquelles que no consideren l’excessiu risc en què es col·loca a una empresa, i per tant a tothom qui depèn d’ella, apel·lant a criteris no prou prudents.
Quedi clar que de cap manera es pot associar frivolitat amb dos components que haurien de formar part de qualsevol organització, com són l’assumpció d’un risc ponderat i la felicitat de totes les persones que en formen part.
Per il·lustrar-ho es presenta aquí un recull de fonts de frivolitat empresarial, que no pretén ser representatiu. És un mínim repertori d’exemples, que de cap manera pot ser exhaustiu donada la infatigable creativitat que anima els promotors d’aquesta acolorida modalitat de gestió.
La llista, que es reprodueix a continuació sense cap ordre de prioritat, s’inicia amb l’estratègia basada solament en el curt termini, fent desaparèixer qualsevol compromís amb els valors d’una empresa o amb els seus objectius futurs.
"Es pot celebrar més l’èctasi d’un like en una xarxa social que la monotonia dels cobraments continuats d’empreses amb poca brillantor virtual i una robusta tresoreria"
La poca atenció al risc de fallida, que suposaria la desaparició de la companyia a la qual més d’una persona està dedicant cada dia el seu esforç. Enlluernats pels guanys efímers de la notorietat, es pot celebrar més l’èctasi d’un like en una xarxa social que la monotonia dels cobraments continuats d’empreses amb poca brillantor virtual i una robusta tresoreria.
La inconstància, amb sobtats cops de volant intuïtius, complementats amb imprevisibles reaccions viscerals, que no afavoreixen la continuïtat de la gestió ni fomenten la iniciativa dels col·laboradors. La volatilitat en les decisions, de difícil comprensió algunes d’elles, pot generar situacions similars a les viscudes al Bounty.
El desordre en la identificació dels factors d’èxit d’una empresa, confonent facturació amb guanys, identificant oferta variada amb estocs sense rotació, igualant tresoreria amb facilitat d’accés al crèdit.
Frivolitat és també confiar-ho tot als bons propòsits, ignorant els perills que posen en evidència les xifres que descriuen la situació real. No es pot fiar el futur d’una empresa, i dels seus col·laboradors, als efectes iniciàtics d’una visió encegadora o a la commoció d’un palpit. El rigor requereix gestionar la complexitat, que no es pot rendir a la lleugeresa.
Considerar que sempre és el mercat el que s’equivoca, mentre es contempla com en els estants del magatzem no hi ha hagut cap moviment. La ceguera que algunes empreses atribueixen als seus clients acostuma a anar paral·lela a la visió de números vermells, cada vegada més alarmants, en els comptes.
La devoció a un pla d’expansió al que es professa una fe cega, similar a la de creure que finalment sortirà el número 38 en una ruleta en què s’està apostant des del dia que es disposava de la caixa plena de tresoreria.
L’autocomplaença que suposa no adaptar-se a les dificultats i mantenir amb vanitat un rumb que no ha donat cap fruit fins al moment. La negativa a canviar, a no assumir les sol·licituds de la realitat, és la més transitada ruta que porta a l’abisme econòmic.
"La tossudesa de no interpretar les pèrdues creixents com un estrident senyal que el camí no és l’adequat, un altre exemple de frivolitat empresarial"
La tossudesa de no interpretar les pèrdues creixents com un estrident senyal que el camí no és l’adequat. Hi ha moltes maneres d’interpretar una situació, però l’aritmètica de la comptabilitat és implacable.
La falta de tresoreria, que es pretén resoldre manifestant que la viabilitat del projecte implica trobar un soci. Pensar que aquest soci, al que tantes empreses esperen com si fos Godot, desitjarà sumar la seva inversió a la cascada de pèrdues que trobarà, sense proposar canvis ni exigir cap condició, és un altre somni que dura poc temps.
En resum, la frivolitat, com a paradigma de la gestió, identifica a les empreses que volen anar en direcció contrària a la que descriu Darwin respecte a la lluita per la supervivència. És una bona guia en aquells processos que permeten organitzar les coses malament amb suficient habilitat.
Tot i això, és possible escapar d’aquesta deriva, assumint que en una empresa s’ha de treballar amb rigor, tenir objectius clars i compartits, competir amb d’altres per un mercat que sempre té raó, i millorar constantment. En cas contrari, haurà estat un efímer projecte en el qual es va confondre el motiu que dóna sentit al fet que existeixi una empresa.